Clavius, Christoph, Gnomonices libri octo, in quibus non solum horologiorum solariu[m], sed aliarum quo[quam] rerum, quae ex gnomonis umbra cognosci possunt, descriptiones geometricè demonstrantur

Page concordance

< >
Scan Original
91 71
92 72
93 73
94 74
95 75
96 76
97 77
98 78
99 79
100 80
101 81
102 82
103 83
104 84
105 85
106 86
107 87
108 88
109 89
110 90
111 91
112 92
113 93
114 94
115 95
116 96
117 97
118 98
119 99
120 100
< >
page |< < (79) of 677 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="it" type="free">
        <div xml:id="echoid-div270" type="section" level="1" n="113">
          <pb o="79" file="0099" n="99" rhead="LIBER PRIMVS."/>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div277" type="section" level="1" n="114">
          <head xml:id="echoid-head117" xml:space="preserve">PROBLEMA 3. PROPOSITIO 23.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4342" xml:space="preserve">DECLINATIONEM cuiuſcunque plani à Verticali circulo,
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s4343" xml:space="preserve">eiuſdem inclinationem ad Horizontem inueſtigare.</s>
            <s xml:id="echoid-s4344" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <note position="right" xml:space="preserve">Inſtrumentum
            <lb/>
          pro declinatio-
            <lb/>
          nibus, inclina-
            <lb/>
          tionibusq́; pla-
            <lb/>
          norum inueſti-
            <lb/>
          gandis.</note>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4345" xml:space="preserve">PARETVR exligno, vel alia materia ſolida, cuius una ſuperficies plana ſit, rectangulum
              <lb/>
            quodcunque A B C D, cuius lateribus A B, D C, diuiſis bifariam in E, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4346" xml:space="preserve">F, ducatur recta E F, quæ
              <lb/>
            parallela erit vtriq; </s>
            <s xml:id="echoid-s4347" xml:space="preserve">lateri A D,
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0099-01" xlink:href="fig-0099-01a" number="62">
                <image file="0099-01" xlink:href="http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/zogilib?fn=/permanent/library/xxxxxxxx/figures/0099-01"/>
              </figure>
              <note position="left" xlink:label="note-0099-02" xlink:href="note-0099-02a" xml:space="preserve">10</note>
              <note position="right" xlink:label="note-0099-03" xlink:href="note-0099-03a" xml:space="preserve">33. primi.</note>
              <note position="right" xlink:label="note-0099-04" xlink:href="note-0099-04a" xml:space="preserve">29. primi.</note>
            B C, ac propterea anguli ad
              <lb/>
            E, recti. </s>
            <s xml:id="echoid-s4348" xml:space="preserve">Vel certe in extremo
              <lb/>
            ſuperficiei planæ ſit linea re-
              <lb/>
            cta A B, quam ad rectos an-
              <lb/>
            gulos ſecet recta E F, quid-
              <lb/>
            quid ſit de alijs lineis.</s>
            <s xml:id="echoid-s4349" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s4350" xml:space="preserve">HOC inſtrumento, etiãſi
              <lb/>
            non ſit rectangulum, declina-
              <lb/>
            tionẽ cuiuſque plani (Appel-
              <lb/>
            lo autem declinationem angu
              <lb/>
              <note position="left" xlink:label="note-0099-05" xlink:href="note-0099-05a" xml:space="preserve">20</note>
            lum acutum, quem faciunt
              <lb/>
            cõmunes ſectiones Horizon-
              <lb/>
            tis cum plano propoſito, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4351" xml:space="preserve">
              <lb/>
            Verticali circulo) inueſtigabi-
              <lb/>
              <note position="right" xlink:label="note-0099-06" xlink:href="note-0099-06a" xml:space="preserve">Declinatie pla-
                <lb/>
              ni p
                <unsure/>
              poſiti quo
                <lb/>
              modo@ inquira-
                <lb/>
              tur.</note>
            mus hoc modo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4352" xml:space="preserve">In plano pro-
              <lb/>
            poſito, quod ſit vel rectum ad
              <lb/>
            Horizontem, vt eſt planum
              <lb/>
            cuiuſcunq; </s>
            <s xml:id="echoid-s4353" xml:space="preserve">muri ad perpendi-
              <lb/>
            culum ædificati, vel inclinatũ,
              <lb/>
            vt eſt planum cuiuslibet tecti,
              <lb/>
              <note position="left" xlink:label="note-0099-07" xlink:href="note-0099-07a" xml:space="preserve">30</note>
            deſcribatur beneficio libellæ,
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s4354" xml:space="preserve">perpendiculi, linea A B,
              <lb/>
            Horizonti æquidiſtans, com-
              <lb/>
            munis videlicet ſectio plani
              <lb/>
            propoſiti, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4355" xml:space="preserve">Hotizontis. </s>
            <s xml:id="echoid-s4356" xml:space="preserve">Vel
              <lb/>
            certè in plano ad Horizõtem
              <lb/>
            recto, per filum, cui adhæret
              <lb/>
            perpendiculum, libere demiſſum ducatur in muro linea reſpondens filo perpendiculi, quæ ad
              <lb/>
