Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana, 1637

Page concordance

< >
Scan Original
191 187
192 188
193 189
194 190
195 191
196 192
197 193
198 194
199 195
200 196
201 197
202 198
203 199
204 200
205 201
206 202
207 203
208 204
209 205
210 206
211 207
212 208
213 209
214 210
215 211
216 212
217 213
218 214
219 215
220 216
< >
page |< < (194) of 1910 > >|
11198194D E D E Desemboltura, deſueloppement, gaillaràiſe,
# dexterité & agilité, adreſſe, legereté, viſteſſe, li-
# berté és actions & façons de faire, sſaſciamen-
# to, sfacciataggine.
Desembueltamente, librement, dex@rement, li-
# beramente, apertamente, chiaramente.
Desembuelto no empachado, adroit, habile,
# dextre, adextre, agile, leger, vifte, eſcarbillat, qui
# n’eſt point empeſché de ſes membres, deliure, libre,
# gaillard, deliberé, desueloppé, agile, deſtro,
# atto, p@oprio, pronto, libero.
Desemborrachar, desemborrachado, voyez
# Desembriagar, &c. vedi desembriagar.
Desemboſcar, debusquer, ſortir de l’embusche,
# ſortir du bois, disboſcare, vſcire di aguato,
# & di imboſcata.
Desembotar, aiguiſer, esmoudre ce qui estoit
# mouſſe, aguzzare, arrotare quel che non ta-
# gliaua.
Desembraçar, ruer & lancer à force de bras, get-
# tare, & lanciare a forza di braccio.
Desembraçar el arco, delascher l’arc, le deſban-
# der & tirer, ſaettare, tirare l’arco.
Desemb açado, deſlaché, ſcaricato l’arco.
Desembraueſcerſe, s’adoucir, s’appriuoiſer paſſer
# ſa fureur & choiere, addolcicſi, acqueta ſi,
# pacificarſi, dismettere l’ira.
Desembraueſcer lo fiero, dompter, appriuoiſer,
# adoucir, deffaroucher ce qui eſt farouche & ſau-
# uage, oster la ſurie, domare, caſtigare, addol
# cire, leuare la furia al furioſo.
Desembraueſcimiento, appriuoiſement, douceur,
# domeſticamento, addolcimento.
Desembrauecido, appriuoisé, domp@é, doux, trai-
# table, @@oucy, fatto priuato, addolcito, humi-
# liato, acquetato.
Desembriagar, desyurer, desenyurer, disbriaca-
# re, fare paſſare la furia del vino.
Desembriagado, desyuré, deſenyuré, disbria
# cato.
Desembuchar, tirer du ventre, arracher des
# entrailles, tirer de l’eſtomach, desgorger, tirer de
# la gorge, eſuentrer, effondrer, tirare fuori del
# ventre.
Desembueltamente, desembuelto, voyez-les
# apres Desemboltura, vedi appo desembol-
# tura.
Desemejar, desemejado, voyez deſſemejar,
# &c. vedi deſſemejar.
Desempachar, deſpeſtrer, oſter l’empeſchement, de-
# liurer, deſpeſcher, expedier, sb@igare, deſtrigare,
# leuare l’impedimento.
Desempachado, qui n’est point empeſché, deliure,
# libre, deſpeſtré, expedié, deſpeſché, chi non è im
# pedito, libero, ſciolto, ſpedito.
Desempacho, expedition, deſpeſtrement, des-
# peſche, deliurance, ſpeditione, riſolutio-
# ne.
Desempalagar, nettoyer, & lauer le palais de
# la bouche, comme quand on l’a paſteux, afin
# de faire reuenir l’appetit, nettare, forbire, la-
# uare il palato della bocca per aguzzare
# l’appetito.
Desemparar, voyez Deſamparar, abandonner,
# delaiſſer, deſamparer, vedi deſamparar, che è
# abbandonare, laſciare.
Desamparejar, deſapparier, desaccoupler, des-
# pareiller, deſaſſembler, deſioindre, ſepa-
# rer, diſpareggiare, diſcoppiare, ſcompa-
# gnate.
Desemparejado, deſapparié, deſacouplé, desaſ-
# ſemblé, deſioint, ſeparé, diſpareggiato, diſcop-
# piato, d@ſgiunto, ſeparato.
Desempedrar, deſpauer, oſter les pautz &
# pierres de quelque lieu, diſelciare, disfarela
# ſelciata.
Desempedrado, deſpaué, diſelciato.
Desempegar, deſpoiſſer, desenduire ce qui eſt
# poiſſé, oſter la poix, ſpegolare, togliere via la
# pece.
Desempeñar, desgager, retirer vn gage, diſpe-
# gnare, ritirare vn pegno.
Desempeñado, desgagé, diſpegnato, riſcoſſo il
# pegno.
Desempeñador, desgagour, celuy qui desgage,
# diſpegnatore tiſcotitore dipegno.
Desempeño, deſgagement, diſpegnamento de
# pegni.
Desempeorar, deuenir meilleur, s’amender, e-
# mendarſi diuenire migliore.
Desemperezar, oſter & chaſſer la pareſſe, eſrate@
# ou deſrater, reſuiller, laſciare, o ſcacciare la
# dapocagine, & deſtare.
Desempiezgar, ouur@r, d@ſboucher, aprire, ſtu-
# rare.
Desemplumar, deſplumer, plumer, oſter les plu-
# mes, deſempener, pelare, piumare, diſpen-
# nare.
Desemplumado, deſplumé, plumé, deſempenné,
# pelato, piumato, dispennato.
Desempoluorar, eſpoudrer, ſecouer la peudre,
# eſpouſſeter, spoluerare, sbattere, o ſcuotere
# la poluere.
Desempreñar, deſengroßir, auorter, spregnare,
# disperdere.
Desempulgar balleſta o arco, deſcocher, deſlaſ-
# cher, d’eſtendre l’arbaleſte ou l’arc, ſcoccare,
# tirare l’arco.
Desempulgadura, deſcochement, deslaſchement,
# ſcoccamento, tiramento d’arco.
Desencabeſtrar, descheueſtrer, ou deſench@ue-
# strer, oster le licol, ſcapeſtrare, ſlegare il ca-
# peſtro.
Desencadenár, deſchainer, scarenare.
Desencadenado, deſchainé, catenato.
Desencaminar, Descaminar, fouru@ye rer rer,
# s’eſgarer, ſe deſu@yer & d@ſbau her, errare, vaga-
# re, deuiare, rau@are, ſuiare.
Desencandilar, deſeſblouyr, oſter l’eſblouiſſement,
# deſoffuſcare, schiarire gli occhi.

Text layer

  • Dictionary

Text normalization

  • Original
  • Regularized
  • Normalized

Search


  • Exact
  • All forms
  • Fulltext index
  • Morphological index