Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana, 1637

List of thumbnails

< >
191
191 (187)
192
192 (188)
193
193 (189)
194
194 (190)
195
195 (191)
196
196 (192)
197
197 (193)
198
198 (194)
199
199 (195)
200
200 (196)
< >
page |< < (193) of 1910 > >|
11197193D E D E Desdeñar, deſdaigner, meſpriſer, diſdegnare,
# diſprezzare, abhorrire.
Desdeñado, deſdaigné, meſpriſé, diſprezzato
# rifiutato, abhorrito.
Desdeñador qui deſdaigne & meſpriſe, ſprezza-
# tore, diſpregiatore.
Desdeñoſo, deſdaigneux, diſdegnoſo, diſpe-
# toſo.
Desdentado, esdenté, breche-dent, qui n’a gue-
# res de dents ou point du teut, ſdentato, che
# non ha denti, o pochi.
Deſdentar, eſdenter, rompreles dents, ſdentare,
# rompere i denti.
Desdezír, desdire, diſdire, mancare di pa-
# rola.
Diſdezírſe, ſe deſdire, reuoquer ſa parole, diſdirſi,
# rompere la promeſſa.
Desdezir la color, perdre la couleur, ſe deſ-
# charger, desteindre, ſcolorare, diſtinge-
# re.
Desdicha, mal-heur, infortune, infelicité, malen-
# contre, infelicità, infortunio, diſgratia, caſo
# auerſo.
Desdichado, mal-heureux, infortuné, malencon-
# treux, infelice, sfortunato, sgratiato.
Desdichadamente, malheureuſement, infortune-
# ment, de malheur, infelicemente, sfortuna-
# mente, diſgratiamente, sfortunamente,
# diſgratiamente.
Desdir, voyez, desdezir, vedi desdezir.
Desdicho deſdit, reuoqué, disdetto, negato.
Desdoblar, deſdoubler, deſployer, disdoppia-
# re, diſuiluppare, diſtrigare, diſpiega-
# re.
Desdoblado, deſdàoublé, deſployé, diſdoppiato,
# diſpiegato, aperro.
Deſdon, ſottiſe, malſeance, intiuilité, mal plai-
# ſance, ruſticité, pazzia, ſtoltitia, follia, inſa-
# nia.
Desdonado, ſot, inciuil, lourdault, mal-plaiſant,
# mauplaiſant, meſſeant, inſipide, fat, ruſtique,
# malgracieux, pazzo, ſtolto, folle, ignoran
# te.
Desdonadamente, ſottement, malplaiſamment,
# inciuilement, lourdement, ruſtiquement, pazza-
# mente, ſtoltamente, inſenſatamente, mat-
# teſcamente.
Desdorar, deſdorer, diſdorare, leuare l’oro.
Desdorado, deſdoré, disdorato, ſpento
# l’oro.
Desdoramiénto, deſdorement, deſdorure, diſdora-
# mento, diſdoratura.
Desdormir, s’eſueiller, ſuegliare, deſtare.
Desdormido, eſueillé, ſuegliato, deſtato.
Deſechár, dechaſſer, expulſer, reietter, rebuter, re-
# pouſſer, r@pudier, chaſſer, reprouuer, ſcacciare,
# sbandire, ſloggiare, ributtare, rigittare, ri
# ſiutare.
Deſechado, dechaſſé, expulſé, reietté, rebuté, re-
# pouſſé, repudié, vil, abiect, abandonné, ſcac-
# ciato, sbandito, rigittato, riſiutato, ribut-
# tato.
Deſécho, o deſechamiénto, dechaſſement, re-
# poulſement, rebut, expulſion, ſcacciamento,
# sbandimento, ributtamento.
Deselár, desgeler, disgelare, sgiacciare.
Deseládo, desgelé, disgelato, sgiacciato.
Desembaraçar, deſpeſtrer, ou deſempeſtrer, deſ-
# brouiller, vuider la place, deſpeſcher, deſm ſler,
# deliurer, nettoyer la place, desblayer, desembaraſ-
# ſer, sgombrare, votare, sbrigare, nettare li
# luogo.
Desembaraço, deſpeſtrement, desbrouillement,
# expedition & deliurance, place nette, desblaye-
# ment, deſpeche, deſembaraſſement, ſgombra-
# mento, votamento, nettamento di vn
# luogo.
Desembaraçádo, deſpeſtré, desbrouillé, libre, ex-
# pedié, vuide, net, deliuré, desblayé, sgombra-
# to, sbrigato, nettato, votato qualche luo-
# go.
Desembarcadéro, lieu propre à deſambarquer,
# luogo proprio a sbarcare.
Desembaraçadamente, librement, ſans empeſ-
# chement, liberamente, ſenza impedimento,
# o intoppo.
Desembaraçamiénto, voyez Deſembaraço,
# vedi desembaraço.
Desembarcar, desbarquer, ou desembarquer, sbar-
# care, vſcire di naue.
Desembarcado, deſembarqué, sbarcato, vſcito
# di naue.
Desembarcacion, deſembarquement, sbarca-
# mento.
Desembargar, deſſaiſir ce qui eſt ſaiſi, bailler
# main-leuee, deliurer, diſpoſſedere, toglie-
# re, ſpogliare, priuare della coſa poſſe-
# duta.
Desembargado, deſſaiſi, deliuré, dipoſſeduto,
# ſpogliato, priuato di vn poſſeſſo.
Desembargo, main-leuee, deliurance, deſſaiſie
# de ce qui eſt ſaiſi & arreſté, liberatione,
# conceſſione della coſa poſſeduta, & go-
# dura.
Desembarrar, deſenduire, deſcouurir ce qui est en-
# duit de terre, ſcalcinare quello, che era in-
# calcinato, & ſmaltato di terra.
Desembaynar, Desenuaynar, deſguainer, ſguai-
# nare, sfodrare la ſpada.
Desembocar, ſortir hors d’vn trou, ou d’vne em-
# bouchure, oſter de la bouche, vſcire d’vno buc-
# co, leuare di bocca.
Desembolſar, desbourſer, sborſare, pagare de-
# nari.
Desemboluer, deuelopper, deſenuelopper, deſentor@
# tiller, ſuiluppare, diſtrigare.
Desemboluer niño, deſmaillotter vn petit enfant,
# sſaſciare vno bambino.

Text layer

  • Dictionary

Text normalization

  • Original

Search


  • Exact
  • All forms
  • Fulltext index
  • Morphological index