Ibn-al-Haitam, al-Hasan Ibn-al-Hasan; Witelo; Risner, Friedrich, Opticae thesavrvs Alhazeni Arabis libri septem, nunc primùm editi. Eivsdem liber De Crepvscvlis & Nubium ascensionibus. Item Vitellonis Thuvringopoloni Libri X. Omnes instaurati, figuris illustrati & aucti, adiectis etiam in Alhazenum commentarijs, a Federico Risnero, 1572
page |< < (386) of 778 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="lat" type="free">
        <div xml:id="echoid-div1763" type="section" level="0" n="0">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s45980" xml:space="preserve">
              <pb o="386" file="0688" n="688" rhead="VITELLONIS OPTICAE"/>
            lumnam ſecundum lineam longitudinis per ęqualia, trãfit per axem illius columnę, ut patet per 93
              <lb/>
            th.</s>
            <s xml:id="echoid-s45981" xml:space="preserve"> 1 huius.</s>
            <s xml:id="echoid-s45982" xml:space="preserve"> Sed & linea a k eſt perpendicularis ſuper lineam m s, quæ eſt communis ſectio inter ſuքfi
              <lb/>
            ciem tranſeuntem per axem, & inter ſuperficiem duarum linearum, quæ ſuntrm & m s:</s>
            <s xml:id="echoid-s45983" xml:space="preserve"> ergo linea
              <lb/>
            a k n eſt erecta ſuper ſuperficiem r m s:</s>
            <s xml:id="echoid-s45984" xml:space="preserve"> & linea a n eſt æquidiſtans axi ſpeculi:</s>
            <s xml:id="echoid-s45985" xml:space="preserve">ergo per 8 p 11 erit axis
              <lb/>
            ſpeculi perpendicularis ſuper ſuperficiem, in qua ſunt duæ lineæ r m & m s.</s>
            <s xml:id="echoid-s45986" xml:space="preserve"> Illa ergo ſuperficies eſt
              <lb/>
            perpendicularis ſuper axem columnæ.</s>
            <s xml:id="echoid-s45987" xml:space="preserve"> Punctum itaque s eſt in ſuperficie exeunte ex linea r y per-
              <lb/>
            pendiculariter ſuper axem columnæ ſpeculi:</s>
            <s xml:id="echoid-s45988" xml:space="preserve">ſed linea h t eſt in ſuperficie perpendiculari ſuper axẽ
              <lb/>
            ſpeculi, æquidiſtanti ſuperficiei exeunti exlinea r y:</s>
            <s xml:id="echoid-s45989" xml:space="preserve"> punctum ergo s eſt extra lineam h t, & propin
              <lb/>
            quius puncto l centro uiſus, quàm ſint duo puncta h & t:</s>
            <s xml:id="echoid-s45990" xml:space="preserve"> & duo puncta h & t ſunt imagines forma-
              <lb/>
            rum duorum punctorum r & y:</s>
            <s xml:id="echoid-s45991" xml:space="preserve"> & punctum s eſt imago formæ punctim.</s>
            <s xml:id="echoid-s45992" xml:space="preserve"> Palàm ergo quia imago for
              <lb/>
            mæ lineę r m y eſt linea tranſiens per puncta h, s, t:</s>
            <s xml:id="echoid-s45993" xml:space="preserve"> ſed talis linea eſt arcualis:</s>
            <s xml:id="echoid-s45994" xml:space="preserve"> quia punctum s eſt ex-
              <lb/>
            tra rectitudinem lineę h t.</s>
            <s xml:id="echoid-s45995" xml:space="preserve"> Tranſeat itaque per puncta h, s, tlinea arcualis, quæ ſit h s t.</s>
            <s xml:id="echoid-s45996" xml:space="preserve"> Et quia linea
              <lb/>
            h t ſecundum hypotheſim 53 th.</s>
            <s xml:id="echoid-s45997" xml:space="preserve"> 7 huius fuit elongata à conuexo columnæ:</s>
