Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

Table of Notes

< >
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
[Note]
< >
page |< < (68) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div141" type="section" level="1" n="89">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6616" xml:space="preserve">
              <pb o="68" file="0088" n="92" rhead="De Mundi Fabrica,"/>
            enim eclyptica ſecat æquatorem in duobus punctis oppoſitis, ita hæc Lunaris linea ipſam eclypticam in op-
              <lb/>
            poſitis locis dirimit, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6617" xml:space="preserve">ſicuti eclyptica recedit ab æquatore plurimum grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s6618" xml:space="preserve">23. </s>
            <s xml:id="echoid-s6619" xml:space="preserve">{1/2}. </s>
            <s xml:id="echoid-s6620" xml:space="preserve">ita hæ Lunaris orbita ab
              <lb/>
            ipſa eclyptica plurimum abſcedit, grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s6621" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6622" xml:space="preserve">duæ illæ interſectiones cum eclyptica dicuntura Græcis nodi,
              <lb/>
            quorum @@le dicitur nodus boreus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6623" xml:space="preserve">aſcendens, per quem Luna motu proprio tranſiens efficitur borealis. </s>
            <s xml:id="echoid-s6624" xml:space="preserve">al-
              <lb/>
            ter huic oppoſitus per quem Luna ſit auſtralis dicitur nodus auſtralis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6625" xml:space="preserve">deſcendens. </s>
            <s xml:id="echoid-s6626" xml:space="preserve">Arabes illũ caput Dra-
              <lb/>
            conis, hunc caudam appellant. </s>
            <s xml:id="echoid-s6627" xml:space="preserve">pro nodo boreo vtuntur hoc charactere ♌. </s>
            <s xml:id="echoid-s6628" xml:space="preserve">pro auſtrino eodem inuerſo ☋. </s>
            <s xml:id="echoid-s6629" xml:space="preserve">lo-
              <lb/>
            ca vero illa duo, ſiue puncta, quæ maximè ab eclyptica abſcedunt, ſeu quæ maximam ſortiuntur latitudinem
              <lb/>
            gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6630" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6631" xml:space="preserve">vnum boream, alterum auſtrinam, dicuntur limites, eo quod ſint maximæ latitudinis Lunæ limites,
              <lb/>
            vnus boreus, alter auſtrinus quæ duo puncta diſtant à nodi gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6632" xml:space="preserve">90. </s>
            <s xml:id="echoid-s6633" xml:space="preserve">non aliter ac puncta eclypticæ ſolſtitialia
              <lb/>
            diſtant per quadrantem à punctis æquinoctialibus. </s>
            <s xml:id="echoid-s6634" xml:space="preserve">hi duo limites Arabicè dicuntur ventres Draconis. </s>
            <s xml:id="echoid-s6635" xml:space="preserve">Porrò
              <lb/>
            ſciendum eſt hanc Lunæ orbitã non ſemper ſecare ecly pticam in ijſdem duobus locis, ſed perpetuo hæ duæ
              <lb/>
            ſectiones, ſeu nodi mouentur tardiſſimè contra ſignorum ordinem, manente tamen ſemper eadem totius
              <lb/>
            orb tæ obliquitate ad eclypticam gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6636" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6637" xml:space="preserve">quare ſi modo nodi eſſent in 30. </s>
            <s xml:id="echoid-s6638" xml:space="preserve">gradu Cancri, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6639" xml:space="preserve">Capricorni. </s>
            <s xml:id="echoid-s6640" xml:space="preserve">poſt ali-
              <lb/>
            quod tem pus futuri ſint in gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6641" xml:space="preserve">29. </s>
