Casati, Paolo
,
De igne dissertationes physicae
,
1686
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
Table of Notes
<
1 - 2
[out of range]
>
<
1 - 2
[out of range]
>
page
|<
<
(205)
of 672
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div62
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
59
">
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20531
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
205
"
file
="
0633
"
n
="
633
"
rhead
="
De ignibus Cœleſtibus.
"/>
configurationi aut efficacitati quicquam detractum fuerit. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20532
"
xml:space
="
preserve
">So-
<
lb
/>
lent Mathematici, ait S. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20533
"
xml:space
="
preserve
">Greg. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20534
"
xml:space
="
preserve
">hom. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20535
"
xml:space
="
preserve
">10. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20536
"
xml:space
="
preserve
">in Evang. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20537
"
xml:space
="
preserve
">reſpondere,
<
lb
/>
quia virtus conſtellationis in ictu puncti eſt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20538
"
xml:space
="
preserve
">Quibus è diverſo nos di-
<
lb
/>
cimus, quia magna eſt mora nativitatis. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20539
"
xml:space
="
preserve
">Si igitur in ictu puncti
<
lb
/>
conſtellatio permutatur, neceſſe jam erit, ut tot dicant fata, quot
<
lb
/>
ſunt membra naſcentium. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20540
"
xml:space
="
preserve
">Certè Geminorum filiorum Judæ ex
<
lb
/>
Thamar Gen. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20541
"
xml:space
="
preserve
">38. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20542
"
xml:space
="
preserve
">27. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20543
"
xml:space
="
preserve
">in ipsâ effuſione infantium, unus protulit
<
lb
/>
manum, in quâ obſtetrix ligavit coccinum, illo verò retrabente ma-
<
lb
/>
num egreſſus eſt alter: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20544
"
xml:space
="
preserve
">poſtea egreſſus eſt frater ejus, in cujus ma-
<
lb
/>
nu erat coccinum, quem appellavit Zara. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20545
"
xml:space
="
preserve
">Hujus Horoſcopus
<
lb
/>
fuit, ne punctum aſcendens, cùm manum protulit? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20546
"
xml:space
="
preserve
">an,
<
lb
/>
verò cum perfectè egreſſus eſt? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20547
"
xml:space
="
preserve
">an potiùs duos habuit Horo-
<
lb
/>
ſcopos? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20548
"
xml:space
="
preserve
">fuit enim non brevis mora, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20549
"
xml:space
="
preserve
">multo major quàm
<
lb
/>
inter Jacob & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20550
"
xml:space
="
preserve
">Eſau naſcentes. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20551
"
xml:space
="
preserve
">Si primi momenti ratio habea-
<
lb
/>
tur, quare non etiam poſtremi? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20552
"
xml:space
="
preserve
">quare non ſingulorum? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20553
"
xml:space
="
preserve
">aut
<
lb
/>
ſaltem dicatur, utrùm attendendum ſit temporis punctum,
<
lb
/>
quo caput infantis, an quo cor ejuſdem ex matris utero egre-
<
lb
/>
ditur. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20554
"
xml:space
="
preserve
">Præterea in Domorum diviſione non una fuit omnium
<
lb
/>
methodus, quamvis omnibus communes fuerint Horizon & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20555
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
Meridianus: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20556
"
xml:space
="
preserve
">aliis enim placuit in duodecim partes æquales
<
lb
/>
Eclipticam dividere, aliis Æquatorem, aliis Verticalem Pri-
<
lb
/>
marium, qui per Zenith, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20557
"
xml:space
="
preserve
">Æquatoris cum Horizonte ſe-
<
lb
/>
ctionem tranſit. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20558
"
xml:space
="
preserve
">Non igitur eodem momento idem Planeta
<
lb
/>
ab omnibus exiſtimatus eſt pertinere ad eandem Domum; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20559
"
xml:space
="
preserve
">ac
<
lb
/>
proinde his quidem viſus eſt eſſe in Sextâ, quæ eſt Domus
<
lb
/>
valetudinis, morborum, ſervorum, Minorum animalium;
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20560
"
xml:space
="
preserve
">his verò in Septimâ, quæ Domus eſt conjugii, emptionis,
<
lb
/>
venditionis, conditionis, inimicorum. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20561
"
xml:space
="
preserve
">Quorumnam igitur
<
lb
/>
obſervationibus fidem habebimus? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20562
"
xml:space
="
preserve
">Priſci Chaldæi aliter, ac
<
lb
/>
juniores Aſtrologi plerique, Domorum terminos definiebant: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20563
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
ex quo illud conſequens eſt, eorum obſervationes, quæcun-
<
lb
/>
que & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20564
"
xml:space
="
preserve
">quantæcunque fuiſſe illæ dicantur, inutiles eſſe, ut
<
lb
/>
præfentium Aſtrologorum dogmata conſtituere valeant.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20565
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20566
"
xml:space
="
preserve
">Maur. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20567
"
xml:space
="
preserve
">Ex his mihi manifeſtò apparet hujus artis antiſtites
<
lb
/>
partim non niſi caſu veros, partim malitiâ falſos fictoſque,
<
lb
/>
fuiſſe: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20568
"
xml:space
="
preserve
">quis enim mihi perſuadeat illis innotuiſſe natalis horæ
<
lb
/>
punctum? </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20569
"
xml:space
="
preserve
">etiam ſi totum naſcendi ſpatium unius momenti
<
lb
/>
loco haberetur: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20570
"
xml:space
="
preserve
">nimirum ignota illis erant noſtra Automata
<
lb
/>
horas indicantia, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s20571
"
xml:space
="
preserve
">ex Sole aut Stellis tempus definire non,
<
lb
/>
poterant Cœlo nubibus obducto, quibus deterſis, adhuc
<
lb
/>
Atmoſphœræ vapores ſiderum ex Horizonte emergentium </
s
>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>