Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana
,
1637
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Figures
Content
Thumbnails
Page concordance
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 570
571 - 600
601 - 630
631 - 660
661 - 690
691 - 720
721 - 750
751 - 780
781 - 810
811 - 840
841 - 870
871 - 900
901 - 930
931 - 960
961 - 990
991 - 1020
1021 - 1050
1051 - 1080
1081 - 1110
1111 - 1140
1141 - 1170
1171 - 1200
1201 - 1230
1231 - 1260
1261 - 1290
1291 - 1320
1321 - 1350
1351 - 1380
1381 - 1410
1411 - 1440
1441 - 1470
1471 - 1500
1501 - 1530
1531 - 1560
1561 - 1590
1591 - 1620
1621 - 1650
1651 - 1680
1681 - 1710
1711 - 1740
1741 - 1770
1771 - 1800
1801 - 1830
1831 - 1860
1861 - 1890
1891 - 1910
>
Scan
Original
1
2
3
4
5
6
7
8
9
3
10
6
11
7
12
8
13
9
14
10
15
11
16
12
17
13
18
14
19
15
20
16
21
17
22
18
23
19
24
20
25
21
26
22
27
23
28
24
29
25
30
26
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 570
571 - 600
601 - 630
631 - 660
661 - 690
691 - 720
721 - 750
751 - 780
781 - 810
811 - 840
841 - 870
871 - 900
901 - 930
931 - 960
961 - 990
991 - 1020
1021 - 1050
1051 - 1080
1081 - 1110
1111 - 1140
1141 - 1170
1171 - 1200
1201 - 1230
1231 - 1260
1261 - 1290
1291 - 1320
1321 - 1350
1351 - 1380
1381 - 1410
1411 - 1440
1441 - 1470
1471 - 1500
1501 - 1530
1531 - 1560
1561 - 1590
1591 - 1620
1621 - 1650
1651 - 1680
1681 - 1710
1711 - 1740
1741 - 1770
1771 - 1800
1801 - 1830
1831 - 1860
1861 - 1890
1891 - 1910
>
page
|<
<
(23)
of 1910
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
fr
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div7
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
7
">
<
note
position
="
right
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
23
"
file
="
0027
"
n
="
27
"
rhead
="
A G A G
"/>
# & fait, pieno di giaia, o di coſa di ciò fatta.
<
lb
/>
Ahuijar, eſguillonner, piquer, pouſſer, inciser, exci-
<
lb
/>
# ser, hafter, ſe haſter, allerviſte, pungolare, ſolle-
<
lb
/>
# citare, affrettare, trottare.
<
lb
/>
Aguijada, veyez Aguijon, vedi Aguijon.
<
lb
/>
Aguijado, eſguillonné, piqué, hasté, ſollecitato,
<
lb
/>
# affrettato, pungolato.
<
lb
/>
Poco hasaguijado, iu t’es peu haſté, tunon ti
<
lb
/>
# ſei ſollecitato.
<
lb
/>
Aguijadór eſguillõneur, piqueur de beſte, ſolleci-
<
lb
/>
# tatore, affrettatore, pungolatore di beſtie.
<
lb
/>
Aguijadúra, hestiueté, haste, eſguillonnement, pi
<
lb
/>
# quement, pungolatura, preſtezza, fretta, ſel-
<
lb
/>
# lecitudine.
<
lb
/>
Aguijoneár, eſguillenner, poindre, piquer, inciter,
<
lb
/>
# pungolare, pungere.
<
lb
/>
aguijon, eſguillon on aiguillon, ſtimolo, pũgolo.
<
lb
/>
aguijonazo, vn grand coup d’eſguillon, vna gran
<
lb
/>
# puntura.
<
lb
/>
Aguila, Aigle, leroy des eiſeaux, aquila.
