Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana, 1637

Page concordance

< >
Scan Original
181 177
182 178
183 179
184 180
185 181
186 182
187 183
188 184
189 185
190 186
191 187
192 188
193 189
194 190
195 191
196 192
197 193
198 194
199 195
200 196
201 197
202 198
203 199
204 200
205 201
206 202
207 203
208 204
209 205
210 206
< >
page |< < (184) of 1910 > >|
11188184D E D E # perdre l’eſperance, ſe deffier, ſe deſcourager, diſ-
# perare, difidare, auilire, diſanimare.
Deſafuziado, deſeſperé, abandonné des Mede-
# cins, diſperato, abbandonato dal me-
# dico.
Deſagotár, eſpuiſer, tarir, ſeccare, aſciugare.
Deſagraciado, mal-plaiſant, mauplaiſant, de
# mauuaiſe grace, qui n’a point de grace. V@yez
# diſgraziato, ſpiacèuole, malgradeuole,
# ſgratiato, vedi diſgratiado.
Deſagradar, deſplaire, eſtre deſagreable, deſagreer,
# diſpiacere, ſcontentare, noiare.
Deſagradable, deſplaiſant, deſagreable, mal plai-
# ſant, ſpiacente, diſcaro, diſgradeuole.
Deſagradableménte, deſagreablement, deſp’ai-
# ſamment, diſpiaceuolmente, diſcaramente.
Deſagradecér, ne ſçauoir gré de quelque choſe,
# eſtre ingrat, meſcognoiſtre, non hauere a gra-
# to qualche coſa, non aggradire, non eſſe-
# re grato.
Deſagradecido, ingrat, meſcognoiſſant, ingrato,
# ſconoſcente, villano.
Deſagradecidaménte, ingratement, deſdaigneu-
# ſement, ingratamente, ſconoſcentemente.
Deſagradecimiénto, ingratitude, meſcognoiſſare-
# ce, deſdain, ingratitudine, ſconoſcenza.
Deſagrauiar, deshazer vn agrauio, deſcharger,
# deſdommager, reparer vne iniure ou grief, ſcari-
# care, alleggerire, diſgrauare di ingiuria, &
# di oltraggio.
Deſagrauiado, deſdommagé, deſchargé, ſcarica-
# to, diſgrauato, rileuato.
Deſagrauiador, qui deſdommage & repare vne
# iniure ou grief, ſcaricatore, ſgrauatore, re-
# paratore di onta, & di ingiuria.
Deſagrauio, reparation d’vn tort & iniure, deſ-
# dommagement, ſcarico di vn torto, o ſoper-
# chieria o oltraggio.
Deſaguadéro, vn eſgouſt ou ſente pour faire eſ-
# couler l’eau de quelque lieu, vn canal, vne raye
# ou ſeillon pour ceſt effect, vna doccia, o con-
# dotto, per ſcolare la acqua di qualche
# luogo.
Deſaguar, ietter & deſcharger ſon eau, gittare, &
# ſcaricare la ſua acqua.
Deſagua el río én la mar, la riuiere ſe deſcharge
# en la mer, il fiume corre al mare.
Deſaguiſado, Agrauio, ou deſgúſto, tort, iniu-
# re, mauuais tour, grief, torto, ingiuria, oltrag-
# gio.
Deſahogar, deſcharger, deſeſtouffer, deſgorger, ſca-
# ricare, vomitare, ſgrauare.
Deſaguiſar, deſſaiſonner, defaçonner, trasforma-
# re, cangiare.
Deſahogar el coraçón dolorido, deſcharger vn
# cæur dolent & plein d’affliction, ſcaricare vn
# cuore di doglia, & di afflittione.
Deſahogado, deſchargé deſeſtouffé, ſcaricato,
# votato, vomitato.
Deſahiládo, deſarrangé, qui est en deſarroy, diſ-
# ordinato, colui, che è in diſordine.
Deſahuz@ár, Voyez Deſafuziár, vedi deſafu-
# ziar.
Deſayudar, nuire, eſtre contraire, nocere, con-
# trariare, inimicare.
Deſalabar, blaſmer, vituperer, deſpriſer, biaſima-
# re, vituperare, ingiuriare.
Deſalabádo, blaſmé, vituperé, deſpriſé, biaſima-
# to dishonorato, infamato.
Deſalabança, blaſme, v@@up@re, meſpris, biaſimo,
# villania, vergogna, onta.
Deſalar, arracher les aiſles, cauar le ali.
Deſalauear, desbaſtar, alegir, applanir, & doler
# vne choſe qui eſt großiere, appianare, & piol-
# lare con la piolla vna coſa groſſa, aſſotti-
# gliarla.
Deſalbardar, desbaſter, oſter le bast, leuare il
# baſto al mulo.
Deſalbardado, desbaſté, leuato il baſto.
Deſalentar, deſcourager, oſter le courage, faire per-
# dre l’haleine, intimidir, togliere l’animo,
# rendere vile, & puſilanimo.
Deſalentar, perdre courage, perdre l’haleine, ſe
# deſcourager, intimidir, perder l’animo,
# auilirſi
Deſalentado, deſcouragé, qui a perdu l’haleine &
# le courage, laſche, intimidito, perduto di a-
# nimo.
Deſalentadór, qui deſcourage, qui fait perdre le
# courage, & l’haleine, colui, che auiliſce & to-
# glie lo animo.
Deſalentamiento, faulte d’haleine & de coura-
# ge, mancamento di cuore, & di animo, &
# di ardire.
Deſalforjar, deſrober, voler, piller, deualiſer, oſter le
# biſſac, robare, furare, inuolare, aſſaſſinare,
# ſualigiare, predare.
Deſaliñar, deſagencer, mettre ſens deſſ{us} deſſoubs,
# deffaire, bouleuerſer, mettre à rebours de bien,
# deſreigler, peruertir, diſordinare, inuiluppa-
# re, intricare, ſregolare, rinuerſare.
Deſaliñado, renuerſé ſens deſſ{us} deſſoubs, deſagen-
# cé, deffait, mal basty, lourdaut, mal adroit, mal-
# propre, inep@e, meſſeant, ſot, mauſſade, peruerty,
# diſordinato, ſregolato, rinuerſato, intri-
# cato, disf@tro.
Deſalíno, ſottiſe, ineptie, lourdiſe, mal adreſſe,
# confuſion, trouble, perturbation, bouleuerſement,
# mauuaiſe façon, ſaleté, mauſadeté, pazzia, fol-
# lia, ſtoltitia, inſania, ſcioc@ñezza.
Deſalmádo, qui n’a point d’ame, meſchant, ſam
# conſcience, che è ſenza anima, & coǹſcien-
# tia, empio, triſto, ſcelerato, in fido.
Deſalmamiénto, priuation d’ame & rempliſſe-
# ment de meſchanceté, vo to di an@ma, & pieno
# di impietà.
Deſalojar el campo, deſloger l’armee, deſeam-
# per, ſloggiare l’eſſercito, leuare il campo.
Deſalojado, deſlogé, deſcampé, diloggiato, leua-
# to il campo.

Text layer

  • Dictionary

Text normalization

  • Original

Search


  • Exact
  • All forms
  • Fulltext index
  • Morphological index