Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

Table of figures

< >
[Figure 127]
[Figure 128]
[Figure 129]
[Figure 130]
[Figure 131]
[Figure 132]
[Figure 133]
[Figure 134]
[Figure 135]
[Figure 136]
[Figure 137]
[Figure 138]
[Figure 139]
[Figure 140]
[Figure 141]
[Figure 142]
[Figure 143]
[Figure 144]
[Figure 145]
[Figure 146]
[Figure 147]
< >
page |< < (221) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div476" type="section" level="1" n="361">
          <pb o="221" file="0243" n="248" rhead="DE ECHO."/>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s18985" xml:space="preserve">Decimatertia, alia item eſt ad ipſum ſonorum reflexa, & </s>
            <s xml:id="echoid-s18986" xml:space="preserve">hæc aut normalis aut obliqua, & </s>
            <s xml:id="echoid-s18987" xml:space="preserve">per plures refle-
              <lb/>
            xiones. </s>
            <s xml:id="echoid-s18988" xml:space="preserve">alia verò eſt ad alterum auditorem; </s>
            <s xml:id="echoid-s18989" xml:space="preserve">hæcq; </s>
            <s xml:id="echoid-s18990" xml:space="preserve">aut normalis, aut obliqua.</s>
            <s xml:id="echoid-s18991" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s18992" xml:space="preserve">Decimaquarta, alia eſt monoſyllaba, alia diſſyllaba, alia triſyllaba, & </s>
            <s xml:id="echoid-s18993" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s18994" xml:space="preserve">pro numero ſyllabarum, quas
              <lb/>
            repetit.</s>
            <s xml:id="echoid-s18995" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s18996" xml:space="preserve">Decimaquinta, alia eſt Echo monophona, ſeu ſimplex, quæ ſemel ſcilicet tantum reſonat; </s>
            <s xml:id="echoid-s18997" xml:space="preserve">alia verò poly-
              <lb/>
            phona, quæ ſæpius; </s>
            <s xml:id="echoid-s18998" xml:space="preserve">diphona quæ bis, triphona quæ ter, heptaphona quæ ſepties, & </s>
            <s xml:id="echoid-s18999" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s19000" xml:space="preserve">reſpondet.</s>
            <s xml:id="echoid-s19001" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s19002" xml:space="preserve">Decimaſexta, alia tandem clara, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19003" xml:space="preserve">ſonora; </s>
            <s xml:id="echoid-s19004" xml:space="preserve">alia vero ſubmiſſa, ac taciturna. </s>
            <s xml:id="echoid-s19005" xml:space="preserve">Quæ omnia ex demon-
              <lb/>
            ſtrandis reddentur clariora.</s>
            <s xml:id="echoid-s19006" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div478" type="section" level="1" n="362">
          <head xml:id="echoid-head381" style="it" xml:space="preserve">Anguli incidentiæ, & reflexionis lineæ ſonoræ ſunt inuicem æquales. Theorema I.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s19007" xml:space="preserve">SIcuti in radijs lucis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19008" xml:space="preserve">viſus, prædicti anguli æquales exiſtunt, vt optimè optici oſtendunt: </s>
            <s xml:id="echoid-s19009" xml:space="preserve">ijdem eadem
              <lb/>
            ratione exiſtimandi hic quoq; </s>
            <s xml:id="echoid-s19010" xml:space="preserve">ſunt æquales. </s>
            <s xml:id="echoid-s19011" xml:space="preserve">quod probè experientia confirmat, ſi enim duo ſint ab eo-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0243-01" xlink:href="fig-0243-01a" number="128">
                <image file="0243-01" xlink:href="http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/zogilib?fn=/permanent/library/xxxxxxxx/figures/0243-01"/>
              </figure>
            dem pariete, necnon ab inuicem ita diſtantes,
              <lb/>
            vt vnus audiat alterius Echum, fiunt prædicti
              <lb/>
            anguliæquales. </s>
            <s xml:id="echoid-s19012" xml:space="preserve">vt in ſequẽti figura, ſi ſonorum
              <lb/>
            fit vbi A. </s>
            <s xml:id="echoid-s19013" xml:space="preserve">audiens autem Echum ipſius ex reper-
              <lb/>
            cuſſu parietis D B E. </s>
            <s xml:id="echoid-s19014" xml:space="preserve">ſit v. </s>
            <s xml:id="echoid-s19015" xml:space="preserve">g. </s>
            <s xml:id="echoid-s19016" xml:space="preserve">vbi C. </s>
            <s xml:id="echoid-s19017" xml:space="preserve">obſeruatio
              <lb/>
