Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana, 1637

Page concordance

< >
Scan Original
231 227
232 228
233 229
234 230
235 231
236 232
237 233
238 234
239 235
240 236
241 237
242 238
243 239
244 82
245 241
246 242
247 243
248 244
249 245
250 246
251 247
252 248
253 249
254 250
255 251
256 252
257 253
258 254
259 255
260 256
< >
page |< < (195) of 1910 > >|
11199195D E D E Desencantar, desenchanter, diſincantare.
Desencantado, deſenchanté diſincantato.
Desencapotar los ojos, ſe deſboucher le viſage &
# les yeux, comme ſi on auoit le manteau tout à
# l’entour de la teſte, & qu’on l’oſtaſt pour voir &
# @uyr quelque choſe ou pour parler, leuer les yeux,
# ſcoprirſi il volto, & gl’occhi come coper
# ti con il mantello, & tirarlo abbaſſo, per
# qualche effetto.
Desencapotar las orejas, deſtouper & dreſſer
# les oreilles pour ouyr qutlque choſe, diſtoppare,
# & schiudere le orecchie, per intendere, &
# vdire.
Desencapotadura, leuement d’yeux & d’ortilles
# pour voir & ouyr quelque choſe, leuamento
# d’occhi, & de orecchie, per vedere & vdi-
# te altrui.
Desencarar, oster la viſee, leuare la maschera
# dal volto.
Desencarillar, descarillar, & deſencasar,
# demandibuler, arracher les machoires, smaſcel-
# lare, per ſtrapparele maſcelle.
Desencaſſar los hueſſos, diſloquer les os, les
# deſmetive de leurs lieux, deſneuer comme vn
# br{as}, vne jambe, vne coſte & ſemblables, deſ-
# boister, diſlogare le oſſa, le mouere dal ſuo
# luogo.
Desencaſſado, d@ſt qué, desn@ué, desmis, deſboisté,
# diſlogato, smoſſo qualche membro.
Desencaſſadura, diſtocation d’os, desnouement &
# d@ſboiſtement de membres, diſlogamento di
# oſſa, o smouimento di membro.
Desencaſſura, idem.
Desencaſtillar, abbattre le chaſteau ou citadel-
# le d’vne ville, en oſter la fortereſſe, chaſſer les
# ſoldats d’vn fors, abbattere vna citadella di
# vna città, o leuare vna fortezza & i ſol-
# dati.
Desencaualgar piéças de artilleria, demonter
# du canon, dismontare vna artiglieria.
Desencaualgar, deſmonter, ietter b{as} du cheual,
# smontare, descendere da cauallo.
Desencaxar, deſchaſſer ou desenchaſſer, oſter d’vne
# chaſſe ou caiſſe, tirer d’vn coffre ou boiste, deſboi-
# ter, discaſſare, togliere fuori quello, che è
# dentro vna caſſa.
Desencaxado, desenchaßé, tiré d’vne chaſſe ou
# caiſſe, discaſſato, tratto di vna caſſa.
Desencerrar, desfermer, deſclorre ce qui eſt enfer-
# mé & enclos, aprire, ſchiudere quello, che è
# chiuſo.
Desencerrado, desfermé, schiuſo, aperto.
Desenclauar, desenclauijar, desclauar, deſ-
# clouër, ſchiodare.
Desencolar, deſcoller ce qui eſt collé, ſcollarc la
# coſa collata.
Desencolado, descollé, discolato, diſtaccato.
Desenconar o desenojar, deſcharger ſon cœur
# de quelque cholere ou fascherie & douleur,
# deſenuenimer, oſter le venin, scacciare la co
# lera & il diſpetto, & la amaritudine.
Desenconado, deſchargé, deſennuyé, Scaricca-
# to, diſoppreſſato.
Desenconarſe las llagas, quand les playes ne
# ſont pl{us} enſlammees, quand le feu n’y eſt pl{us},
# & que le venin en eſt hors, deſenuenimer, rin-
# freſcamento di piaghe, onde il maleſene
# è partito.
Deſencruelecer, adoucir ſa cruauté, appaiſer ſa
# fureur, addolcire la crudeltà, & acquetare
# il furore.
Desencuadernar, desenquadernar, deffaire &
# deſcoudre vn liure relié, disfare vn libro le-
# gato.
Desenfadar, voyez desenhadar, deſennuyer, re-
# creer, oſter l’ennuy & faſcherie, vedi deſenha-
# dar, diſaffligere.
Desenfadado, Desenhadado, guay, recreé, qui
# a chaſſé l’ennuy, chi ha ſcacciato il duo-
# lo.
Desenfamar, diffamer, oster ſa bonne renommee,
# blaſmer, infamare, oltraggiare, biaſimare,
# dishonorare.
Desenſamado, diffamé, qui a perdu ſa renom-
# mee, infame, infamato, ſuergognato, calu-
# niato.
Desenfardelar, deſpaqueter, deſlier, disballare,
# diſlegare.
Desenfardelado, deſpaqueté, deſlié, disballato,
# diſlegato.
Desenfaxar, deſlier, deſmailloter, oſter les bandes,
# deſbander, sfacciare, leuare le faſcie a bam-
# boli.
Desenfaxado, deſtié, demailloté, deſbandé, sfaſ-
# ciato, ſlegato.
Desenfrenar, d@ſbrider, oſter le frein, sbredare, le-
# uare il freno.
Desenfrenado, deſbridé effrené, libertin, d@ſbordé,
# sbrigliato, leuata la brida.
Desenfrenadamente, @ffrenément, inconſideré-
# ment, licentieuſement, deſberdément, sfrena-
# tamente, inconſideratamente, licentioſa-
# mente.
Desenfrenamiento, deſbridement, licence,
# deſbordement, sbrigliamento, sfrenamen-
# to.
Desengañar, descouurir la tromperie, auertir quel-
# qu’vn de la tromperie qu’on luy afaite, l’oster
# d’vn erreur où il eſt, deſtromper, ſcoprire l’in-
# ganno, auertire altrui di f@ode.
Desengañado, qui est aduerty de la tromptrie,
# esté de l’erreur auquel il estoit, deſtrompé, auisé,
# chi è auertito dell’ inganno, & auiſato
# della frode.
Desengaño, aduer@iſſement & deſcouurement de
# fraude & tromperie, aduis pour ſe donner de gar-
# de de l’erreur auquel l’on est, deſtromperie, auer-
# timento, & ſcoprimento dí inganno, per
# guadarſene.
Desengañador, qui deſtrompe & axiſe, colui,

Text layer

  • Dictionary

Text normalization

  • Original

Search


  • Exact
  • All forms
  • Fulltext index
  • Morphological index