            <s xml:id="echoid-s6642" xml:space="preserve">eorumdem quare hic Lunaris circulus ſecundũ ſe totum traſuerſim, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6643" xml:space="preserve">obli
              <lb/>
            què in zodiaco retrogreditur, ac retorquetur: </s>
            <s xml:id="echoid-s6644" xml:space="preserve">vnde etiam limites eodem modo retrocedunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s6645" xml:space="preserve">hunc motum
              <lb/>
            inde collegerunt, quod eclypſes, quænon niſi apud prædictos nodos contingunt, non ſemper contingunt
              <lb/>
            in locis ijſdem, ſed perpetuo in locis zodiaci occidentalioribus. </s>
            <s xml:id="echoid-s6646" xml:space="preserve">ſimiliter maximę Lunæ latitudines, quæ per
              <lb/>
            obſeruationem inueſtigantur, ſemper eodem modo contra ſignorum ſequelam promouentur. </s>
            <s xml:id="echoid-s6647" xml:space="preserve">Porrò to@@m
              <lb/>
            zodiacum hæc Lunaris orbita hoc modo recurrit, motu regulari, ſeu vniformi in annis Ægyptijs, 18. </s>
            <s xml:id="echoid-s6648" xml:space="preserve">die-
              <lb/>
            bus 223. </s>
            <s xml:id="echoid-s6649" xml:space="preserve">Quare quotidie mouetur tantum 3′. </s>
            <s xml:id="echoid-s6650" xml:space="preserve">min. </s>
            <s xml:id="echoid-s6651" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s6652" xml:space="preserve">10″. </s>
            <s xml:id="echoid-s6653" xml:space="preserve">ſecundis annuo vero motu, ſiue anno vno, facit gr.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s6654" xml:space="preserve">19. </s>
            <s xml:id="echoid-s6655" xml:space="preserve">20. </s>
            <s xml:id="echoid-s6656" xml:space="preserve">33″. </s>
            <s xml:id="echoid-s6657" xml:space="preserve">Annus autem Ægyptius, quo libenter, ac paſſim aſtronomi vtuntur, continet præcisè dies in-
              <lb/>
            tegros 365.</s>
            <s xml:id="echoid-s6658" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6659" xml:space="preserve">Notandum etiam motum regularem eum eſſe, qui æqualibus temporibus, æqualia ſpacia conficit; </s>
            <s xml:id="echoid-s6660" xml:space="preserve">ſiue
              <lb/>
            qui ſemper eſt vniformis, ſeu æquè velox: </s>
            <s xml:id="echoid-s6661" xml:space="preserve">irregularem e contra, qui non eſt vniformis. </s>
            <s xml:id="echoid-s6662" xml:space="preserve">&</s>
            <s xml:id="echoid-s6663" xml:space="preserve">c.</s>
            <s xml:id="echoid-s6664" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6665" xml:space="preserve">Huius autem Lunaris itineris maximam ab eclyptica latitudinem deduxerunt ab ipſa Lunæ latitudine
              <lb/>
            maxima, quam per inſtrumenta veluti per noſtrum Quadrantem, diligenter ſæpius obſeruarunt: </s>
            <s xml:id="echoid-s6666" xml:space="preserve">quod qui-
              <lb/>
            dem facile eſt, cum Luna ſingulis menſibus percurrens zodiacum totum, percurrat etiam ſuam hanc viam,
              <lb/>
            ac proinde adeat bis quolibet menſe limitem vtrumque, ideſt, bis ſortiatur maximam latitudinem. </s>
            <s xml:id="echoid-s6667" xml:space="preserve">Verum-
              <lb/>
            tamẽ ob Lunę parallaxim difficile eſt veram eius latitudinem percipere, quia parallaxis efficit, vt eam videa-
              <lb/>
            mus depreſſiorem, quam re vera ſit. </s>
            <s xml:id="echoid-s6668" xml:space="preserve">Quopropter exactius in regionibus, vbi minus eleuatur polus, eam
              <lb/>
            deprehendere poſſumus, qui illis cum vertici appropinquat, nullam ſubit parallaxim. </s>
            <s xml:id="echoid-s6669" xml:space="preserve">propterea Ptolemæus
              <lb/>
