Huygens, Christiaan
,
Christiani Hugenii opera varia; Bd. 2: Opera geometrica. Opera astronomica. Varia de optica
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
Page concordance
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 568
>
Scan
Original
111
390
112
391
113
392
114
393
115
394
116
395
117
396
118
397
119
398
120
121
122
123
399
124
400
125
401
126
402
127
403
128
404
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
413
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 568
>
page
|<
<
(394)
of 568
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div115
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
50
">
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2204
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
394
"
file
="
0108
"
n
="
115
"
rhead
="
CHRISTIANI HUGENII
"/>
jecta eſt linea C F, erit rectangulum A F C cum quadrato
<
lb
/>
E C æquale quadrato E F. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2205
"
xml:space
="
preserve
">Quadratum autem E F æquale
<
lb
/>
eſt quadrato E G. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2206
"
xml:space
="
preserve
">Erit igitur rectangulum A F C cum qua-
<
lb
/>
drato C E, æquale rectangulo A G B cum quadrato B E.
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2207
"
xml:space
="
preserve
">Atqui quadratum C E ſeu E A æquale eſt quadrato E B. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2208
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
Ergo & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2209
"
xml:space
="
preserve
">reliquum rectangulum A F C æquale rectangulo
<
lb
/>
A G B. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2210
"
xml:space
="
preserve
">Quare ſicut F A ad A G ita B G ad C F. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2211
"
xml:space
="
preserve
">Ut au-
<
lb
/>
tem F A ad A G ita eſt D B ad B G, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2212
"
xml:space
="
preserve
">ita quoque F C ad
<
lb
/>
C D. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2213
"
xml:space
="
preserve
">Igitur ut D B, hoc eſt, A C ad B G ita B G ad
<
lb
/>
F C, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2214
"
xml:space
="
preserve
">F C ad C D, hoc eſt, A B. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2215
"
xml:space
="
preserve
">Quod erat dem. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2216
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
Quod autem dictum eſt, etiam deſcriptâ hyperbole inveni-
<
lb
/>
ri quomodo linea F D G ducenda ſit, hinc conſtabit: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2217
"
xml:space
="
preserve
">Fa-
<
lb
/>
ctum enim ſit, ut E F, E G ſint æquales, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2218
"
xml:space
="
preserve
">ſumatur G N
<
lb
/>
æqualis D F. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2219
"
xml:space
="
preserve
">Itaque punctum N eſt ad hyperbolem quæ
<
lb
/>
deſcribetur per D punctum circa aſymptotos F A, A G .</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2220
"
xml:space
="
preserve
">
<
note
symbol
="
*
"
position
="
left
"
xlink:label
="
note-0108-01
"
xlink:href
="
note-0108-01a
"
xml:space
="
preserve
">8. 2. Conic.</
note
>
Sed idem punctum N eſt quoque ad circuli circumferentiam
<
lb
/>
cujus centrum E radius E D: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2221
"
xml:space
="
preserve
">(Hoc enim facile intelligitur
<
lb
/>
quia triangulus F E G eſt æquicruris, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2222
"
xml:space
="
preserve
">N G æqualis D F)
<
lb
/>
Itaque datum eſt punctum N ad interſectionem hyperboles
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2223
"
xml:space
="
preserve
">circumferentiæ dictæ. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2224
"
xml:space
="
preserve
">Sed & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2225
"
xml:space
="
preserve
">D datum eſt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2226
"
xml:space
="
preserve
">Datur igitur
<
lb
/>
poſitione linea F G ducenda per puncta N, D. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2227
"
xml:space
="
preserve
">Et compo-
<
lb
/>
ſitio manifeſta eſt.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2228
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
</
div
>
<
div
xml:id
="
echoid-div118
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
51
">
<
head
xml:id
="
echoid-head80
"
xml:space
="
preserve
">ALITER.</
head
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2229
"
xml:space
="
preserve
">CIrca diametrum A C majori datarum linearum æqualem
<
lb
/>
<
note
position
="
left
"
xlink:label
="
note-0108-02
"
xlink:href
="
note-0108-02a
"
xml:space
="
preserve
">TAB. XLI.
<
lb
/>
Fig. 5.</
note
>
circulus deſcribatur & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2230
"
xml:space
="
preserve
">ponatur A B minori datarum æqua-
<
lb
/>
lis, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2231
"
xml:space
="
preserve
">perficiatur parallelogrammum A D: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2232
"
xml:space
="
preserve
">productâque A B,
<
lb
/>
ducatur ex centro E recta E H G eâ ratione ut H D, H G
<
lb
/>
ſint inter ſe æquales. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2233
"
xml:space
="
preserve
">Secet autem circumferentiam in L.
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2234
"
xml:space
="
preserve
">Dico duabus A C, A B duas medias inventas eſſe B G,
<
lb
/>
G L.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2235
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2236
"
xml:space
="
preserve
">Producatur enim G E uſque ad circumferentiam in K, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2237
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
jungatur A K, eique parrallela ducatur B O. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2238
"
xml:space
="
preserve
">Similes ita-
<
lb
/>
que ſunt trianguli A E K, B H O; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2239
"
xml:space
="
preserve
">& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2240
"
xml:space
="
preserve
">quia A E æqualis
<
lb
/>
E K, etiam B H, H O æquales erunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2241
"
xml:space
="
preserve
">Sed & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2242
"
xml:space
="
preserve
">H G, H D
<
lb
/>
inter ſe æquales ſunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2243
"
xml:space
="
preserve
">Igitur tota O G æqualis B D, </
s
>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>