Vitruvius, De architectura libri decem, 1567

Table of figures

< >
[131] a b g. concentricum. d. eius centrũ.t z. eccentricum.h. eius centrum.e z. epicyclus.g. eius centrum.d b. & g z. œquales.d z. parallelogrammum.motus {concentrici a d g. \\ epicycli e g z. \\ eccentrici t b z. uet t dg. \\ iugieccentric. a d t. anguli t b z. & e g z. œqua-les ſunt.angulus a d g. œqualis augulis. {adt. \\ adg. f n b a d o k
[132] b k epicyclus.b. centrum eius.h. uigum.n. Antijugum epicycli.k. punctũ primœ morœ.c. mundi centrum.o. punctũ ſecundæ morœ.h l k. arcus primœ mo rœ.k n o. arcus regreſſus-o b k. arcus directio-nis. L K A H B N O C
[133] Porfioni del cerchio che fannoſe s̃teſſe torno dlaTramòntanaTram ontanaSlmiſifudineTramonſangCarro che uoſge infomoalla Framonlana
[134] a b c d f
[135] A. ſectio parabole.B. vestigium. C. parabole.G. ſectio ellipſis.D. ſectio hyperbole.E. vestigium F. hyperbole. a f a f 1 f f f 1 2 1 1 2 3 2 2 3 4 3 3 4 5 4 4 5 6 C 5 5 6 F 7 A 6 6 8 7 8 7 7 D 8 9 8 8 9 10 11 10 10 11 11 11 11 b 12 g e d b e h d gf g b 6 7 3 1 2 4 6 8 10c g b E a 11 9 7 3 3 1 d 2 4 6 8 10 e ha f 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 a b c d 9 8 7 6 3 2 1 f b a H d g 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 ff 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 g
[136] m q 0 s k h c b s n L I p q s
[137] Il polo.cqiunot.orizonte c e b a f
[138] l n k mcridl. parte delverno E e h a s i 9 8 7 6 5della jtate 4 3 parte g h f x lacato manaco b r c linca del.piano t
[139] Analemmatis figura.MERIDIAN: S. M. MLSLACITREVM.M.MERIDIAN: .S.OMVERTICAV.M..S.. O. M.ORIZON:W. A.STAB:
[140] 11 ſ x d 11 p k 1 2 1 2 3 4 5f 6 r 11 10 9 8 7 n f m 12 11 10 9 8 7 6 5 1 02 3 4 1g c 1 2 1 2 3 4 5 6 e 11 10 9 8 7 q b o
[141] 1 3 b x z g 2 5 f p 0 1 4 t I c e o n m r u 6 q i h 8 y d 5
[142] 5 4 b 3 2 7 8 9 10 f 6 5 7 1 11 6 5 7 9 4 4 8 8 N 9 x 12 1 11 2 10 3 9 4 8 5 7 3 39 9 F 6 g 2 2 10 10 o a @ d 1 11 7 6 z 1 11 8 6 7 c 1 12 10 1@ 1 2 1 1 11 11 5 11 2 2 10 21 11 b f @ 8 3 3 9 9 12 1 4 5 g 6 10 8 11 1 9 10 2 2 2 10 5 7 2 z 9 c 8 4 7 5 9 3 10 4 8 8 4 3 7 2 10 7 5 9 3 1 11 12 8 4 11 1 10 2 0 @ d 7 5 9 3 I 8 4 7 5 6 c &
[143] 5 6 7 4 8 3 9 2 10 1 11 4 8 3 9 d d 2 3 4 5 6 7 8 9 10 10 1 1 v n c
[144] 12 1 1 1111 2 2 10 10 3 3 9 9 4 4 8 8 5 5 7 7 6 6 6 T 7 7 5 5 8 8 4 4 9 9 3 3 10 10 2 2 11 11 1 1 12
[145] 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 11 1 2 3 10 4 5 E 6 6 7
[146] 9 3 4 2 8 10 11 12 1 5 7 6 6 G
[147] 8 9 10 7 6 5 11 1 8 1 11 F
[148] 16 15 17 14 14 18 19 19 13 13 20 20 12 12 21 21 11 11 H 22 22 10 10 23 23 9 9 24 16 16 23 23 17 17 22 22 18 18 21 21 29 20