            docet reflexionem fieri, in tali pariet s loco, vt
              <lb/>
            lineæ ductę ab eo, ad ſonorum vna altera ad au-
              <lb/>
            dientem, faciant angulos D B A. </s>
            <s xml:id="echoid-s19018" xml:space="preserve">E B C. </s>
            <s xml:id="echoid-s19019" xml:space="preserve">æqua-
              <lb/>
            les. </s>
            <s xml:id="echoid-s19020" xml:space="preserve">ratio vero, ſeu cauſa huius æqualitatis eſt
              <lb/>
            quia natura (niſi quod obſiet) agit per lineas
              <lb/>
            breuiſſimas, breuiſſimæ autem ſunt in caſu no-
              <lb/>
            ſtro, quæ faciunt prædictos angulos compares,
              <lb/>
            ideſt, ex omnibus lineis, quæ poſſunt duci ab A.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s19021" xml:space="preserve">per parietem D B C. </s>
            <s xml:id="echoid-s19022" xml:space="preserve">ad C. </s>
            <s xml:id="echoid-s19023" xml:space="preserve">breuiſſimę omnium
              <lb/>
            illæ ſunt, quæ faciunt prædictos angulos æqua-
              <lb/>
            les. </s>
            <s xml:id="echoid-s19024" xml:space="preserve">quod demonſtratum habesà Vitellione lib. </s>
            <s xml:id="echoid-s19025" xml:space="preserve">1. </s>
            <s xml:id="echoid-s19026" xml:space="preserve">num. </s>
            <s xml:id="echoid-s19027" xml:space="preserve">17. </s>
            <s xml:id="echoid-s19028" xml:space="preserve">Tandem, hanc angulorum æqualitatem agnouit
              <lb/>
            etiam Ariſtoteles, qui 2. </s>
            <s xml:id="echoid-s19029" xml:space="preserve">de Anim. </s>
            <s xml:id="echoid-s19030" xml:space="preserve">tex. </s>
            <s xml:id="echoid-s19031" xml:space="preserve">80. </s>
            <s xml:id="echoid-s19032" xml:space="preserve">appoſitè docet, hanc reflexionem fieri eo modo quo pila luioria
              <lb/>
            reflectitur, ea enim normaliter parieti, aut pauimento alliſa, etiam normaliter reſilit. </s>
            <s xml:id="echoid-s19033" xml:space="preserve">ſi verò obliquè, ea quo-
              <lb/>
            que obliquè, necnon compari angulo in auerſam partem reſultat. </s>
            <s xml:id="echoid-s19034" xml:space="preserve">imo expreſsè in Probl. </s>
            <s xml:id="echoid-s19035" xml:space="preserve">ſect. </s>
            <s xml:id="echoid-s19036" xml:space="preserve">11. </s>
            <s xml:id="echoid-s19037" xml:space="preserve">num. </s>
            <s xml:id="echoid-s19038" xml:space="preserve">23. </s>
            <s xml:id="echoid-s19039" xml:space="preserve">aſ-
              <lb/>
            ſerit hanc reflexionem fieri per angulos æquales.</s>
            <s xml:id="echoid-s19040" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div480" type="section" level="1" n="363">
          <head xml:id="echoid-head382" style="it" xml:space="preserve">Echo reſonat ex corporihus planis, & ſolidis. Theorema 11.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s19041" xml:space="preserve">VEritas huius propoſitionis multis obſeruationibus nobis conſtitit: </s>
            <s xml:id="echoid-s19042" xml:space="preserve">experti enim ſumus omnes muros
              <lb/>
            domorum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19043" xml:space="preserve">omnia mænia vrbium, ſi ſatis ſint complanata, in debita diſtantia, ac debito ſitu ſonori ad
              <lb/>
            ipſa, noſtra verba repetere: </s>
            <s xml:id="echoid-s19044" xml:space="preserve">etiamſi intus omninò ſint ſolida, fine vllo cõelaui, ſine vllis feneſtris: </s>
            <s xml:id="echoid-s19045" xml:space="preserve">vti ſunt mæ-
              <lb/>
            nia intus congeſta humo ſtipata. </s>
            <s xml:id="echoid-s19046" xml:space="preserve">idem præſtant rupes montium, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19047" xml:space="preserve">ripæ fluminum, quamuis in eis nihil ca-
              <lb/>
            uernoſum, aut anfractuoſum ſit, quod reſonantium iuuare videatur. </s>
            <s xml:id="echoid-s19048" xml:space="preserve">quaproptes huiuſmodi corpus vocem
              <lb/>
            reflectens, eſt quaſi planum ſpeculum vocis; </s>
            <s xml:id="echoid-s19049" xml:space="preserve">vnde & </s>
            <s xml:id="echoid-s19050" xml:space="preserve">vox ipſa reflexa aptè dicitur à Poetis imago vocis. </s>