            eam percommodè rimatus eſt Alexandriæ, vbi Polus eleuatur ferè gra. </s>
            <s xml:id="echoid-s6670" xml:space="preserve">31. </s>
            <s xml:id="echoid-s6671" xml:space="preserve">Lunam enim attendebat quando
              <lb/>
            maximè acceſſura eſſet ad verticem. </s>
            <s xml:id="echoid-s6672" xml:space="preserve">dum videlicet ea eſſet in principio Cancri, ſimulque eſſet in boreo limi-
              <lb/>
            te, in quo maximam habet latitudinem, quæ ex calculo aſtronomico optimè prænouerat. </s>
            <s xml:id="echoid-s6673" xml:space="preserve">inuenit igitur eam
              <lb/>
            tunc per inſtrumentum diſtare a vertice gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6674" xml:space="preserve">2.</s>
            <s xml:id="echoid-s6675" xml:space="preserve">7′. </s>
            <s xml:id="echoid-s6676" xml:space="preserve">in quo loco nullam pati poterat parallaxim ſenſibilem, cùm
              <lb/>
            vti ſupra dixi, quo propius vertici ſydus eſt eo minorem habeat parallaxim, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6677" xml:space="preserve">in ipſo vertice nullam. </s>
            <s xml:id="echoid-s6678" xml:space="preserve">Cum
              <lb/>
            vero tanta ſit poli altitudo, quanta eſt latitudo loci: </s>
            <s xml:id="echoid-s6679" xml:space="preserve">erat latitudo Alexandriæ grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s6680" xml:space="preserve">31. </s>
            <s xml:id="echoid-s6681" xml:space="preserve">diſtantia ſcilicet ab
              <lb/>
            æquatore: </s>
            <s xml:id="echoid-s6682" xml:space="preserve">quare detractis gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6683" xml:space="preserve">2.</s>
            <s xml:id="echoid-s6684" xml:space="preserve">7
              <emph style="super">′</emph>
            . </s>
            <s xml:id="echoid-s6685" xml:space="preserve">ab 31. </s>
            <s xml:id="echoid-s6686" xml:space="preserve">remanſerunt ferè gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6687" xml:space="preserve">29. </s>
            <s xml:id="echoid-s6688" xml:space="preserve">quibus diſtabat Luna ab æquatore dum eſſet
              <lb/>
            in principio Cancri, atque in boreo limite. </s>
            <s xml:id="echoid-s6689" xml:space="preserve">diſtabat autem tunc temporis principium Cancri ab æquatore
              <lb/>
            gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6690" xml:space="preserve">ferè 24. </s>
            <s xml:id="echoid-s6691" xml:space="preserve">hoc eſt tãta erat maxima declinatio eclypticę, quare Luna magis diſtabat ab æquatore quam ecly-
              <lb/>
            ptica in eo loco per gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6692" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6693" xml:space="preserve">integros: </s>
            <s xml:id="echoid-s6694" xml:space="preserve">quod ipſe inquirere ſatagebat. </s>
            <s xml:id="echoid-s6695" xml:space="preserve">non ignorandum Tychonem facere hanc
              <lb/>
            maximam latitudinem part. </s>
            <s xml:id="echoid-s6696" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6697" xml:space="preserve">17′. </s>
            <s xml:id="echoid-s6698" xml:space="preserve">cum igitur Lunæ latitudo maxima ſit gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6699" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6700" xml:space="preserve">neceſſario tanta erit etiam Lu-
              <lb/>
            naris orbitæ ab eclyptica diſtantia. </s>
            <s xml:id="echoid-s6701" xml:space="preserve">Porrò ad imi ationem Ptolæmei, aut alia ſolertia, poterit quiſque nego-
              <lb/>
            tium iſtud pertractare. </s>
            <s xml:id="echoid-s6702" xml:space="preserve">cognita autem maxima latitudine viæ Lunaris, cognoſcentur aliæ latitudines aliorum