[149] 19 20 21 18 17 22 23 17 16 18 17 9 15 14 13 11 13 20 16 12 21 17 20 22 21 11 22 10 23 9 18 L 17 18 19
[150] 23 17 22 16 18 9 21 23 19 10 19 20 22 11 21 20 13 19 14 18 15 17 16 K
[151] 17 18 19 20 21 22 16 23 15 14 13 12 11 10 11 12 21 22 10 9 23 M
[152] Q K r n r 12 11 K 2 2 @ 4 p 8 7 e t 8 9 c P 7 4 3 10 7 @ P 5 q P 6 2 8 7 q P t t 11 1 I 1 11 7 q p 2 10 q p 3 9 @ a e b 4 8 2 7 6 5 P 10 6 f P 9 3 8 4 f P 1 f P 11 10 2 a f b e 4 9 3 11 10 2 11 1 11 1 u m 12 15 @ d 12 4 5 m 3 4 5 7 8 9 d @ 2 @ 0 10 2 11 1 a 0 s 7 1 n P p 5 6 7 10 6 6 6 3 4 8 9 7 e 5 5 7 4 5 3 10 11 12 1 2 3 8 9 3 1 e H 23 10 22 24 23 22 15 16 17 18 19 21 13 14 20
[153] Horologia in plano meridiani.6 5 4 3 2 1 7 8 9 10 11 12 u l d 7 4 8 3 9 2 10 b n n n n n 5 4 3 2 1 a c e c y n n n n n p 1 2 3 4 5 n ſ ſ 4 3 2 1 r 4 3 2 1 e 4 3 2 1 B 9 10 11 12 13 14 e H 5 6 7 8 9 10 11 e E g r 7 6 5 4 3 2 1 F g d 23 22 21 20 19 18 18 c g G d f a b e g c 1 2 3 4 5 4 3 2 1 8 7 6 5 4 3 2 1 f D e 11 10 19 18
[154] Horologia in plano æquinoctialis.d b 5 6 7 4 8 9 3 g f k L @ m 2 10 l 8 1 11 a e b B L 1 f k m h @ z r s 1 n 11 A 2 1 10 12 3 9 11 1 4 8 10 1 2 5 6 7 b d 9 3 8 4 7 5 6 c 6 7 5 8 4 9 3 18 17 16 10 2 16 17 18 19 11 12 1 19 20 14 14 20 21 13 13 21 22 12 12 22 23 11 23 24 24 14 14 23 15 23 22 15 22 16 16 21 17 21 20 19 18 17 18 19 20
[155] 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
[156] Instrumenta è regione poſita ſeruiunt fronti horologij ſequentis, illud uero inſerius eſt immobil-le ad aliud, & aliud ab artiſicio aquæ mouetur.B 270 A 360 stella.p.@ f 180 C 10 hircuſ@ 20 30 40 x cani ſminor* 50 60 70 80 90 C@nis Maior* D
[157] 6 5 7 4 8 3 9 2 10 1 11 12 T R 12 L 11 1 A f C 10 2 9 3 8 4 7 5 6
[Figure 158]
[Figure 159]
[Figure 160]
< >
page |< < (126) of 412 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div1" type="section" level="1" n="1">
          <div xml:id="echoid-div371" type="section" level="2" n="67">
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s10767" xml:space="preserve">
                <pb o="126" file="514.01.158" n="158" rhead="LIBER"/>
              poſito in decuſſationis puncto in omnes quatuor partes transferenda est altitudo capituli, quæ partes quadra-
                <lb/>
              tum conſtituent, ſirectis lineis coniungantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10768" xml:space="preserve">tanta ergo erit latitudo capituli. </s>
              <s xml:id="echoid-s10769" xml:space="preserve">atque id eſt, quod Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s10770" xml:space="preserve">dicit.
