Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

List of thumbnails

< >
151
151 (124)
152
152 (125)
153
153 (126)
154
154 (127)
155
155 (128)
156
156 (129)
157
157 (130)
158
158 (131)
159
159 (132)
160
160 (133)
< >
page |< < (195) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div404" type="section" level="1" n="295">
          <pb o="195" file="0217" n="222" rhead="AD GEOGRAPHIAM."/>
          <note position="right" xml:space="preserve">
            <lb/>
          Paral- \\ leli. # Clima- \\ ta. # ## Maxima \\ dies. # ## Altitudo \\ poli. # ## Amplitudo \\ Climatum. # Loca inſigniora per quæ \\ tranſeunt.
            <lb/>
          # # H. # M. # Gr. # M. # Gr. # M.
            <lb/>
          25 # # 18 # 15 # 59 # 14
            <lb/>
          26 # XII # 18 # 30 # 59 # 59 # 1 # 16 # Per Gothiam.
            <lb/>
          27 # # 18 # 45 # 60 # 40
            <lb/>
          28 # XIII # 19 # 0 # 61 # 18 # 1 # 13 # Per Bergis Nouergiæ.
            <lb/>
          29 # # 19 # 15 # 61 # 53
            <lb/>
          30 # XIIII # 19 # 30 # 62 # 25 # 1 # 1 # Per Viburgum Filandiæ.
            <lb/>
          31 # # 19 # 45 # 62 # 53
            <lb/>
          32 # XV # 20 # 0 # 63 # 22 # 0 # 52 # Per Arotiam Sueciæ.
            <lb/>
          33 # # 20 # 15 # 63 # 40
            <lb/>
          34 # XVI # 20 # 30 # 64 # 6 # 0 # 44 # Per ſluuij Dalecanlij oſtia.
            <lb/>
          35 # # 20 # 45 # 64 # 30
            <lb/>
          36 # XVII # 21 # 0 # 64 # 49 # 0 # 36 # Per reliqua
            <lb/>
          37 # # 21 # 15 # 65 # 9
            <lb/>
          38 # XVIII # 21 # 30 # 65 # 21 # 0 # 29 # loca Nor.
            <lb/>
          39 # # 21 # 45 # 65 # 35
            <lb/>
          40 # XIX # 22 # 0 # 65 # 47 # 0 # 23 # uegiæ.
            <lb/>
          41 # # 22 # 15 # 65 # 57
            <lb/>
          42 # XX # 22 # 30 # 66 # 0 # 0 # 16 # Sueciæ.
            <lb/>
          43 # # 22 # 45 # 66 # 14
            <lb/>
          44 # XXI # 23 # 0 # 66 # 20 # 0 # 11 # Alba Ruſſiæ,
            <lb/>
          45 # # 23 # 15 # 66 # 25
            <lb/>
          46 # XXII # 23 # 30 # 66 # 28 # 0 # 0 # & Inſularum
            <lb/>
          47 # # 23 # 45 # 66 # 30
            <lb/>
          48 # XIII # 24 # 0 # 66 # 31 # 0 # 0 # vicinarum.
            <lb/>
          </note>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div405" type="section" level="1" n="296">
          <head xml:id="echoid-head314" style="it" xml:space="preserve">De Meridianis.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s16665" xml:space="preserve">VT adhuc melius totam terram, ac partes eius diſtinguerent, ac dignoſcerent, deſignarunt infinitos me-
              <lb/>
            ridianos, ſeu per ſingula puncta æquatoris intelligunt duci ſingulos meridianos, ita vt nullus ſit in terra
              <lb/>
            locus, qui non ſit ſub eorum aliquo. </s>
            <s xml:id="echoid-s16666" xml:space="preserve">Porrò ex iſtis meridianum vnum eſſe omnium primum ſt
              <unsure/>
            atuerunt, illum
              <lb/>
            videlicet, qui per extremum terræ cognitæ occidentale duceretur, iſque fuit meridianus Inſularum Fortu-
              <lb/>
            natarum, nihil enim certi vltra eas antiqui cognouerunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s16667" xml:space="preserve">ab hoc itaque meridiano alij numerabantur proce-
              <lb/>
            dendo verſus orientem; </s>
            <s xml:id="echoid-s16668" xml:space="preserve">quapropter gradus etiam æquatoris terreſtris ab hoc meridiano numerari incipiunt
              <lb/>
            procedendo verſus orientem, quemadmodum in cęlo gradus Zodiaci numerantur à
              <unsure/>
            puncto æquinoctij ver-
              <lb/>
            ni, ſeu à primo gradus Arietis verſus orientem procedendo; </s>
            <s xml:id="echoid-s16669" xml:space="preserve">ita vt ibi Zodiaci initium conſtituatur.</s>
            <s xml:id="echoid-s16670" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s16671" xml:space="preserve">In globis autem Geographicis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16672" xml:space="preserve">vniuerſalibus Tabulis ſcribi ſolent meridiani per quinos tantummodo
              <lb/>
            gradus æquatoris, plures enim parerent confuſionem; </s>
            <s xml:id="echoid-s16673" xml:space="preserve">quare erunt omnes 36. </s>
            <s xml:id="echoid-s16674" xml:space="preserve">qui tamen totum globum in