            <s xml:id="echoid-s45998" xml:space="preserve"> erit linea h t ultra ſuper-
              <lb/>
            ficiem ſpeculi, reſpectu punctil, quod eſt nunc centrum uiſus.</s>
            <s xml:id="echoid-s45999" xml:space="preserve"> Etiam ſuprà oſtenſum eſt quòd pun-
              <lb/>
            ctum s eſt extra concauitatem ſpeculi, reſpectu punctil, & punctum l eſt intra concauitatem ſpecu-
              <lb/>
            li:</s>
            <s xml:id="echoid-s46000" xml:space="preserve"> punctum ergo l, quod eſt centrum uiſus, eſt extra ſuperficiem, in qua eſt linea h s t:</s>
            <s xml:id="echoid-s46001" xml:space="preserve"> arcualitas er-
              <lb/>
            go lineæ h s tapparebit uiſui manifeſtè.</s>
            <s xml:id="echoid-s46002" xml:space="preserve"> Et quia punctum f eſt in ſuperficie columnæ ſpeculi extra
              <lb/>
            ſuperficiem circuli b g, & linea t h eſt ultra ſpeculum in ſuperficie circuli b g:</s>
            <s xml:id="echoid-s46003" xml:space="preserve"> quoniam eſt in ſuperfi-
              <lb/>
            cie trigonil h t:</s>
            <s xml:id="echoid-s46004" xml:space="preserve"> erit linea l f s altior quàm ſuperficies trigoni l h t:</s>
            <s xml:id="echoid-s46005" xml:space="preserve"> linea ergo l s erit altior duabus li-
              <lb/>
            neis l h & l t, reſpectu uiſus l:</s>
            <s xml:id="echoid-s46006" xml:space="preserve"> punctum ergo s eſt altius quàm duo puncta h & t.</s>
            <s xml:id="echoid-s46007" xml:space="preserve"> Linea ergo h s t ap-
              <lb/>
            parebit uiſui exiſtenti in puncto l concaua, concauitate uiſum reſpiciente.</s>
            <s xml:id="echoid-s46008" xml:space="preserve"> Quod eſt propoſitum.</s>
            <s xml:id="echoid-s46009" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div1765" type="section" level="0" n="0">
          <head xml:id="echoid-head1308" xml:space="preserve" style="it">28. Superficie incidentiæ lineærectæuiſæ, obliquè ſecantis axem ſpeculi columnaris concaui,
            <lb/>
          centro uiſus exiſtente in eadem ſuperficie: imago uidetur concaua reſpectu uiſus & conuerſa ſe-
            <lb/>
          cundum ſitum. Alhazen 53 n 6.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s46010" xml:space="preserve">Eſto ſpeculum columnare concauum, quod ſecetur per ſuperficiem obliquã ſuper axem:</s>
            <s xml:id="echoid-s46011" xml:space="preserve"> erit er-
              <lb/>
            go communis ſectio illius ſuperficiei & ſuperficiei ſpeculi ſectio oxygonia per 103 th.</s>
            <s xml:id="echoid-s46012" xml:space="preserve"> 1 huius:</s>
            <s xml:id="echoid-s46013" xml:space="preserve"> ſit illa
              <lb/>
            fectio a b g:</s>
            <s xml:id="echoid-s46014" xml:space="preserve"> ſed in 11 huius oſtenſum eſt, quòd quandoque in ſuperficie oxygonię ſectionis à puncto
              <lb/>
            reflexionis erit linea perpendicularis ſuper ſuperficiem contingentem ſpeculum columnare, ex cu
              <lb/>
            ius duobus terminis ſcilicet ex duabus communibus ſectionibus ſui & ſuperficiei ipſius ſpeculi fit
              <lb/>
            reflexio formarum ad uiſum.</s>
            <s xml:id="echoid-s46015" xml:space="preserve"> Sit ergo in ſectione a b g huiuſmodi perpendicularis, quæ ſit g a:</s>