            Horizontẽ perpendicularis erit. </s>
            <s xml:id="echoid-s4357" xml:space="preserve">Deinde hãc ad rectos angulos ſecet alia linea recta AB. </s>
            <s xml:id="echoid-s4358" xml:space="preserve">Hæc enim
              <lb/>
            erit Horizonti æquidiſtans, vel ſi mauis, cõmunis ſectio Horizontis & </s>
            <s xml:id="echoid-s4359" xml:space="preserve">muri. </s>
            <s xml:id="echoid-s4360" xml:space="preserve">Quoniã enim murus
              <lb/>
              <note position="left" xlink:label="note-0099-08" xlink:href="note-0099-08a" xml:space="preserve">40</note>
            ad Horizontem rectus ponitur, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4361" xml:space="preserve">in muro per filum perpendiculi ducta eſt ad Horizontem linea
              <lb/>
            perpendicularis, erit hæc eadem, per defin. </s>
            <s xml:id="echoid-s4362" xml:space="preserve">4. </s>
            <s xml:id="echoid-s4363" xml:space="preserve">lib. </s>
            <s xml:id="echoid-s4364" xml:space="preserve">11. </s>
            <s xml:id="echoid-s4365" xml:space="preserve">Eucl. </s>
            <s xml:id="echoid-s4366" xml:space="preserve">ad communem ſectionem Horizontis
              <lb/>
            atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s4367" xml:space="preserve">muri perpendicularis. </s>
            <s xml:id="echoid-s4368" xml:space="preserve">Recta ergo A B, ad hãc ducta perpendicularis, cõmunis erit ſectio muri
              <lb/>
            atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s4369" xml:space="preserve">Horizontis. </s>
            <s xml:id="echoid-s4370" xml:space="preserve">Huic lineæ A B, latus inſtrumẽti A B, applicetur, ipſumq́; </s>
            <s xml:id="echoid-s4371" xml:space="preserve">inſtrumentũ Horizonti
              <lb/>
            æquidiſtãs beneficio libellæ, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4372" xml:space="preserve">perpendiculi ſtatuatur. </s>
            <s xml:id="echoid-s4373" xml:space="preserve">Deinde in inſtrumẽto inueniatur beneficio
              <lb/>
            acus Magnete illitæ, vel ea ratione, quam in cõmentariis in ſphæram, cũ de Meridiano circulo age
              <lb/>
            remus, tradidimus, vel quod magis probo, ex ſcholio ſequẽti, linea meridiana G H. </s>
            <s xml:id="echoid-s4374" xml:space="preserve">Ex hac enim
              <lb/>
            id, quod proponitur, abſoluemus hac ratione. </s>
            <s xml:id="echoid-s4375" xml:space="preserve">Si linea meridiana G H, æquidiſter rectæ E F, oc-
              <lb/>
            curratq́ muro, vel lineæ A B, quæ Horizonti æquidiſtat, ad angulos rectos, carebit murus decli-
              <lb/>
            natione, ſpectabitq́; </s>
            <s xml:id="echoid-s4376" xml:space="preserve">rectà ad meridiem, vel Septentrionem, ita vt, ſi rectus fuerit ad Horizontem,
              <lb/>
              <note position="left" xlink:label="note-0099-09" xlink:href="note-0099-09a" xml:space="preserve">50</note>
            Verticali circulo proprie dicto æquidiſter; </s>
            <s xml:id="echoid-s4377" xml:space="preserve">Si vero ad Horizontem fuerit inclinatus, rectus ſitad
              <lb/>
            Meridianum, æquidiſtetq́; </s>
            <s xml:id="echoid-s4378" xml:space="preserve">circulo maximo per puncta ortus & </s>
            <s xml:id="echoid-s4379" xml:space="preserve">occaſus æquinoctialis tranſeunti;
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s4380" xml:space="preserve">quale eſt planum æquinoctialis circuli, circuli horæ ſextæ aſtronomicæ, circuli horæ 12. </s>
            <s xml:id="echoid-s4381" xml:space="preserve">ab ortu,
              <lb/>
            vel occaſu, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4382" xml:space="preserve">denique plana circulorum hectemoriorum, de quibus Prolemæus in Analemmate. </s>
            <s xml:id="echoid-s4383" xml:space="preserve">
              <lb/>
            At ſi meridiana linea G H, rectam E F, ſecet in I, ad angulos rectos, planum muri rectà in ortum,
              <lb/>
            vel occaſum verget, ita vt, ſi rectum ad Horizontem fuerit, parallelum ſit Meridiano circulo. </s>
            <s xml:id="echoid-s4384" xml:space="preserve">Si
              <lb/>
            verò inclinatum fuerit ad Horizontem, rectum ſit ad Verticalem circulum proprie dictum, æqui
              <lb/>
            diſtetq́; </s>
            <s xml:id="echoid-s4385" xml:space="preserve">maximo circulo per puncta, vbi circunferentia Meridiani circuli Horizontis circunferen
              <lb/>
            tiam interſecat, ducto; </s>
            <s xml:id="echoid-s4386" xml:space="preserve">qualia ſunt plana circulorum horariorum, de quibus Ptolemæus in A-
              <lb/>
            nalemmate. </s>
            <s xml:id="echoid-s4387" xml:space="preserve">Si denique linea meridiana G H, rectam E F, ſecet ad angulos inæquales in I, decli-
              <lb/>
            nabit planum & </s>
            <s xml:id="echoid-s4388" xml:space="preserve">à Verticali circulo, & </s>
            <s xml:id="echoid-s4389" xml:space="preserve">à Meridiano, ita vt neque rectà ad meridiem, Septentrio-
              <lb/>
            nemve, neque ad ortum, vel occaſum ſpectet. </s>
            <s xml:id="echoid-s4390" xml:space="preserve">Angulus autem E I G, ſemper erit angulus </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>