              <lb/>
            partes 72. </s>
            <s xml:id="echoid-s16675" xml:space="preserve">diuidunt quaſi in ſegmenta quædam ab vno polo ad alterum pertinentia. </s>
            <s xml:id="echoid-s16676" xml:space="preserve">Primus meridianus eſt
              <lb/>
            Inſularum Fortunatarum. </s>
            <s xml:id="echoid-s16677" xml:space="preserve">ſecundus tranſit per 5. </s>
            <s xml:id="echoid-s16678" xml:space="preserve">grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s16679" xml:space="preserve">æquatoris. </s>
            <s xml:id="echoid-s16680" xml:space="preserve">tertius per 10. </s>
            <s xml:id="echoid-s16681" xml:space="preserve">quartus per 15. </s>
            <s xml:id="echoid-s16682" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s16683" xml:space="preserve">ſic dein-
              <lb/>
            ceps orientem verſus. </s>
            <s xml:id="echoid-s16684" xml:space="preserve">Cæterum de vſu horum meridianorum apud Geographos. </s>
            <s xml:id="echoid-s16685" xml:space="preserve">vide quæ ſupra de vſu me-
              <lb/>
            ridi ani in Sphæra ſcripſimus, poſt
              <unsure/>
            ea lege quæ ſequuntur.</s>
            <s xml:id="echoid-s16686" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div406" type="section" level="1" n="297">
          <head xml:id="echoid-head315" style="it" xml:space="preserve">De longitudine, & latitudine Terræ, & locorum omni@m.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s16687" xml:space="preserve">QVemadmodum Aſtronomi in cœlo fingularum ſtellarum loca per earum longitudines, ae latitudines
              <lb/>
            determinant: </s>
            <s xml:id="echoid-s16688" xml:space="preserve">ita etiam Geographi ſingulorum locorum ſitum in terra definia
              <unsure/>
            nt, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16689" xml:space="preserve">conſtitutint medio
              <lb/>
            longitudinum, ac latitudinum. </s>
            <s xml:id="echoid-s16690" xml:space="preserve">vt autem melius hæc percipias, vide quæ ſupra ſcripſimus de locis
              <lb/>
            ſtellarum, necnon de longitudine, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16691" xml:space="preserve">latitudine earum in tractatu de Zodiaco, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16692" xml:space="preserve">Ecliptica: </s>
            <s xml:id="echoid-s16693" xml:space="preserve">ex quibus aduer-
              <lb/>
            tere debes longitudines, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16694" xml:space="preserve">latitudines Aſtronomorum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16695" xml:space="preserve">Geographorum differre, quod illæ referuntur ad
              <lb/>
            eclipticam auxilio circulorum latitudinum, qui tranſeu
              <unsure/>
            nt per polos eclipticæ; </s>
            <s xml:id="echoid-s16696" xml:space="preserve">hæ vero referantur ad æqua-
              <lb/>
            torem terreſtrem auxilio meridianorum, qui pariter tranſeunt per polos æquatoris: </s>
            <s xml:id="echoid-s16697" xml:space="preserve">Quare quod ibi latitu-
              <lb/>
            dinum circuli præſtant, hic meridiani efficiunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s16698" xml:space="preserve">Quid longitudo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s16699" xml:space="preserve">latitudo ſit Geographis, dictum eſt in
              <lb/>
            cap. </s>
            <s xml:id="echoid-s16700" xml:space="preserve">de meridiano, num. </s>
            <s xml:id="echoid-s16701" xml:space="preserve">8. </s>
            <s xml:id="echoid-s16702" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s16703" xml:space="preserve">9. </s>
            <s xml:id="echoid-s16704" xml:space="preserve">de officijs eius. </s>
            <s xml:id="echoid-s16705" xml:space="preserve">vbi iterum aduertendum eſt, quod quamuis latitudines in ter-
              <lb/>
            ra ſint diſtantiæ ab æquatore verſus alterutrum polorum, in cælo tamen diſtantiæ ab æquatore ad vtrumuis
              <lb/>
            polorum dicuntur declinationes, vt in cap. </s>
            <s xml:id="echoid-s16706" xml:space="preserve">de æquatore dictum eſt. </s>
            <s xml:id="echoid-s16707" xml:space="preserve">Auctor quidam duplicem facit </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>