            <s xml:id="echoid-s46016" xml:space="preserve"> & ſit
              <lb/>
            linea b e k perpendicularis ſuper lineam contingentem peripheriam ſectionis in puncto b:</s>
            <s xml:id="echoid-s46017" xml:space="preserve"> & ſit pũ-
              <lb/>
            ctum b prope punctum g, ita quòd linea ducta à puncto b cum linea perpendiculari ducta ſuper ſu-
              <lb/>
            perficiem ſpeculi à puncto reflexionis (qui ſit g) contineat ſuper axem ſpeculiangulum acutum.</s>
            <s xml:id="echoid-s46018" xml:space="preserve"> Pa
              <lb/>
            tet ergo per 44th.</s>
            <s xml:id="echoid-s46019" xml:space="preserve"> 7 huius quoniam linea b e k ſecabit lineam perpendicularem, quæ eſt g a, ſub axe
              <lb/>
            ſpeculi, & continebit cum ipſa angulum acutum:</s>
            <s xml:id="echoid-s46020" xml:space="preserve"> fiat ergo illarum linearum ſectio in puncto e.</s>
            <s xml:id="echoid-s46021" xml:space="preserve"> An-
              <lb/>
            gulus ergo b e g erit acutus per 32 p 1, ut patet:</s>
            <s xml:id="echoid-s46022" xml:space="preserve"> cadatq́;</s>
            <s xml:id="echoid-s46023" xml:space="preserve"> punctum k in peripheriam ſectionis:</s>
            <s xml:id="echoid-s46024" xml:space="preserve"> & à pun
              <lb/>
            cto g ducatur per 31 p 1 linea æquidiſtans line ę b k:</s>
            <s xml:id="echoid-s46025" xml:space="preserve"> quę ſit linea g d:</s>
            <s xml:id="echoid-s46026" xml:space="preserve"> erit ergo angulus d g e per 29 p 1
              <lb/>
            æqualis angulo b e g:</s>
            <s xml:id="echoid-s46027" xml:space="preserve"> ergo uterque eſt acutus:</s>
            <s xml:id="echoid-s46028" xml:space="preserve"> linea ergo g d erit intra concauitatem ſpeculi:</s>
            <s xml:id="echoid-s46029" xml:space="preserve"> quoniã
              <lb/>
            linea à puncto g termino perpendicularis, quæ eſt a g, extra ſectionem ducta continget ſectionem,
              <lb/>
            & continebit angulum rectum cum linea a g:</s>
            <s xml:id="echoid-s46030" xml:space="preserve"> aut non continget, & continebit angulum obtuſum-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0688-01" xlink:href="fig-0688-01a" number="821">
                <variables xml:id="echoid-variables798" xml:space="preserve">p b g o n m d r h e t a k</variables>
              </figure>
            Fiatitaque per 23 p 1 ſuper punctum g terminum lineæ e g an-
              <lb/>
            gulus ęqualis angulo e g d:</s>
            <s xml:id="echoid-s46031" xml:space="preserve"> quiſit e g l linea ergo g l concurret
              <lb/>
            cum linea b e k per 14 th.</s>
            <s xml:id="echoid-s46032" xml:space="preserve"> 1 huius:</s>
            <s xml:id="echoid-s46033" xml:space="preserve"> ideo quòd anguli g e l & lge
              <lb/>
            ambo ſunt acuti:</s>
            <s xml:id="echoid-s46034" xml:space="preserve"> ſit concurſus in puncto l:</s>
            <s xml:id="echoid-s46035" xml:space="preserve"> qui ſit punctus li-
              <lb/>
            neæ b k:</s>
            <s xml:id="echoid-s46036" xml:space="preserve"> & in linea le, ut contigerit, ſignetur punctũ m:</s>
            <s xml:id="echoid-s46037" xml:space="preserve"> & du-
