Bernoulli, Daniel, Hydrodynamica, sive De viribus et motibus fluidorum commentarii

Page concordance

< >
Scan Original
211 197
212 198
213 199
214 200
215 201
216 202
217 203
218 204
219 205
220 206
221 207
222 208
223 209
224 210
225 211
226 212
227 213
228 214
229 215
230 216
231 217
232 218
233 219
234 220
235 221
236 222
237 223
238 224
239 225
240 226
< >
page |< < (211) of 361 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div234" type="section" level="1" n="184">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6160" xml:space="preserve">
              <pb o="211" file="0225" n="225" rhead="SECTIO DECIMA."/>
            dus columnæ A g, antequam novus caloris gradus ſuperveniret, = A, alte-
              <lb/>
            rius B h = α, pondus columnæ g C = B, columnæ h D = β: </s>
            <s xml:id="echoid-s6161" xml:space="preserve">pondus co-
              <lb/>
            lumnæ A g rarefactæ = C, pondus columnæ B h itidem rarefactæ = γ: </s>
            <s xml:id="echoid-s6162" xml:space="preserve">al-
              <lb/>
            titudo mercurii in g ante expanſionem aëris A g & </s>
            <s xml:id="echoid-s6163" xml:space="preserve">B h = l, altitudo ſimilis
              <lb/>
            poſt iſtam expanſionem = x & </s>
            <s xml:id="echoid-s6164" xml:space="preserve">habebimus hanc analogiam
              <lb/>
            B + β: </s>
            <s xml:id="echoid-s6165" xml:space="preserve">l:</s>
            <s xml:id="echoid-s6166" xml:space="preserve">: B + A - C + β + α - γ: </s>
            <s xml:id="echoid-s6167" xml:space="preserve">x: </s>
            <s xml:id="echoid-s6168" xml:space="preserve">unde eſt
              <lb/>
            x = {B + A - C + β + α - γ/B + β}l.</s>
            <s xml:id="echoid-s6169" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6170" xml:space="preserve">Igitur aſcendet mercurius ab rarefacto aëre inferiore per altitudinem
              <lb/>
            x - l = {A - C + α - γ/B + β} l = (poſitis omnibus in utroque tubo paribus) {A - C/B} l.</s>
            <s xml:id="echoid-s6171" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6172" xml:space="preserve">Refrigeſcente autem rurſus aëre in A g & </s>
            <s xml:id="echoid-s6173" xml:space="preserve">B h iterum deſcendet mercu-
              <lb/>
            rius in utroque barometro.</s>
            <s xml:id="echoid-s6174" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6175" xml:space="preserve">Notandum hic eſt, poſſe hoc modo à parvula caloris mutatione in A g
              <lb/>
            atque B h notabilem oriri in barometro variationem ob inſignem aëris denſi-
              <lb/>
            tatem in partibus inferioribus, qua fieri poteſt, ut in parte A g multo plus
              <lb/>
            aëris contineatur (imo infinities, ſi aër vi infinita preſſus in infinitè parvum
              <lb/>
            ſpatium condenſari ponatur) quam in reliqua g C, etiamſi longitudine infini-
              <lb/>
            ta. </s>
            <s xml:id="echoid-s6176" xml:space="preserve">Unde ſi pondus A admodum majus ſit pondere B, ſimulque manente
              <lb/>
            cauſa aërem rarefaciente, pondus C datam ſervet rationem ad A, quod ita
              <lb/>
            fere fit, apparet aſcenſum mercurii à minimo caloris gradu ſuperveniente in
              <lb/>
            A g poſſe utcunque magnum eſſe.</s>
            <s xml:id="echoid-s6177" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6178" xml:space="preserve">Equidem ſi fingatur, partes A g & </s>
            <s xml:id="echoid-s6179" xml:space="preserve">B h ſtrictiores admodum eſſe præ
              <lb/>
            amplitudinibus in g C & </s>
            <s xml:id="echoid-s6180" xml:space="preserve">h D, intelligitur variationes barometi ab aucto di-
              <lb/>
            minutove caloris gradu in A g & </s>
            <s xml:id="echoid-s6181" xml:space="preserve">B h ita fieri minus notabiles, quia ponde-
              <lb/>
            ra A & </s>
            <s xml:id="echoid-s6182" xml:space="preserve">α ipſaque C & </s>
            <s xml:id="echoid-s6183" xml:space="preserve">γ prioribus proportionalia hocmodo decreſcunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s6184" xml:space="preserve">atta-
              <lb/>
            men variationes barometricæ, quæ ab hac cauſa proveniant, etiamnum ut-
              <lb/>
            cunque magnæ concipi poterunt.</s>
            <s xml:id="echoid-s6185" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6186" xml:space="preserve">§. </s>
            <s xml:id="echoid-s6187" xml:space="preserve">20. </s>
            <s xml:id="echoid-s6188" xml:space="preserve">Hæc dum ita perpenduntur, veriſimile fit variationes barome-
              <lb/>
            tricas maxima parte petendas eſſe à celeribus caloris mutationibus in cryp-
              <lb/>
            tis ſubterraneis. </s>
            <s xml:id="echoid-s6189" xml:space="preserve">Multas eſſe eaſque permagnas hujuſmodi cryptas jam diu
              <lb/>
            notum eſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s6190" xml:space="preserve">in terra etiam ſolida pori facere poſſunt quod cryptæ: </s>
            <s xml:id="echoid-s6191" xml:space="preserve">ſi om-
              <lb/>
            nes cavitates (tum quæ à cavernis, tum quæ à poris aërem continentibus </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>