Tesoro De Las Tres Lengvas Española, Francesca, Y Italiana
,
1637
Text
Text Image
Image
XML
Thumbnail overview
Document information
None
Concordance
Notes
Figures
Content
Thumbnails
Page concordance
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 570
571 - 600
601 - 630
631 - 660
661 - 690
691 - 720
721 - 750
751 - 780
781 - 810
811 - 840
841 - 870
871 - 900
901 - 930
931 - 960
961 - 990
991 - 1020
1021 - 1050
1051 - 1080
1081 - 1110
1111 - 1140
1141 - 1170
1171 - 1200
1201 - 1230
1231 - 1260
1261 - 1290
1291 - 1320
1321 - 1350
1351 - 1380
1381 - 1410
1411 - 1440
1441 - 1470
1471 - 1500
1501 - 1530
1531 - 1560
1561 - 1590
1591 - 1620
1621 - 1650
1651 - 1680
1681 - 1710
1711 - 1740
1741 - 1770
1771 - 1800
1801 - 1830
1831 - 1860
1861 - 1890
1891 - 1910
>
Scan
Original
21
17
22
18
23
19
24
20
25
21
26
22
27
23
28
24
29
25
30
26
31
27
32
28
33
29
34
30
35
31
36
32
37
33
38
34
39
35
40
36
41
37
42
38
43
39
44
40
45
41
46
42
47
43
48
44
49
45
50
46
<
1 - 30
31 - 60
61 - 90
91 - 120
121 - 150
151 - 180
181 - 210
211 - 240
241 - 270
271 - 300
301 - 330
331 - 360
361 - 390
391 - 420
421 - 450
451 - 480
481 - 510
511 - 540
541 - 570
571 - 600
601 - 630
631 - 660
661 - 690
691 - 720
721 - 750
751 - 780
781 - 810
811 - 840
841 - 870
871 - 900
901 - 930
931 - 960
961 - 990
991 - 1020
1021 - 1050
1051 - 1080
1081 - 1110
1111 - 1140
1141 - 1170
1171 - 1200
1201 - 1230
1231 - 1260
1261 - 1290
1291 - 1320
1321 - 1350
1351 - 1380
1381 - 1410
1411 - 1440
1441 - 1470
1471 - 1500
1501 - 1530
1531 - 1560
1561 - 1590
1591 - 1620
1621 - 1650
1651 - 1680
1681 - 1710
1711 - 1740
1741 - 1770
1771 - 1800
1801 - 1830
1831 - 1860
1861 - 1890
1891 - 1910
>
page
|<
<
(23)
of 1910
>
>|
<
echo
version
="
1.0RC
">
<
text
xml:lang
="
fr
"
type
="
free
">
<
div
xml:id
="
echoid-div7
"
type
="
section
"
level
="
1
"
n
="
7
">
<
note
position
="
right
"
xml:space
="
preserve
">
<
pb
o
="
23
"
file
="
0027
"
n
="
27
"
rhead
="
A G A G
"/>
# & fait, pieno di giaia, o di coſa di ciò fatta.
<
lb
/>
Ahuijar, eſguillonner, piquer, pouſſer, inciser, exci-
<
lb
/>
# ser, hafter, ſe haſter, allerviſte, pungolare, ſolle-
<
lb
/>
# citare, affrettare, trottare.
<
lb
/>
Aguijada, veyez Aguijon, vedi Aguijon.
<
lb
/>
Aguijado, eſguillonné, piqué, hasté, ſollecitato,
<
lb
/>
# affrettato, pungolato.
<
lb
/>
Poco hasaguijado, iu t’es peu haſté, tunon ti
<
lb
/>
# ſei ſollecitato.
<
lb
/>
Aguijadór eſguillõneur, piqueur de beſte, ſolleci-
<
lb
/>
# tatore, affrettatore, pungolatore di beſtie.
<
lb
/>
Aguijadúra, hestiueté, haste, eſguillonnement, pi
<
lb
/>
# quement, pungolatura, preſtezza, fretta, ſel-
<
lb
/>
# lecitudine.
<
lb
/>
Aguijoneár, eſguillenner, poindre, piquer, inciter,
<
lb
/>
# pungolare, pungere.
<
lb
/>
aguijon, eſguillon on aiguillon, ſtimolo, pũgolo.
