Bošković, Ruđer Josip
,
Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
Table of figures
<
1 - 17
[out of range]
>
<
1 - 17
[out of range]
>
page
|<
<
(105)
of 389
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
type
="
section
"
level
="
0
"
n
="
0
">
<
p
>
<
s
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
105
"
file
="
0157
"
n
="
157
"
rhead
="
PARS SECUNDA.
"/>
ac ſi actione externa velocitas imprimatur punctis ejuſmodi,
<
lb
/>
quæ flexionem, vel contractionem, aut diſtractionem inducat,
<
lb
/>
tum ipſa puncta permittantur ſibi libera; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">habebitur oſcillatio
<
lb
/>
quædam, angulo jam in alteram plagam obverſo, jam in al-
<
lb
/>
teram oppoſitam, ac longitudine ejus veluti virgæ conſtantis
<
lb
/>
iis tribus punctis jam aucta, jam imminuta, fieri poterit; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">ut
<
lb
/>
oſcillatio ipſa ſenſum omnem effugiat, quod quidem exhibebit
<
lb
/>
nobis ideam virgæ, quam vocamus rigidam, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">ſolidam, con-
<
lb
/>
tractionis nimirum, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">dilatationis incapacem, qua
<
gap
/>
proprieta-
<
lb
/>
tes nulla virga in Natura habet accurate tales, ſed tantummo-
<
lb
/>
do ad ſenſum. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Quod ſi vires ſint aliquanto debiliores, tum
<
lb
/>
vero & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">inflexio ex vi externa mediocri, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">oſcillatio, ac tre-
<
lb
/>
mor erunt majores, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">jam hinc ex ſimpliciſſimo trium pun-
<
lb
/>
ctorum ſyſtemate habebitur ſpecies quædam ſatis idonea ad ſi-
<
lb
/>
ſtendum animo diſcrimen, quod in Natura obverſatur quoti-
<
lb
/>
die oculis, inter virgas rigidas, ac eas, quæ ſunt flexiles, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
ex elaſticitate trementes.</
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:space
="
preserve
">227. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Ibidem ſi binæ vires, ut AQ, BT fuerint perpendicu-
<
lb
/>
<
note
position
="
right
"
xlink:label
="
note-0157-01
"
xlink:href
="
note-0157-01a
"
xml:space
="
preserve
">Syſtemate in-
<
lb
/>
flexo per vires
<
lb
/>
parallelas vis
<
lb
/>
puncti medii
<
lb
/>
contraria ex-
<
lb
/>
tremis, & ęqua-
<
lb
/>
lis eo
<
gap
/>
um ſun
<
gap
/>
-
<
lb
/>
mæ.</
note
>
lares ad AB, vel etiam utcunque parallelæ inter ſe, tertia
<
lb
/>
quoque erit parallela illis, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">æqualis earum ſummæ, ſed di-
<
lb
/>
rectionis contrariæ. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Ducta enim CD parallela iis, tum ad
<
lb
/>
illam KI parallela BA, erit ob CK, VB æquales, triangulum
<
lb
/>
CIK æquale ſimili BT V, ſive TB S, adeoque CI æqualis
<
lb
/>
BT, IK æqualis B S, ſive A R, vel QP. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Quare ſi ſumpta
<
lb
/>
IF æquali AQ ducatur K F; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">erit triangulum FIK æquale
<
lb
/>
AQ P, ac proinde FK æqualis, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">parallela A P, ſive LC,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">CL FK parallelogrammum, ac CF, diameter ipſius, ex-
<
lb
/>
primet vim puncti C utique parallelam viribus AQ, BT,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">æqualem earum ſummæ, ſed directionis contrariæ. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Quo-
<
lb
/>
niam vero eſt SB ad BT, ut BD ad DC; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">ac AQ ad AR,
<
lb
/>
ut DC ad DA; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">erit ex æqualitate perturbata AQ ad BT, ut
<
lb
/>
BD ad DA, nimirum vires in A, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">B in ratione reciproca
<
lb
/>
diſtantiarum AD, DB a recta CD ducta per C ſecundum di-
<
lb
/>
rectionem virium.</
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:space
="
preserve
">228. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Ea, quæ hoc poſtremo numero demonſtravimus, æque
<
lb
/>
<
note
position
="
right
"
xlink:label
="
note-0157-02
"
xlink:href
="
note-0157-02a
"
xml:space
="
preserve
">Poſtremum
<
lb
/>
theorema gene-
<
lb
/>
rale, ubietiam
<
lb
/>
tria puncta non
<
lb
/>
jaceant in di
<
gap
/>
<
lb
/>
rectum.</
note
>
pertinent ad actione; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">mutuas trium punctorum habentium po-
<
lb
/>
ſitionem mutuam quamcunque, etiam ſi a rectilinea recedat
<
lb
/>
quantumlibet; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">nam demonſtratio generalis eſt: </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">ſed ad maſſas
<
lb
/>
utcunque inæquales, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">in ſe agentes viribus etiam divergenti-
<
lb
/>
bus, multo generalius traduci poſſunt, ac traducentur inferius,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">ad æquilibrii leges, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">vectem, & </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">centra oſcillationis ac
<
lb
/>
percuſſionis nos deducent. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Sed interea pergemus alia nonnul-
<
lb
/>
la perſequi pertinentia itidem ad puncta tria, quæ in directum
<
lb
/>
non jaceant.</
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
note
position
="
right
"
xml:space
="
preserve
">Æquilibrium
<
lb
/>
trium puncto-
<
lb
/>
rum non in di-
<
lb
/>
rectum jacen-
<
lb
/>
tium impoſſi-
<
lb
/>
bile ſine vi
<
lb
/>
externa, niſi</
note
>
<
p
>
<
s
xml:space
="
preserve
">229. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Si tria puncta non jaceant in directum, tum vero ſi-
<
lb
/>
ne externis viribus non poterunt eſſe in æquilibrio; </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">niſi omnes
<
lb
/>
tres diſtantiæ, quæ latera trianguli conſtituunt, ſint diſtantiæ
<
lb
/>
limitum figuræ 1. </
s
>
<
s
xml:space
="
preserve
">Cum enim vires illæ mutuæ non </
s
>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>