Clavius, Christoph
,
In Sphaeram Ioannis de Sacro Bosco commentarius
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Handwritten
Figures
Content
Thumbnails
List of thumbnails
<
1 - 10
11 - 20
21 - 30
31 - 40
41 - 50
51 - 60
61 - 70
71 - 80
81 - 90
91 - 100
101 - 110
111 - 120
121 - 130
131 - 140
141 - 150
151 - 160
161 - 170
171 - 180
181 - 190
191 - 200
201 - 210
211 - 220
221 - 230
231 - 240
241 - 250
251 - 260
261 - 270
271 - 280
281 - 290
291 - 300
301 - 310
311 - 320
321 - 330
331 - 340
341 - 350
351 - 360
361 - 370
371 - 380
381 - 390
391 - 400
401 - 410
411 - 420
421 - 430
431 - 440
441 - 450
451 - 460
461 - 470
471 - 480
481 - 490
491 - 500
501 - 510
511 - 520
521 - 525
>
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
<
1 - 10
11 - 20
21 - 30
31 - 40
41 - 50
51 - 60
61 - 70
71 - 80
81 - 90
91 - 100
101 - 110
111 - 120
121 - 130
131 - 140
141 - 150
151 - 160
161 - 170
171 - 180
181 - 190
191 - 200
201 - 210
211 - 220
221 - 230
231 - 240
241 - 250
251 - 260
261 - 270
271 - 280
281 - 290
291 - 300
301 - 310
311 - 320
321 - 330
331 - 340
341 - 350
351 - 360
361 - 370
371 - 380
381 - 390
391 - 400
401 - 410
411 - 420
421 - 430
431 - 440
441 - 450
451 - 460
461 - 470
471 - 480
481 - 490
491 - 500
501 - 510
511 - 520
521 - 525
>
page
|<
<
(58)
of 525
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
la
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div170
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
57
">
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2903
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
58
"
file
="
094
"
n
="
95
"
rhead
="
Comment. in I. Cap. Sphæræ
"/>
prehenderint Aſtronomi. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2904
"
xml:space
="
preserve
">Omnes igitur cælos moueri ab oriente in occide@
<
emph
style
="
sub
">c</
emph
>
<
lb
/>
<
note
position
="
left
"
xlink:label
="
note-094-01
"
xlink:href
="
note-094-01a
"
xml:space
="
preserve
">Motus ab
<
lb
/>
ortu in oc-
<
lb
/>
caſum quo
<
lb
/>
pacto depre
<
lb
/>
@enſus ſit.</
note
>
tem, experientia quotidiana didicerunt: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2905
"
xml:space
="
preserve
">Viderunt namque Solem, Lunam, a
<
lb
/>
reliquas ſtellas omnes, ex parte orientis paulatim aſcendere, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2906
"
xml:space
="
preserve
">eleuari ſupra
<
lb
/>
Horizontem, donec ad Meridianum peruenirent, atque hinc turſur declinare
<
lb
/>
in occidentem, donec iterum in oriente reperir
<
unsure
/>
entur. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2907
"
xml:space
="
preserve
">Ex qua conſideratione
<
lb
/>
facile, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2908
"
xml:space
="
preserve
">non dubitanter concluſerunt motum omuium cęlorum ab oriente in
<
lb
/>
occidentem.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2909
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2910
"
xml:space
="
preserve
">
<
emph
style
="
sc
">Qvod</
emph
>
autem motus iſte ſimpliciter fiat ab oriente, hoc eſt, ſemper ab
<
lb
/>
oriente recedat, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2911
"
xml:space
="
preserve
">occidenti appropinquet, multiplici via collegerunt. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2912
"
xml:space
="
preserve
">Primũ
<
lb
/>
ex vmbra corporum. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2913
"
xml:space
="
preserve
">Ab ortu enim Solis vſque ad meridiem umbræ omnes in
<
lb
/>
Horizontem proiectæ decreſcunt continue, ita vt in meridie vmbræ fiant mi-
<
lb
/>
nimæ, à meridie vero vſque ad Solis occaſum iterum augentur: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2914
"
xml:space
="
preserve
">quod nulla ra-
<
lb
/>
tione fieri poſſet, niſi Sol continue laberetur ab ortu in occaſum. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2915
"
xml:space
="
preserve
">Idem dice@
<
lb
/>
de Luna, cuius vmbræ ſemper decreſcunt, dum ab ortu ad Meridianum moue-
<
lb
/>
tur, iterum vero augentur, dum à Meridiano ad occaſum vergit. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2916
"
xml:space
="
preserve
">Secundo ex
<
lb
/>
altitudinibus ſtellarum, quæ ab ortu ipſarum ſemper maiores fiunt, donec ad
<
lb
/>
Meridianum circulum perueniant, vbi maximas obtinent nltitudines: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2917
"
xml:space
="
preserve
">A Me-
<
lb
/>
ridiano vero circulo vſque ad occaſum earundem altitudinum decrementum
<
lb
/>
perpetuo ſuſcipiunt: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2918
"
xml:space
="
preserve
">Quod quidem manifeſtum inditium eſt, eas ſimpliciter
