Aristoteles
,
Physicorvm Aristotelis, sev, de natvrali auscultatione, libri octo
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
Table of contents
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 275
[out of range]
>
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 275
[out of range]
>
page
|<
<
(90)
of 760
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div202
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
115
">
<
p
style
="
it
">
<
s
xml:id
="
echoid-s11161
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
90
"
file
="
312
"
n
="
312
"
rhead
="
ARIST. DE COELO
"/>
xione, mutationeúe omnia generari. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11162
"
xml:space
="
preserve
">Et hinanque, quodam-
<
lb
/>
modo numeros uniuerſa quæ ſunt, atq; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11163
"
xml:space
="
preserve
">ex numeris faciunt:
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11164
"
xml:space
="
preserve
">& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11165
"
xml:space
="
preserve
">ſi enim non dilucidè dicunt, hoc tamen dicere uolunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11166
"
xml:space
="
preserve
">Et
<
lb
/>
inſuper cùm figuris corpora differant, figuræ uerò ſint in-
<
lb
/>
finitæ, infinita & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11167
"
xml:space
="
preserve
">ipſa ſimplicia corpora eſſe dicunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11168
"
xml:space
="
preserve
">Quæ-
<
lb
/>
nam autẽ eſt uniuſcuiuſq; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11169
"
xml:space
="
preserve
">elementi figura, nihil definierũt,
<
lb
/>
ſed igni ſolùm rotundam tribuere figuram. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11170
"
xml:space
="
preserve
">Aërem uerò,
<
lb
/>
aquam, ac cætera, magnitudine, paruitateq́; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11171
"
xml:space
="
preserve
">diuiſere: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11172
"
xml:space
="
preserve
">quia na
<
lb
/>
tura ipſorum eſt, ut omnium ſemen elementorum. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11173
"
xml:space
="
preserve
">Primùm
<
lb
/>
igitur idem & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11174
"
xml:space
="
preserve
">ipſos error comitari uidetur, non finita ipſa
<
lb
/>
principia ſumere, cùm omnia eadem ipſis dicere liceret. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11175
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
Deinde ſi corporum differentiæ non ſint infinitæ, patet ele
<
lb
/>
menta infinita non eſſe. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11176
"
xml:space
="
preserve
">Præterca indiuidua corpora eſſe di
<
lb
/>
centes, Mathematicis ſcientijs aduerſentur, complurá que
<
lb
/>
corum, quæ ſub opinionem omnium cadunt, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11177
"
xml:space
="
preserve
">eorum quæ
<
lb
/>
ſenſu uidentur, èmedio tollant neceſſe eſt: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11178
"
xml:space
="
preserve
">de quibus anteæ
<
lb
/>
diximus in hiſce quæ de tempore, motuúe ſunt dicta. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11179
"
xml:space
="
preserve
">Et
<
lb
/>
inſuper, contraria ipſos dicere ſibijpſis neceſſe eſt: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11180
"
xml:space
="
preserve
">impoßi
<
lb
/>
bile eſt enim, ſi elementa ſint indiuidua, aërem, aquam, ac
<
lb
/>
terram magnitudine, paruitateq́; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11181
"
xml:space
="
preserve
">differre: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11182
"
xml:space
="
preserve
">eſi
<
unsure
/>
enim impoſ-
<
lb
/>
ſibile, ex ſeſe mutuo generari: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11183
"
xml:space
="
preserve
">corpora nanque maxima, ſi
<
lb
/>
ſegregentur, ſemper deficient: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11184
"
xml:space
="
preserve
">at hoc pacto terram, aquam,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11185
"
xml:space
="
preserve
">aërem uicißim ex ſeſe fieri dicunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11186
"
xml:space
="
preserve
">Præterea neque ho-
<
lb
/>
rum ſententia, infinita ipſa elemẽta fieri uidebuntur, ſi cor-
<
lb
/>
pora quidem figuris differunt:</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11187
"
xml:space
="
preserve
">figuræ uerò omnes ex pyra-
<
lb
/>
midibus constant:</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11188
"
xml:space
="
preserve
">rectarum quidem linearum, ex hiſce quæ
<
lb
/>
ſunt rectarum linearum: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11189
"
xml:space
="
preserve
">ſphæra autem, ex partibus octo: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11190
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
ſint enim aliqua principia figurarum, neceſſe eſt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11191
"
xml:space
="
preserve
">Quare
<
lb
/>
ſiue ſit unum, ſiue duo, ſiue plura: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11192
"
xml:space
="
preserve
">& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11193
"
xml:space
="
preserve
">ſimplicia corpora
<
lb
/>
multitudinem tantam ſubibunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11194
"
xml:space
="
preserve
">Præterea ſi cuiuſq; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s11195
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>