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10771" xml:space="preserve">{ Abaci latitudo ita habeat rationem, vt quanta fuerit altitudo, bis tanta ſit diagnonios ab angulo ad angu-
                <lb/>
              lum. </s>
              <s xml:id="echoid-s10772" xml:space="preserve">} Frontes uero latitudinis incuruari debent, non enim directæ, quemadmodum in reliquorum capitulo-
                <lb/>
              rum abacis ducendæ ſunt, ſed ſinuandæ introrſus, ita ut in medijs frontibus nona pars totius latitudinis intror-
                <lb/>
              ſus cauetur, quod hoc modo fiet. </s>
              <s xml:id="echoid-s10773" xml:space="preserve">linea frontis ſit a b, in nouem partes distributa, e quibus una ad medium
                <lb/>
              trasfertur, ubi d. </s>
              <s xml:id="echoid-s10774" xml:space="preserve">quæ ad perpendiculum cadat ſuper a b, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10775" xml:space="preserve">ſit illa, c, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10776" xml:space="preserve">qua ratione tribus datis pun-
                <lb/>
              ctis centrum inuenitur, per decuſſationem ubi ſunt literæ c. </s>
              <s xml:id="echoid-s10777" xml:space="preserve">g. </s>
              <s xml:id="echoid-s10778" xml:space="preserve">h. </s>
              <s xml:id="echoid-s10779" xml:space="preserve">eadem & </s>
              <s xml:id="echoid-s10780" xml:space="preserve">hoc loco datis punctis a, c,
                <lb/>
              b, centrum inueniatur per decuſſationes. </s>
              <s xml:id="echoid-s10781" xml:space="preserve">Centrum igitur erit in linea c d. </s>
              <s xml:id="echoid-s10782" xml:space="preserve">ubi est litera f. </s>
              <s xml:id="echoid-s10783" xml:space="preserve">in quo poſito
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.158-01" xlink:href="note-514.01.158-01a" xml:space="preserve">10</note>
              circini pede, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10784" xml:space="preserve">diducto ad alterum extremorum punctorum a, uel b, ducatur linea circinationis, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10785" xml:space="preserve">ita
                <lb/>
              ſinuabitur frons abaci, ita tamen ut non penitus ad extrema perueniat, id est ut cornua in angulum deſinant.
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10786" xml:space="preserve">ita enim obſeruatum eſt in antiquis operibus. </s>
              <s xml:id="echoid-s10787" xml:space="preserve">Capitulum Corintbium eſt tanquam uas præaltum, imitabatur
                <lb/>
              enim calathum, ( de quo Vitr.) </s>
              <s xml:id="echoid-s10788" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s10789" xml:space="preserve">a fundo ad ſummum dilatatur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10790" xml:space="preserve">ita nudum ab Italis campana a ſimilitu-
                <lb/>
              dine nominatur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10791" xml:space="preserve">Fundus æquat ſummi ſcapi contractionem, labrum ſummum ampliatur, ut ait Vitru. </s>
              <s xml:id="echoid-s10792" xml:space="preserve">ſuper-
                <lb/>
              ueſtitur vas, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10793" xml:space="preserve">calathus hoc modo. </s>
              <s xml:id="echoid-s10794" xml:space="preserve">Diuiſa capituli altitudine in partes ſeptem, una ex ijs abaco relinquitur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10795" xml:space="preserve">
                <lb/>
              reliquæ ſeptem in partes æquas tres diuiduntur, ima earum primo datur folio, media ſecundo folio, ſumma cau-
                <lb/>
              liculis, aut fustis, qui emittunt folia abacum complectentia, ita ut uolutæ, quæ a caulicorum folijs naſcun-
                <lb/>
              tur, ad extremos abaci angulos perueniant, ſed minores uolutæ, helicesq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10796" xml:space="preserve">in interiorem partem ad medium ſub
                <lb/>
              flore flectantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10797" xml:space="preserve">Florestam alti ſint, quàm abacus craſſus eſt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10798" xml:space="preserve">ſed ut in antiquis operibus obſeruatum est lon
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.158-02" xlink:href="note-514.01.158-02a" xml:space="preserve">20</note>
              giores aliquanto, quàm altiores ſint. </s>
              <s xml:id="echoid-s10799" xml:space="preserve">opus eſt igitur bene deformare calathum, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10800" xml:space="preserve">eum folijs ſuperueſtire, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10801" xml:space="preserve">a
                <lb/>