<
lb
/>
ab oriente diſcedere, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2919
"
xml:space
="
preserve
">occidenti appropinquare.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2920
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
</
div
>
<
div
xml:id
="
echoid-div172
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
58
">
<
head
xml:id
="
echoid-head62
"
style
="
it
"
xml:space
="
preserve
">QVA RATIONE COLLECTVS SIT MOTVS
<
lb
/>
Cælorum ab occaſu in ortum.</
head
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2921
"
xml:space
="
preserve
">
<
emph
style
="
sc
">Etsi</
emph
>
omnes cæli ſimpliciter ab ortu in occaſum feruntur, vt nuper oſtẽ-
<
lb
/>
dimus, deprehenſum tamen eſt, eos rurſus ab occaſu in ortum cieri, non qui-
<
lb
/>
dem ſimpliciter, cum ſimpliciter ſolum ab ortu in occaſum moueantur, vt iam
<
lb
/>
oſtenſum eſt, ſed ſecundum quid, petendo videlicet figna orientalia, ad ſenſum
<
lb
/>
ſuperius expoſitum. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2922
"
xml:space
="
preserve
">Hoc autem prius deprehenderunt in 7. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2923
"
xml:space
="
preserve
">Planetis, vt colli-
<
lb
/>
gitur à Ioanne de Regiomonte in Epitome Almageſti Ptolemęi lib. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2924
"
xml:space
="
preserve
">1. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2925
"
xml:space
="
preserve
">concl.
<
lb
/>
</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2926
"
xml:space
="
preserve
">6. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2927
"
xml:space
="
preserve
">hac ratione. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2928
"
xml:space
="
preserve
">Obſeruarunt Aſtronomi, Solem & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2929
"
xml:space
="
preserve
">Lunam, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2930
"
xml:space
="
preserve
">reliquos Plane-
<
lb
/>
tas, non habere ſemper eundem inter ſe ſitum & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2931
"
xml:space
="
preserve
">diſtantiam; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2932
"
xml:space
="
preserve
">ſed Lunam v.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2933
"
xml:space
="
preserve
">g. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2934
"
xml:space
="
preserve
">
<
lb
/>
vno die eſſe coniunctam cum Sole, alio vero ab eo receſſiſſe verſus partes oriẽ
<
lb
/>
tales: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2935
"
xml:space
="
preserve
">non ſolum autem hanc diuerſitatem in vno planeta reſpectu alterius
<
lb
/>
inuenerunt, verum etiam in omnibus planetis reſpectu ſtellarum fixarum: </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2936
"
xml:space
="
preserve
">Cõ-
<
lb
/>
ſpexerunt enim hunc, vel illum planetam, vno die eſſe cum tali ſtella fixa con-
<
lb
/>
iunctum, aut in tali gradu alicuius ſigni exiſtere, alio vero die diſceſſiſſe ab illa
<
lb
/>
ſtella, ſeu gradu, verſus partes orientaliores, vt luce clarius nos etiam quoti-
<
lb
/>
die experimur. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2937
"
xml:space
="
preserve
">Nulla igitur ratione dubitari poteſt, ſeptem orbes planetarum
<
lb
/>
præter motum diurnum ab oriente in occidentem, moueri quoque paulatim,
<
lb
/>
& </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2938
"
xml:space
="
preserve
">retrocedere quodammodo ab occiden te in orientem, hoc eſt, ad partes cæ-
<
lb
/>
li orientales, vt expoſuimus.</
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2939
"
xml:space
="
preserve
"/>
</
p
>
<
p
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2940
"
xml:space
="
preserve
">
<
emph
style
="
sc
">Neqve</
emph
>
vero diuerſa via repererunt octauum etiam cælum ab occidente
<
lb
/>
in orientem moueri. </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2941
"
xml:space
="
preserve
">Quamuis enim antiqui fere omnes ante Ariſtotelem
<
lb
/>
crediderint, ſtellatum illud cælum vnico tantum illo motu cieri ab oriente
<
lb
/>
in occidentem, quoniam videlicet cernebant omnes ſtellas fixas eaſdem inter
<
lb
/>
ſe ſeruare diſtantias, locaq́; </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2942
"
xml:space
="
preserve
">ortuum, & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2943
"
xml:space
="
preserve
">occaſuũ earundem in eodem Horizon-
<
lb
/>
te non variari, ſed ſemper in eiſdem locis eas oriri & </
s
>
<
s
xml:id
="
echoid-s2944
"
xml:space
="
preserve
">occidere, ob </
s
>
</
p
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>