Gravesande, Willem Jacob 's, Physices elementa mathematica, experimentis confirmata sive introductio ad philosophiam Newtonianam; Tom. 1

Page concordance

< >
Scan Original
61 28
62
63
64
65 29
66 30
67 31
68 32
69
70
71
72 33
73 34
74
75
76
77 35
78 36
79 37
80 38
81
82
83
84 39
85 40
86
87
88
89 41
90 42
< >
page |< < (9) of 824 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div63" type="section" level="1" n="30">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s673" xml:space="preserve">
              <pb o="9" file="0039" n="39" rhead="MATHEMATICA. LIB. I CAP. IV."/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s674" xml:space="preserve">lineam AE inter evaneſcet, id eſt erunt æquales quantitates hæ. </s>
            <s xml:id="echoid-s675" xml:space="preserve">Q. </s>
            <s xml:id="echoid-s676" xml:space="preserve">E. </s>
            <s xml:id="echoid-s677" xml:space="preserve">D.</s>
            <s xml:id="echoid-s678" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s679" xml:space="preserve">Infiniti ideam non habemus; </s>
            <s xml:id="echoid-s680" xml:space="preserve">ideo ideis non aſſequimur, quæ de infinito de-
              <lb/>
            monſtramus; </s>
            <s xml:id="echoid-s681" xml:space="preserve">quæ tamen ex indubitatis principiis immediate ſequuntur, cer-
              <lb/>
            ta ſunt, &</s>
            <s xml:id="echoid-s682" xml:space="preserve">, quæ ex hiſce deducuntur, etiam in dubium vocari nequeunt.</s>
            <s xml:id="echoid-s683" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s684" xml:space="preserve">Innumera circa Materiæ diviſibilitatem captum noſtrum ſuperantia eviden-
              <lb/>
            tiſſime demonſtrantur, inter hæc notatu maximedigna ſunt, quæ ſpectant cur-
              <lb/>
            vam ſpiralem logarithmicam dictam.</s>
            <s xml:id="echoid-s685" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div66" type="section" level="1" n="31">
          <head xml:id="echoid-head68" style="it" xml:space="preserve">De Spirali logaritbmicâ, & bujus menſurâ.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s686" xml:space="preserve">Hujus curvæ proprietas eſt, quod cum omnibus lineis ad centrum curvæ
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-01" xlink:href="note-0039-01a" xml:space="preserve">32.</note>
            ductis angulos efficiat inter ſe æquales.</s>
            <s xml:id="echoid-s687" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s688" xml:space="preserve">Sit centrum C: </s>
            <s xml:id="echoid-s689" xml:space="preserve">in A angulus curvæ, id eſt tangentis ad curvam, cum radio
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-02" xlink:href="note-0039-02a" xml:space="preserve">TAB. I.
                <lb/>
              fig. 2.</note>
            AC, nempe BAC, æqualis eſt angulo EDC, quem tangens, in puncto alio
              <lb/>
            quocunque D, cum linea DC efficit.</s>
            <s xml:id="echoid-s690" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s691" xml:space="preserve">Si angulus hic fuerit rectus, ſpiralis in circulum ſe convertet, ſi autem
              <lb/>
            fuerit acutus, ad centrum continuo accederefacile patet: </s>
            <s xml:id="echoid-s692" xml:space="preserve">non tamen niſi poſt
              <lb/>
            infinitos gyros ad hoc pervenire poterit.</s>
            <s xml:id="echoid-s693" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s694" xml:space="preserve">Ponamus revolutionem primam, poſito curvæ initio in A, terminari in F,
              <lb/>
            puncto medio inter A & </s>
            <s xml:id="echoid-s695" xml:space="preserve">centrum C. </s>
            <s xml:id="echoid-s696" xml:space="preserve">In hoc caſu angulus BAC paululum
              <lb/>
            excedet 80. </s>
            <s xml:id="echoid-s697" xml:space="preserve">gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s698" xml:space="preserve">57′. </s>
            <s xml:id="echoid-s699" xml:space="preserve">Secunda revolutio ad FC illam habet relationem, quam
              <lb/>
            prima ad AC; </s>
            <s xml:id="echoid-s700" xml:space="preserve">ideoque terminabitur in G, puncto medio inter F & </s>
            <s xml:id="echoid-s701" xml:space="preserve">C, quod
              <lb/>
            ad gyros ſequentes etiam applicari debet; </s>
            <s xml:id="echoid-s702" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s703" xml:space="preserve">punctum quod in curva movetur
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-03" xlink:href="note-0039-03a" xml:space="preserve">33</note>
            in integra revolutione quacunque, accedendo ad centrum, percurrit dimidi-
              <lb/>
            um diſtantiæ ſuæ a centro in principio revolutionis. </s>
            <s xml:id="echoid-s704" xml:space="preserve">Licet ergo ad diſtanti-
              <lb/>
            am a centro quantumvis exiguam pervenerit, non unicâ revolutione ad hoc per-
              <lb/>
            venire poterit; </s>
            <s xml:id="echoid-s705" xml:space="preserve">auctoque numero revolutionum, quantum quis voluerit, non-
              <lb/>
            dum ultimam attinget; </s>
            <s xml:id="echoid-s706" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s707" xml:space="preserve">numerus revolutionum omnem numer um finitum ſupe-
              <lb/>
            rabit.</s>
            <s xml:id="echoid-s708" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s709" xml:space="preserve">Ad centrum tamen curvam pertingere, ibique terminari, etiam conſtat. </s>
            <s xml:id="echoid-s710" xml:space="preserve">Sit por-
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-04" xlink:href="note-0039-04a" xml:space="preserve">34</note>
            tio curvæ ABEG; </s>
            <s xml:id="echoid-s711" xml:space="preserve">cujus centrum C; </s>
            <s xml:id="echoid-s712" xml:space="preserve">quo eodem centro, radio CG, deſcri-
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-05" xlink:href="note-0039-05a" xml:space="preserve">TAB. I.