              <lb/>
            partium à nodis vtcumque, nam ſi talis via in Zodiaco deſcribatur declinans gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s6703" xml:space="preserve">5. </s>
            <s xml:id="echoid-s6704" xml:space="preserve">ſtatim apparebunt reliqua-
              <lb/>
            rum partium latitudines. </s>
            <s xml:id="echoid-s6705" xml:space="preserve">Hactenus viam Lunæ in Zodiaco deſignauimus qui aut in Firmamento, aut pri-
              <lb/>
            mo mobili eſſe concipitur. </s>
            <s xml:id="echoid-s6706" xml:space="preserve">cum autem Luna plurimum infra primum mobile ſuas exerceat reuolutiones,
              <lb/>
            quippè quæ omnium planetarum terris citima ſi, ſequitur vt videamus qua ratione ſemitam prædictam re-
              <lb/>
            ſpiciat. </s>
            <s xml:id="echoid-s6707" xml:space="preserve">debemus igitur imaginari Lunam in ſuo cælo, proprio motu ſemper moueri directè ſub prædicta
              <lb/>
            orbita, ita vt ſi ducatur linea recta a centro Mundi per centrum Lunæ, ſemper hæc linea producta pertineat
              <lb/>
            vſque ad prædictam ſemitam in Zodiaco deſignatam.</s>
            <s xml:id="echoid-s6708" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s6709" xml:space="preserve">Reliquum eſt videre qualis ſit Lunę motus ſub aſſignata linea. </s>
            <s xml:id="echoid-s6710" xml:space="preserve">mouetur igitur Luna ſub ea motu proprio,
              <lb/>
            ideſt, ſecundum ſignorum ſequelam, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6711" xml:space="preserve">quidem reſpectu centri mundi irregulariter, ideſt, modo velocius,
              <lb/>
            modo tardius. </s>
            <s xml:id="echoid-s6712" xml:space="preserve">Quoniam vero Philoſophi, ac Aſtronomi pariter abſurdum exiſtimant cæleſtia corpora ab-
              <lb/>
            ſolutè irregulariter moueri, quamuis ad ſenſum ita appareant, ſed regularia eſſe ſecundum naturales latio-
              <lb/>
            nes; </s>
            <s xml:id="echoid-s6713" xml:space="preserve">idcirco irregularitatem hanc ad vniformitatem in geniosè admodum reuocarunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s6714" xml:space="preserve">Confinxerunt igitur
              <lb/>
            eam per huiuſmodi circulos agitari, dum prædictum ſuum iter ſub Zodiaco peragit. </s>
            <s xml:id="echoid-s6715" xml:space="preserve">Egrediatur è centro
              <lb/>
            mundi linea tendens directè ad Lunarem viam, ſitq; </s>
            <s xml:id="echoid-s6716" xml:space="preserve">alta 56. </s>
            <s xml:id="echoid-s6717" xml:space="preserve">terræ ſemidiametris (tanta eſt enim mediocris
              <lb/>
            Lunæ a terra diſtantia) qualis eſt in ſequenti figura linea A B. </s>
            <s xml:id="echoid-s6718" xml:space="preserve">in cu us vertice ſit deſcriptus circulus, quem
              <lb/>
            epicyclum vocant, cuius ſemidiameter conſtet ex prædictis ſemidiameter 4 {1/2}. </s>
            <s xml:id="echoid-s6719" xml:space="preserve">qualis eſt F C D. </s>
            <s xml:id="echoid-s6720" xml:space="preserve">in cuius peri-
              <lb/>
            pheria ſit Lunare corpus, quaſi in proprio loculo inſertum. </s>
            <s xml:id="echoid-s6721" xml:space="preserve">Quantitas autem prædicta ſemidiametri epicy-
              <lb/>
            cli reperta eſt maxima, & </s>
            <s xml:id="echoid-s6722" xml:space="preserve">minima diſtantia Lunæ à terra, de qua ſupra: </s>
            <s xml:id="echoid-s6723" xml:space="preserve">cum enim viderent Lunam maximè,
              <lb/>
            ac minimè, item mediocriter attolli, merito poſuerunt centrum, epicycli debere eſſe in ſublimitate </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>