              <lb/>
            catur linea a m:</s>
            <s xml:id="echoid-s46038" xml:space="preserve"> erit ergo angulus m a g acutus ք 32 p 1:</s>
            <s xml:id="echoid-s46039" xml:space="preserve"> ideo,
              <lb/>
            ut prius oſtendimus, quia angulus m e g, qui eſt maior angu-
              <lb/>
            lo m a g, cum ſit ei extrinſecus, eſt acutus, ut patet ex pręmiſ
              <lb/>
            ſis:</s>
            <s xml:id="echoid-s46040" xml:space="preserve"> linea ergo m a cadit intra ſectionẽ.</s>
            <s xml:id="echoid-s46041" xml:space="preserve"> Fiat quoque ſuper pũ-
              <lb/>
            ctum a terminũ lineæ a g angulus æqualis angulo g a m, qui
              <lb/>
            ſit angulus g a d:</s>
            <s xml:id="echoid-s46042" xml:space="preserve"> linea enim a d concurret cum linea g d per
              <lb/>
            14th.</s>
            <s xml:id="echoid-s46043" xml:space="preserve"> 1 huius:</s>
            <s xml:id="echoid-s46044" xml:space="preserve"> ideo quia anguli d g a & d a g ſunt acuti:</s>
            <s xml:id="echoid-s46045" xml:space="preserve"> ſit er-
              <lb/>
            go concurſus in puncto d.</s>
            <s xml:id="echoid-s46046" xml:space="preserve"> Linea itaque a d ſecabit lineam
              <lb/>
            b k, concurrens cum ipſa per 2th.</s>
            <s xml:id="echoid-s46047" xml:space="preserve"> 1 huius:</s>
            <s xml:id="echoid-s46048" xml:space="preserve"> quoniam concur-
              <lb/>
            rit cum eius ęquidiſtante, quæ eſt d g:</s>
            <s xml:id="echoid-s46049" xml:space="preserve"> ſecet ergo ipſam b k in puncto t.</s>
            <s xml:id="echoid-s46050" xml:space="preserve"> Cum itaq;</s>
            <s xml:id="echoid-s46051" xml:space="preserve"> linealk fuerit in
              <lb/>
            aliquo corpore uiſibili, & centrum uiſus fuerit in puncto d:</s>
            <s xml:id="echoid-s46052" xml:space="preserve">tunc forma puncti l uidebitur in puncto
              <lb/>
            ſpeculi g, quod eſt punctum reflexionis:</s>
            <s xml:id="echoid-s46053" xml:space="preserve"> & hoc accidit per 10 huius:</s>
            <s xml:id="echoid-s46054" xml:space="preserve"> ideo quia forma punctil reflecti
              <lb/>
            tur ad uiſum exiſtentem in puncto d à puncto ſpeculig, & linea k l b, quæ eſt cathetus incidentię for
              <lb/>
            mæ punctil, æquidiſtat lineæ g d, quæ eſt linea reflexionis.</s>
            <s xml:id="echoid-s46055" xml:space="preserve"> Nunquam ergo concurrent:</s>
            <s xml:id="echoid-s46056" xml:space="preserve"> & ſic locus
              <lb/>
            imaginis formæ punctil erit in puncto reflexionis, quod eſt g.</s>
            <s xml:id="echoid-s46057" xml:space="preserve"> Similiter quoque forma puncti m re-
              <lb/>
            flectitur ad uiſum exiſtentem in puncto d à puncto ſpeculi, quod eſt a:</s>
            <s xml:id="echoid-s46058" xml:space="preserve"> & cathetus incidentiæ, quæ
              <lb/>
            eſt linea b m k, ſecat lineam reflexionis, quæ eſt a d, in puncto t:</s>
            <s xml:id="echoid-s46059" xml:space="preserve"> ergo punctũ t eſt locus imaginis for
              <lb/>
            </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>