<
lb
/>
aguijonazo, vn grand coup d’eſguillon, vna gran
<
lb
/>
# puntura.
<
lb
/>
Aguila, Aigle, leroy des eiſeaux, aquila.
<
lb
/>
aguila atahorna Offrey@, on Orfraye, eſpece d’ Ai-
<
lb
/>
# gle qui a la queüe blanche, l’aquila, che ha la
<
lb
/>
# codabianca.
<
lb
/>
Aguileno, aquilin, d’aigle, aquilino, coſa d’a-
<
lb
/>
# quila.
<
lb
/>
Aguila peſcadera, vne ſorte d’ Aigle qui hante la
<
lb
/>
# mer, l’aquila maritima.
<
lb
/>
Aguilocho, pollo de aguila, Aigleron, poußin
<
lb
/>
# d’Aigle, pulcino d’Aquila, aquilotto.
<
lb
/>
Aguinaldo, o albricias, les Eſtrennes, dono, o
<
lb
/>
# Mancia, che ſi da il natale.
<
lb
/>
Aglayar, eſpouuenter, ſpauentare, impaurire,
<
lb
/>
# sbigottire.
<
lb
/>
aglayo, eſpouuentement, ſpauẽto, timore, horro-
<
lb
/>
# re.
<
lb
/>
agnocáſto, árbol del parayſo, arbre de paradis,
<
lb
/>
# arbor del paradiſo.
<
lb
/>
Sanzgatíllo, arbre dit agn{us} caſtro, arbor detto
<
lb
/>
# agnocaſto, vetrice.
<
lb
/>
Agolar la vela del nauio, hauſſer & leuer le voi-
<
lb
/>
# le du nauire quãd il veut marcher, attacher la ve
<
lb
/>
# le à l’enten@@? & verge, ſpiegar la vela al ven-
<
lb
/>
# to, & attacare la vela alla antenna.
<
lb
/>
Agonia, agonie, angoiſſe, angoſcia, noia, faſti-
<
lb
/>
# dio.
<
lb
/>
Agón, ſorte de poiſſon de riuiere, vna ſorte di pe-
<
lb
/>
# ice di fiume.
<
lb
/>
Agonizá, agonizer, eſtre en agonie, effere in an-
<
lb
/>
# goſcia, o in afflitione.
<
lb
/>
Agonizado, qui eſt en agenie, lo angoſcioſo, o
<
lb
/>
# doloroſo.
<
lb
/>
Agonizamiento, debat que l’on fait quand on est
<
lb
/>
# en agonie, lo ſcuoter, che ſi fa, quando ſi è in
<
lb
/>
# angoſcia.
<
lb
/>
Agora ò ahora, à ceſte heure, incontinent, tantoſt,
<
lb
/>
# n’agueres, à preſent, maintenant, hor hora, ſu-
<
lb
/>
# bito, incontinente, toſto, al preſente.
<
lb
/>
Agorar, deuiner, coniecturer, predire, indouinare,
<
lb
/>
# @@gurare, predire.
<
lb
/>
Agoren diuineur, deuin, augure, l’indouino, il
<
lb
/>
# pronoſticatore.
<
lb
/>
Agoreras antiguamente, les fees, deuinereſſes,
<
lb
/>
# le dee di boſchi, indouinatrici.
<
lb
/>
agoréria, arte de agoreros, deuinemẽs, prediction,
<
lb
/>
# augure, deuination. veyez Aguéro, indouina-
<
lb
/>
# zione, augurio, vedi Aguéro.
<
lb
/>
Agoſto, le mois d’ Aouſt, l’ Aouſt, il meſe di Ago-
<
lb
/>
# ſto.
<
lb
/>
Agoſtar, Aouſter, faire l’ Aouſt, faire la moiſſon &
<