                <lb/>
              fig. 3.</note>
            batur circuli portio GL, ſecans lineam C A in L.</s>
            <s xml:id="echoid-s713" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s714" xml:space="preserve">Concipiamus LA diviſam in partes æquales, ſed exiguas, AD, DI, IL,
              <lb/>
            per quarum ſeparationes concipiamus circulorum portiones, centro C de-
              <lb/>
            ſcriptas, ſecantes curvam in B & </s>
            <s xml:id="echoid-s715" xml:space="preserve">E; </s>
            <s xml:id="echoid-s716" xml:space="preserve">ductiſque radiis BC, EC, formentur
              <lb/>
            triangula rectangula ADB, BFE, EHG, in quibus propter exiguas AD,
              <lb/>
            DI, IL, hypotenuſæ, licet portiones curvæ, pro rectis haberi poſſunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s717" xml:space="preserve">nume-
              <lb/>
            rus enim partium in AL in infinitum poteſt concipi auctus, manentibus, quæ
              <lb/>
            huc uſque ſunt expoſita, ut & </s>
            <s xml:id="echoid-s718" xml:space="preserve">iis, quæ ſequuntur.</s>
            <s xml:id="echoid-s719" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s720" xml:space="preserve">Triangula memorata ſunt omnia ſimilia inter ſe; </s>
            <s xml:id="echoid-s721" xml:space="preserve">quia ſunt rectangula, & </s>
            <s xml:id="echoid-s722" xml:space="preserve">
              <lb/>
            præterea ex natura Curvæ angulos habent æquales BAD, EBF, GEH. </s>
            <s xml:id="echoid-s723" xml:space="preserve">Sunt
              <lb/>
            etiam æqualia, propter latera homologa æqualia AD, BF, EH, quod ex æ-
              <lb/>
            qualitate partium AD, DI, IL, ſ quitur.</s>
            <s xml:id="echoid-s724" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s725" xml:space="preserve">Ex A ducatur linea A c, cum C A angulum efficiens CA c, æqualem an-
              <lb/>
            gulo CAB; </s>
            <s xml:id="echoid-s726" xml:space="preserve">ad AC in centro C & </s>
            <s xml:id="echoid-s727" xml:space="preserve">punctis L, I, D, erigantur perpendicu-
              <lb/>
            lares C c, L g, I e, D b, ſecantes A c in punctis c, g, e, b; </s>
            <s xml:id="echoid-s728" xml:space="preserve">ductiſque bf
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s729" xml:space="preserve">eb parallelis ad AC, formantur triangula AD b, bfe, ebg, ſimilia & </s>
            <s xml:id="echoid-s730" xml:space="preserve">æ-
              <lb/>
            qualia inter ſe, ut & </s>
            <s xml:id="echoid-s731" xml:space="preserve">triangulis ABD, BFE, EHG, ut ex conſtructione li-
              <lb/>
            quet.</s>
            <s xml:id="echoid-s732" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s733" xml:space="preserve">Idcirco hypotenuſæ A b, be, eg, æquales ſunt hypotenuſis AB, BE, EG, id
              <lb/>
            eſt, linea A g æqualis eſt curvæ portioni AG.</s>
            <s xml:id="echoid-s734" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s735" xml:space="preserve">Hinc patet quomodo portio quæcunque curvæ menſuranda ſit, curvam-
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0039-06" xlink:href="note-0039-06a" xml:space="preserve">35.</note>
            </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>