              folijs cauliculos eos enaſcentes ducere, a quibus minora folia emittuntur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10802" xml:space="preserve">a minoribus folijs maiores, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10803" xml:space="preserve">
                <lb/>
              minores uolutas exſurgere, maiores ad angulos abaci in ſe ſe conuolutas, minores ad medium abaci ſub flore
                <lb/>
              peruenire, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10804" xml:space="preserve">ita uenuſtatem habebit capituli ſymmetria. </s>
              <s xml:id="echoid-s10805" xml:space="preserve">Folia uero acanthum, brancam vrſinam uocant,
                <lb/>
              imitabuntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10806" xml:space="preserve">Sunt & </s>
              <s xml:id="echoid-s10807" xml:space="preserve">alia foliorum genera, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10808" xml:space="preserve">ſigilla, quibus antiqui inj
                <unsure/>
              capitulorum ornamentis uſi ſunt,
                <lb/>
              quæ aliunde ſuas habent rationes, de quibus dicere longum eſſet. </s>
              <s xml:id="echoid-s10809" xml:space="preserve">ſatis eſt oſtendiſſe fontes, unde capitulorum
                <lb/>
              Corinthiorum ornamenta, ingenio, ſolertiaq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10810" xml:space="preserve">inuenta ſunt, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10811" xml:space="preserve">diagrammate capitulum deſcripſiſſe. </s>
              <s xml:id="echoid-s10812" xml:space="preserve">ut pa-
                <lb/>
              tetinferius.</s>
              <s xml:id="echoid-s10813" xml:space="preserve"/>
            </p>
          </div>
          <div xml:id="echoid-div380" type="section" level="2" n="68">
            <head xml:id="echoid-head69" style="it" xml:space="preserve">De ornamentis columnarum: # Cap. II.</head>
            <note position="left" xml:space="preserve">30</note>
            <p>
              <s xml:id="echoid-s10814" xml:space="preserve">
                <emph style="sc">QVoniam</emph>
              autem de generibus columnarum origines, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10815" xml:space="preserve">inuentiones ſupra ſunt ſcriptæ,
                <lb/>
              non alienum mihi uidetur ijs rationibus, de ornamentis eorum quemadmodum ſunt pro-
                <lb/>
              genita, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10816" xml:space="preserve">quibus principijs, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10817" xml:space="preserve">originibus inuenta, dicere. </s>
              <s xml:id="echoid-s10818" xml:space="preserve">In ædificijs omnibus inſuper
                <lb/>
              collocatur materiatio, uarijs uocabulis nominata. </s>
              <s xml:id="echoid-s10819" xml:space="preserve">Ea autem uti in nominationibus, ita in
                <lb/>
              re uarias habet utilitates. </s>
              <s xml:id="echoid-s10820" xml:space="preserve">Trabes enim ſupra columnas, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10821" xml:space="preserve">paraſtatas, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10822" xml:space="preserve">antas ponuntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10823" xml:space="preserve">In contigna-
                <lb/>
              tionibus tigna, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10824" xml:space="preserve">axes, ſub tectis, ſi maiora ſpatia ſunt, columen in ſummo faſtigio culminis, unde & </s>
              <s xml:id="echoid-s10825" xml:space="preserve">
                <lb/>
              columnæ dicuntur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10826" xml:space="preserve">tranſtra, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10827" xml:space="preserve">capreoli. </s>
              <s xml:id="echoid-s10828" xml:space="preserve">Si commoda columen, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10829" xml:space="preserve">cantherij prominentes ad extre-
                <lb/>
              mam ſubgrundationem. </s>
              <s xml:id="echoid-s10830" xml:space="preserve">ſupra cantherios templa, deinde inſuper ſub tegulas aſſeres ita prominentes,
                <lb/>
              uti parietes proiecturis eorum tegantur.</s>
              <s xml:id="echoid-s10831" xml:space="preserve"/>
            </p>
            <note position="left" xml:space="preserve">40</note>
            <p style="it">
              <s xml:id="echoid-s10832" xml:space="preserve">Quemadmodum columnarum ornamenta ſuperiori libro proſequutus eſt Vitru. </s>
              <s xml:id="echoid-s10833" xml:space="preserve">ita hoc loco rationem reddit
                <lb/>
              ornamentorum omnium, quæ ſupra columnas collocantur, rationem, originem, inuentionem uocabulorumq́;