lb
/>
# recolte des fruicts de laterre, qui ordinairement ſe
<
lb
/>
# fait au mois d’ Aouſt, ſerrer les bleds, ſeicher, meu-
<
lb
/>
# rir, fener, fare Agoſto, cio è fare tutte le rac-
<
lb
/>
# colre, che ſi fanno in detto meſe.
<
lb
/>
Agoſtado, meur, aouſté, ſee, maturo, & ſeccho.
<
lb
/>
Agoſtadero, lugar para Eſtio, lieu propre à paſſer
<
lb
/>
# l’ Eſté, où il fait frais: c’eſt außi vn lieu à ſerrer le
<
lb
/>
# grain, luogo freſco per la ſtate, o vn gra-
<
lb
/>
# naio.
<
lb
/>
agoſtar, tener alli el Eſtio, paſſer ſoneſté en quel-
<
lb
/>
# que lieu propre à ce faire, paſſar la ſtate in luo-
<
lb
/>
# go atto, commodo.
<
lb
/>
Agoſtador, vn qui paſſe l’ Esté en ſemblabls lieu,
<
lb
/>
# colui, che paſſa la ſtàte in luogo tale.
<
lb
/>
Agotar, no dexar gota, eſgouter, eſpuiſer, vnider
<
lb
/>
# iuſqu’à la derniere goute, fare ſtillare, o goccio-
<
lb
/>
# lare tutta l’acqua.
<
lb
/>
Agotádo, eſgouté, eſpuiſé, votato, ſcolato, ſtil-
<
lb
/>
# lato.
<
lb
/>
Agotádor, eſgouteur, eſpuiſeur, il votatore, ſoo-
<
lb
/>
# latore, ſtillatore.
<
lb
/>
Agotamiénto, eſgourtment, votamento, ſcolz-
<
lb
/>
# tura, ſtillatura.
<
lb
/>
Agotadúra, idem.
<
lb
/>
Agóte, ladre, leproſo.
<
lb
/>
agoneádo, courté, humilié, piegato, humilia-
<
lb
/>
# to.
<
lb
/>
agozár, o gozár, iouyr, gioire, piacere, diletta-
<
lb
/>
# re.
<
lb
/>
agoueár, s’humilier, ſe ſoubmettre, humiliarſi, ſot-
<
lb
/>
# to porſi.
<
lb
/>
Agraciádo, gracieux, agreable, amiable, gratioſo,
<
lb
/>
# caro, amoreuole.
<
lb
/>
Agraciadaménte, gracieuſement, amiablement,
<
lb
/>
# gratioſamente, corteſemente.
<
lb
/>
Agradáble, agreable, plaiſant, grato, piaceuole,
<
lb
/>
# dolce.
<
lb
/>
Agradár, agreer, plaire, complaire, gradire, piace-
<
lb
/>
# re, ſodisfare.
<
lb
/>
Agradádo me hás, tu {as} fait à mon gré, tu m’{as}
<
lb
/>
# agreé, tu mi hai ſodisfatto, & gratiſicato.
<
lb
/>
Agradamiénto, plaiſir, gré, piacere, gratitudi-
<
lb
/>
# ne.
<
lb
/>
Agradableménte, agreablement, gracieu ſement,
<
lb
/>
# gracioſamente, amoreuolmente.
<
lb
/>
Agradecér o agradeſcér, remercier, rendre graces,
<
lb
/>
# ſauoir gré, agreer, ringratiare, o render gra-
<
lb
/>
# tie.
<
lb
/>
Agradeſcído qui n’est point ingrat, recognoiſſant,
<
lb
/>
# grato, corteſe, benigno.
<
lb
/>
Agradeciſſimo, tres agreable, tres recognoiſſant,
<
lb
/>
</
note
>
</
div
>
</
text
>
</
echo
>