            <s xml:id="echoid-s19051" xml:space="preserve">ru-
              <lb/>
            pes vero, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19052" xml:space="preserve">cliui herboſi, vel arui, alioquin plani, neutiquam reſonant, cum non ſatis complanati ſunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s19053" xml:space="preserve">por-
              <lb/>
            rò complanatio hæc reflectentis corporis efficit, vt plures lineæ ad ſenſum ferè normales reflectantur. </s>
            <s xml:id="echoid-s19054" xml:space="preserve">con-
              <lb/>
            trarium autem inæqualitas, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19055" xml:space="preserve">aſperitas (qualis eſt in muris cæmentitijs nullo tectorio illitis efficiunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s19056" xml:space="preserve">quo-
              <lb/>
            niam inter lapides, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19057" xml:space="preserve">cæmenta ſunt concauitates, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19058" xml:space="preserve">prominentiæ, quæ lineas vocales incidentes tumultua-
              <lb/>
            riè huc illuc diſpergunt, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19059" xml:space="preserve">confundunt, quare aut nullam, aut imperfectam valdè Echum reddere poſſunt.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s19060" xml:space="preserve">Quæ omnia, etſi nulla experientia fulcirentur, ratio tamen ipſa conuinceret. </s>
            <s xml:id="echoid-s19061" xml:space="preserve">qua enim de cauſa pila in parie-
              <lb/>
            tem alliſa reſilit, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19062" xml:space="preserve">lumen in ſpeculum incidens, reflectitur, eadem etiam ratione vox planis corporibus oc-
              <lb/>
            currens, ex ijs reſultare, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19063" xml:space="preserve">repeili neceſſe eſt.</s>
            <s xml:id="echoid-s19064" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s19065" xml:space="preserve">Cæterum cum dicimus reflectens eſſe corpus ſolidum, id ita accipiendum eſt, vt ſolum tantæ ſit ſoli@ita-
              <lb/>
            tis, ſeu duritiei, vt aeri ob ſonum commoto, nihil cedat, ſed ei ita obſiſtat, vt eam reflectat. </s>
            <s xml:id="echoid-s19066" xml:space="preserve">qua ratione aqua,
              <lb/>
            quamuis fluida, aeri tamen comparata, ſolida, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19067" xml:space="preserve">dura cenſeri debet id quod experientia in aqua puteorum
              <lb/>
            manifectè probat, nam ſuperficies aquæ puteanæ tantæ profunditatis, quanta debet eſſe diſtantia ſonori a
              <lb/>
            reflectente (de qua poſtea dicemus) Echũ perfectè ſurium reflectit. </s>
            <s xml:id="echoid-s19068" xml:space="preserve">quod ipſe in puteis 50. </s>
            <s xml:id="echoid-s19069" xml:space="preserve">vlnis, ſeu 24. </s>
            <s xml:id="echoid-s19070" xml:space="preserve">paſſi-
              <lb/>
            bus Geometricis circiter altis expertus ſum, qui adeo loquaces, & </s>
            <s xml:id="echoid-s19071" xml:space="preserve">garruli erant, vt etiã @ubmiſſę voci perbel
              <lb/>
            lè reſponderent. </s>
            <s xml:id="echoid-s19072" xml:space="preserve">Vbi illud obſeruaui, quod etiam ſatis profundi ſint putęi, non tamen niſi ſub dio ſint, Echũ
              <lb/>
            reſonant. </s>
            <s xml:id="echoid-s19073" xml:space="preserve">ratio, ni fallor eſt, quia quando ſunt ſub tecto, aut cõcameratione, fiunt ſimul duę reflect onis inui-
              <lb/>
            cem cõtrariæ, vox enim primo reflectitur ex tecto, vel fornice deorſum, ſecundo ex aqua ſurſum; </s>
            <s xml:id="echoid-s19074" xml:space="preserve">illa deſcen-
              <lb/>
            dens occurrit huic alteri aſcendenti, eiq; </s>
            <s xml:id="echoid-s19075" xml:space="preserve">obuians impedimento eſt, ne clara ac diſtincta ref@ecti poſſit. </s>
            <s xml:id="echoid-s19076" xml:space="preserve">cũ au-
              <lb/>
            tem ſub dio puteus eſt, fit vnica tantum reflexio ſurſum, abſq; </s>
            <s xml:id="echoid-s19077" xml:space="preserve">vllo impedimento, ſicq; </s>
            <s xml:id="echoid-s19078" xml:space="preserve">clariſſimè reſonant.</s>
            <s xml:id="echoid-s19079" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>