<
lb
/>
aguila atahorna Offrey@, on Orfraye, eſpece d’ Ai-
<
lb
/>
# gle qui a la queüe blanche, l’aquila, che ha la
<
lb
/>
# codabianca.
<
lb
/>
Aguileno, aquilin, d’aigle, aquilino, coſa d’a-
<
lb
/>
# quila.
<
lb
/>
Aguila peſcadera, vne ſorte d’ Aigle qui hante la
<
lb
/>
# mer, l’aquila maritima.
<
lb
/>
Aguilocho, pollo de aguila, Aigleron, poußin
<
lb
/>
# d’Aigle, pulcino d’Aquila, aquilotto.
<
lb
/>
Aguinaldo, o albricias, les Eſtrennes, dono, o
<
lb
/>
# Mancia, che ſi da il natale.
<
lb
/>
Aglayar, eſpouuenter, ſpauentare, impaurire,
<
lb
/>
# sbigottire.
<
lb
/>
aglayo, eſpouuentement, ſpauẽto, timore, horro-
<
lb
/>
# re.
<
lb
/>
agnocáſto, árbol del parayſo, arbre de paradis,
<
lb
/>
# arbor del paradiſo.
<
lb
/>
Sanzgatíllo, arbre dit agn{us} caſtro, arbor detto
<
lb
/>
# agnocaſto, vetrice.
<
lb
/>
Agolar la vela del nauio, hauſſer & leuer le voi-
<
lb
/>
# le du nauire quãd il veut marcher, attacher la ve
<
lb
/>
# le à l’enten@@? & verge, ſpiegar la vela al ven-
<
lb
/>
# to, & attacare la vela alla antenna.
<
lb
/>
Agonia, agonie, angoiſſe, angoſcia, noia, faſti-
<
lb
/>
# dio.
<
lb
/>
Agón, ſorte de poiſſon de riuiere, vna ſorte di pe-
<
lb
/>
# ice di fiume.
<
lb
/>
Agonizá, agonizer, eſtre en agonie, effere in an-
<
lb
/>
# goſcia, o in afflitione.
<
lb
/>
Agonizado, qui eſt en agenie, lo angoſcioſo, o
<
lb
/>
# doloroſo.
<
lb
/>
Agonizamiento, debat que l’on fait quand on est
<
lb
/>
# en agonie, lo ſcuoter, che ſi fa, quando ſi è in
<
lb
/>
# angoſcia.
<
lb
/>
Agora ò ahora, à ceſte heure, incontinent, tantoſt,
<
lb
/>
# n’agueres, à preſent, maintenant, hor hora, ſu-
<
lb
/>
# bito, incontinente, toſto, al preſente.
<
lb
/>
Agorar, deuiner, coniecturer, predire, indouinare,
<
lb
/>
# @@gurare, predire.
<
lb
/>
Agoren diuineur, deuin, augure, l’indouino, il
<
lb
/>
# pronoſticatore.
<
lb
/>
Agoreras antiguamente, les fees, deuinereſſes,
<
lb
/>
# le dee di boſchi, indouinatrici.
<
lb
/>
agoréria, arte de agoreros, deuinemẽs, prediction,
<
lb
/>
# augure, deuination. veyez Aguéro, indouina-
<
lb
/>
# zione, augurio, vedi Aguéro.
<
lb
/>
Agoſto, le mois d’ Aouſt, l’ Aouſt, il meſe di Ago-
<
lb
/>
# ſto.
<
lb
/>
Agoſtar, Aouſter, faire l’ Aouſt, faire la moiſſon &
<
lb
/>
# recolte des fruicts de laterre, qui ordinairement ſe
<
lb
/>
# fait au mois d’ Aouſt, ſerrer les bleds, ſeicher, meu-
<
lb
/>
# rir, fener, fare Agoſto, cio è fare tutte le rac-
<
lb
/>
# colre, che ſi fanno in detto meſe.
<
lb
/>
Agoſtado, meur, aouſté, ſee, maturo, & ſeccho.
<
lb
/>
Agoſtadero, lugar para Eſtio, lieu propre à paſſer
<
lb
/>
# l’ Eſté, où il fait frais: c’eſt außi vn lieu à ſerrer le
<
lb
/>
# grain, luogo freſco per la ſtate, o vn gra-
<
lb
/>
# naio.
<
lb
/>
agoſtar, tener alli el Eſtio, paſſer ſoneſté en quel-
<
lb
/>
# que lieu propre à ce faire, paſſar la ſtate in luo-
<
lb
/>
# go atto, commodo.
<
lb
/>
Agoſtador, vn qui paſſe l’ Esté en ſemblabls lieu,
<
lb
/>
# colui, che paſſa la ſtàte in luogo tale.
<
lb
/>
Agotar, no dexar gota, eſgouter, eſpuiſer, vnider
<
lb
/>
# iuſqu’à la derniere goute, fare ſtillare, o goccio-
<
lb
/>
# lare tutta l’acqua.
<
lb
/>
Agotádo, eſgouté, eſpuiſé, votato, ſcolato, ſtil-
<
lb
/>
# lato.
<
lb
/>
Agotádor, eſgouteur, eſpuiſeur, il votatore, ſoo-
<
lb
/>
# latore, ſtillatore.
<
lb
/>
Agotamiénto, eſgourtment, votamento, ſcolz-
<
lb
/>
# tura, ſtillatura.
<
lb
/>
Agotadúra, idem.
<
lb
/>
Agóte, ladre, leproſo.
<
lb
/>
agoneádo, courté, humilié, piegato, humilia-
<
lb
/>
# to.
<
lb
/>
agozár, o gozár, iouyr, gioire, piacere, diletta-
<
lb
/>
# re.
<
lb
/>
agoueár, s’humilier, ſe ſoubmettre, humiliarſi, ſot-
<
lb
/>
# to porſi.
<
lb
/>
Agraciádo, gracieux, agreable, amiable, gratioſo,
<
lb
/>
# caro, amoreuole.
<
lb
/>
Agraciadaménte, gracieuſement, amiablement,
<
lb
/>
# gratioſamente, corteſemente.
<
lb
/>
Agradáble, agreable, plaiſant, grato, piaceuole,
<
lb
/>
# dolce.
<
lb
/>
Agradár, agreer, plaire, complaire, gradire, piace-
<
lb
/>
# re, ſodisfare.
<
lb
/>
Agradádo me hás, tu {as} fait à mon gré, tu m’{as}
<
lb
/>
# agreé, tu mi hai ſodisfatto, & gratiſicato.
<
lb
/>
Agradamiénto, plaiſir, gré, piacere, gratitudi-
<
lb
/>
# ne.
<
lb
/>
Agradableménte, agreablement, gracieu ſement,
<
lb
/>
# gracioſamente, amoreuolmente.
<
lb
/>
Agradecér o agradeſcér, remercier, rendre graces,
<
lb
/>
# ſauoir gré, agreer, ringratiare, o render gra-
<
lb
/>
# tie.
<
lb
/>
Agradeſcído qui n’est point ingrat, recognoiſſant,
<
lb
/>
# grato, corteſe, benigno.
<
lb
/>
Agradeciſſimo, tres agreable, tres recognoiſſant,
<
lb
/>
</
note
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>