                <lb/>
              </s>
              <s xml:id="echoid-s10834" xml:space="preserve">diuerſitatem eorum exequitur, quæ res maxima animaduerſione digna est, quam qui ignorant, neceſſe est in
                <lb/>
              maximos errores labi, qui ſciunt egregias comparant in operibus authoritates. </s>
              <s xml:id="echoid-s10835" xml:space="preserve">Certum igitur eſt ( ut ſæpe di-
                <lb/>
              xi ) a neceſſitate ad magnificentiam, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10836" xml:space="preserve">luxum ædificationem pronectam fuiſſe. </s>
              <s xml:id="echoid-s10837" xml:space="preserve">Natura nobis neceſſitatem
                <lb/>
              iniecit, ſed magnitudo animi decertans contentionibus ſuperare nitens, operum ſplendorem proſequuta eſt. </s>
              <s xml:id="echoid-s10838" xml:space="preserve">
                <lb/>
              Sed inuentiones, augumentaq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10839" xml:space="preserve">operum, ijs rebus innitebantur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10840" xml:space="preserve">quæ natura prius talia eſſe debebant. </s>
              <s xml:id="echoid-s10841" xml:space="preserve">Ideo ni-
                <lb/>
              hil in ornamentis poſuere, cuius rationem plenè reddere non poſſent, ab ijs rebus deſumptam, quæ neceſſitate
                <lb/>
              prius factæ fuerant. </s>
              <s xml:id="echoid-s10842" xml:space="preserve">Quod quomodo factum ſit Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s10843" xml:space="preserve">oſtendit. </s>
              <s xml:id="echoid-s10844" xml:space="preserve">Erecta fronte, lateribusq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10845" xml:space="preserve">earatione, qua di-
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.158-05" xlink:href="note-514.01.158-05a" xml:space="preserve">50</note>
              ctum eſt, a fundamentis ad ſummos parietes oportebat contegere, ut finem ſuum ædes conſequentur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10846" xml:space="preserve">In tecto
                <lb/>
              prouidendum erat, ut parietes continerentur, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10847" xml:space="preserve">una colligarentur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10848" xml:space="preserve">rectumq́; </s>
              <s xml:id="echoid-s10849" xml:space="preserve">commode requieſceret. </s>
              <s xml:id="echoid-s10850" xml:space="preserve">Quare
                <lb/>
              ( ut hoc recte fiat) ſciendum est uniuerſum hoc opus materia conſtare, quæ materiatio dicitur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10851" xml:space="preserve">Sciendum eſt
                <lb/>
              etiam quid quodque nomen in materiatione habeat, quis membrorum effectus, quis partium ſitus, quæ ratio
                <lb/>
              ſit. </s>
              <s xml:id="echoid-s10852" xml:space="preserve">unde conſiderandum eſt quàm magnum illud ſpatium ſit, quod tegi debet. </s>
              <s xml:id="echoid-s10853" xml:space="preserve">nam interdum magna, interdum
                <lb/>
              parua ſpatia ſunt, quemadmodum ædium poſtulat amplitudo; </s>
              <s xml:id="echoid-s10854" xml:space="preserve">ideo in tectorum colligationibus plura interdum,
                <lb/>
              interdum paucioru
                <unsure/>
              m
                <unsure/>
              artificia requiruntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10855" xml:space="preserve">Inſuper columnas, paraſtatas, & </s>
              <s xml:id="echoid-s10856" xml:space="preserve">antas trabes quædam paruæ col-
                <lb/>
              locantur, hos tigna uocat Vitr. </s>
              <s xml:id="echoid-s10857" xml:space="preserve">& </s>
              <s xml:id="echoid-s10858" xml:space="preserve">axes, quæ tabulæ ſunt ſectæ, pari forma ponuntur, atque in ea re omnis
                <lb/>
              materiatio conuenit. </s>
              <s xml:id="echoid-s10859" xml:space="preserve">Sed ſi tectum amplius ſpatium continebit, in ſummitate columnis trabs per longum po-
                <lb/>
              nitur, columen hoc latine dicitur, colmellum noſtri uocant, a quo tanquam nati producuntur omnia tecti liga-
                <lb/>
              menta, quemadmodum a ſpina piſcium maiori, reliquæ omnes proficiſcuntur. </s>
              <s xml:id="echoid-s10860" xml:space="preserve">Hinc forte illud, quod de familijs
                <lb/>
                <note position="left" xlink:label="note-514.01.158-06" xlink:href="note-514.01.158-06a" xml:space="preserve">60</note>
              </s>
            </p>
          </div>
        </div>
      </text>
    </echo>