Huygens, Christiaan, Christiani Hugenii opera varia; Bd. 2: Opera geometrica. Opera astronomica. Varia de optica

Page concordance

< >
Scan Original
301 554
302 555
303 556
304 557
305 558
306 559
307 560
308 561
309 562
310 563
311 564
312 565
313 566
314 567
315 568
316 569
317 570
318
319
320
321 571
322 572
323 573
324 574
325 575
326 576
327 577
328 578
329 579
330 580
< >
page |< < (607) of 568 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div361" type="section" level="1" n="145">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s7273" xml:space="preserve">
              <pb o="607" file="0343" n="360" rhead="IN SYSTEMA SATURNIUM."/>
            ſervationibus repugnat; </s>
            <s xml:id="echoid-s7274" xml:space="preserve">nempe ubi planum annuli directè
              <lb/>
            in oculos incidit, annulus appareret ad inſtar zonæ rectæ,
              <lb/>
            æqualis diametro annuli, ac proinde majoris diametro Satur-
              <lb/>
            ni; </s>
            <s xml:id="echoid-s7275" xml:space="preserve">igitur ad inſtar brachiorum duæ appendices hinc inde
              <lb/>
            Saturnio globo adhærerent: </s>
            <s xml:id="echoid-s7276" xml:space="preserve">cum igitur hac difficultate, & </s>
            <s xml:id="echoid-s7277" xml:space="preserve">
              <lb/>
            hoc nodo inſolubili annularis illa hypotheſis laboraret; </s>
            <s xml:id="echoid-s7278" xml:space="preserve">fin-
              <lb/>
            xit illius auctor, extimam annuli ſuperficiem ineptam eſſe
              <lb/>
            ad luminis repercuſſionem, ac proinde faſciam illam nigri-
              <lb/>
            cantem inde ortum ducere, & </s>
            <s xml:id="echoid-s7279" xml:space="preserve">ob penuriam luminis reper-
              <lb/>
            cuſſi, extantes illas appendices ſub aſpectum noſtrum non
              <lb/>
            cadere: </s>
            <s xml:id="echoid-s7280" xml:space="preserve">Hæc habet pag. </s>
            <s xml:id="echoid-s7281" xml:space="preserve">542. </s>
            <s xml:id="echoid-s7282" xml:space="preserve">545. </s>
            <s xml:id="echoid-s7283" xml:space="preserve">576. </s>
            <s xml:id="echoid-s7284" xml:space="preserve">Aliam cauſam ſubnectit
              <lb/>
            pag. </s>
            <s xml:id="echoid-s7285" xml:space="preserve">585. </s>
            <s xml:id="echoid-s7286" xml:space="preserve">ab obliquitate radiorum illapſorum petitam, qua
              <lb/>
            fiat ut pars annuli ad nos obverſa obliquè dumtaxat illumi-
              <lb/>
            nata non videatur; </s>
            <s xml:id="echoid-s7287" xml:space="preserve">immo hoc alterum addit, ſuperficiem
              <lb/>
            annuli ad nos obverſam minimè à Sole illuminari; </s>
            <s xml:id="echoid-s7288" xml:space="preserve">ac proin-
              <lb/>
            de mirum non eſſe, quod minimè videri poſſit; </s>
            <s xml:id="echoid-s7289" xml:space="preserve">omiſeram,
              <lb/>
            quæ habet pag. </s>
            <s xml:id="echoid-s7290" xml:space="preserve">551. </s>
            <s xml:id="echoid-s7291" xml:space="preserve">de Saturnicolis.</s>
            <s xml:id="echoid-s7292" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s7293" xml:space="preserve">Cuncta hæc facilè difflantur; </s>
            <s xml:id="echoid-s7294" xml:space="preserve">nunquam enim faſciam il-
              <lb/>
            lam nigricantem, quamvis exquiſito teleſcopio uſus videre
              <lb/>
            potui; </s>
            <s xml:id="echoid-s7295" xml:space="preserve">nemo unquam præter illum obſervavit; </s>
            <s xml:id="echoid-s7296" xml:space="preserve">nec tamen
              <lb/>
            teleſcopia noſtra Hugenianis deteriora eſſe crediderim; </s>
            <s xml:id="echoid-s7297" xml:space="preserve">fi-
              <lb/>
            ctitia igitur cenſenda eſt illa faſcia, aut certè vitrorum vitio
              <lb/>
            tribuenda: </s>
            <s xml:id="echoid-s7298" xml:space="preserve">quod autem dicit, extimam illam annuli ſuper-
              <lb/>
            ficiem ad lumen reflectendum ineptam eſſe, vel ex eo falſum
              <lb/>
            eſſe conſtat, quòd in Saturni diſco partes omnes æquali lu-
              <lb/>
            mine perfuſæ videantur: </s>
            <s xml:id="echoid-s7299" xml:space="preserve">Nulla igitur pars ad nos obverſa
              <lb/>
            ad luminis reflexionem inepta eſt. </s>
            <s xml:id="echoid-s7300" xml:space="preserve">Præterea demus ita eſſe,
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s7301" xml:space="preserve">faſciam illam paulò obſcuriorem in Saturni diſco videri;
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s7302" xml:space="preserve">nihil tamen obſtaret, quin brachia eodem lumine perſpicua
              <lb/>
            eſſent; </s>
            <s xml:id="echoid-s7303" xml:space="preserve">id eſt extrema ſegmenta apparentis zonæ, in quam
              <lb/>
            annulus hoc ſitu aſpectus projicitur, extantia, & </s>
            <s xml:id="echoid-s7304" xml:space="preserve">excurren-
              <lb/>
            tia hinc inde extra Saturnium globum, viderentur, eodem
              <lb/>
            licèt nigricante colore diluta. </s>
            <s xml:id="echoid-s7305" xml:space="preserve">Ad obliquitatem illapſorum
              <lb/>
            radiorum perperam confugit; </s>
            <s xml:id="echoid-s7306" xml:space="preserve">alioquin in cæteris planetis
              <lb/>
            eadem ratio militaret; </s>
            <s xml:id="echoid-s7307" xml:space="preserve">nempe fieri non poteſt, quin major
              <lb/>
            pars ſuperficiei convexæ, obliquum radiorum ſolarium </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>