Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

List of thumbnails

< >
11
11
12
12
13
13
14
14
15
15
16
16
17
17 (1)
18
18 (2)
19
19 (3)
20
20 (4)
< >
page |< < (26) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div49" type="section" level="1" n="32">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2675" xml:space="preserve">
              <pb o="26" file="0042" n="42" rhead="De Circulis Sphæræ."/>
            conuerte, atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s2676" xml:space="preserve">eodem tempore, manu altera prędictum circulum lentè admodum ſecundũ
              <unsure/>
            ordinem ſigno-
              <lb/>
            rum impelle, ita vt materialem Solem tardè deſerat à
              <unsure/>
            primo, v.</s>
            <s xml:id="echoid-s2677" xml:space="preserve">g.</s>
            <s xml:id="echoid-s2678" xml:space="preserve">gr.</s>
            <s xml:id="echoid-s2679" xml:space="preserve">♈. </s>
            <s xml:id="echoid-s2680" xml:space="preserve">ad ſecundum: </s>
            <s xml:id="echoid-s2681" xml:space="preserve">qua ratione, conuer
              <lb/>
            ſione vna diurna peracta, ſol materialis gradum vnũ verſus orientem peregerit: </s>
            <s xml:id="echoid-s2682" xml:space="preserve">ſic enim clarè videbis qua
              <lb/>
            ratione ſol contrarijs motibus moueatur, ideſt, motu proprio, gradum vnum in Zodiaco verſus ortum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2683" xml:space="preserve">
              <lb/>
            motu diurno ad occidentem totam circulationem abſoluat: </s>
            <s xml:id="echoid-s2684" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s2685" xml:space="preserve">qua ratione ſol verè ſemper occaſui appro-
              <lb/>
            pinquet, qua muis reſpectu Zodiaci in contrariam partem lentè retrocedat: </s>
            <s xml:id="echoid-s2686" xml:space="preserve">videbis etiam qua ratione hi
              <lb/>
            duo motus, in tertium coaleſcant, qui ſpiralis eſt; </s>
            <s xml:id="echoid-s2687" xml:space="preserve">quo vltimo ſol circa mundum perpetuo ſpiratim reuol-
              <lb/>
            uitur: </s>
            <s xml:id="echoid-s2688" xml:space="preserve">vt infra fuſius de Sole.</s>
            <s xml:id="echoid-s2689" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div50" type="section" level="1" n="33">
          <head xml:id="echoid-head35" style="it" xml:space="preserve">De alijs Circulis, qui in materiali Sphæra non ponuntur. Cap. XI.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2690" xml:space="preserve">PRæter prædictos circulos, alios complures imaginantur in cælo Aſtronomi, quos ad vitandam confu-
              <lb/>
            ſionem materiali Sphæræ minimè addendos eſſe cenſuerunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s2691" xml:space="preserve">de eorum numero ſunt</s>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2692" xml:space="preserve">1 Verticales; </s>
            <s xml:id="echoid-s2693" xml:space="preserve">ſic dicti, quòd per vertices omnium locorum ad ſingula horizontis puncta perpendicu-
              <lb/>
            lariter deſcendunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s2694" xml:space="preserve">eorum vſus eſt in menſurandis Stellarum altitudinibus ſupra horizontem, aut depreſ-
              <lb/>
            ſionibus infra. </s>
            <s xml:id="echoid-s2695" xml:space="preserve">eos Arabes Azimut appellant.</s>
            <s xml:id="echoid-s2696" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2697" xml:space="preserve">2 Circuli declinationum; </s>
            <s xml:id="echoid-s2698" xml:space="preserve">qui tranſeunt per polos mundi, ac perpendiculariter per ſingula æquatoris
              <unsure/>
              <lb/>
            puncta: </s>
            <s xml:id="echoid-s2699" xml:space="preserve">menfurant hi declinationes, ſeu diſtantias ſyderum ab æquatore.</s>
            <s xml:id="echoid-s2700" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2701" xml:space="preserve">3 Circuli latitudinum; </s>
            <s xml:id="echoid-s2702" xml:space="preserve">qui per Eclypticæ polos, ac per ſingulas Eclypticæ puncta perpendiculariter
              <lb/>
            incedunt: </s>
            <s xml:id="echoid-s2703" xml:space="preserve">his metiuntur Aſtronomi di@ãtias ſyderum ab Eclyptica, quas ideò latitudines appellant, quod
              <lb/>
            ſecundum Zodiaci latitudinem, non autem ſecundum longitudinem accipiantur.</s>
            <s xml:id="echoid-s2704" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2705" xml:space="preserve">4 Imaginantur per ſingula cæli
              <unsure/>
            puncta innumeros æquatori paralellos; </s>
            <s xml:id="echoid-s2706" xml:space="preserve">præcipuè vero eos, quos ſol
              <lb/>
            diurnis conuerſionibus hinc inde ab æquatore deſcribit, qui ſunt ferè 182. </s>
            <s xml:id="echoid-s2707" xml:space="preserve">de quorum numero eſt ęquator
              <lb/>
            ipſe eorum medius, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2708" xml:space="preserve">duo Tropici, qui omnium extremi ſunt: </s>
            <s xml:id="echoid-s2709" xml:space="preserve">(re vera tamen ſol non circulos, ſed ſpiras
              <lb/>
            ducit;) </s>
            <s xml:id="echoid-s2710" xml:space="preserve">vſus eorum eſſet oſtendere dierum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2711" xml:space="preserve">noctum inæqualitatem in Sphæris obliquis: </s>
            <s xml:id="echoid-s2712" xml:space="preserve">ęqualitatem ve-
              <lb/>
            ròin Sphæra recta: </s>
            <s xml:id="echoid-s2713" xml:space="preserve">vti ſuperius de Tropicis diximus.</s>
            <s xml:id="echoid-s2714" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2715" xml:space="preserve">5 Concipiunt infinitos horizonti paralellos, quos progreſſionum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2716" xml:space="preserve">altitudinum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2717" xml:space="preserve">depreſſionum.</s>
            <s xml:id="echoid-s2718" xml:space="preserve">
              <unsure/>
              <lb/>
            appellant: </s>
            <s xml:id="echoid-s2719" xml:space="preserve">hos Arabes Almincatarat dicunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s2720" xml:space="preserve">de horum numero eſt circulus Crepuſculi, qui horizonti pa-
              <lb/>
            ralellus infra eum gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s2721" xml:space="preserve">18. </s>
            <s xml:id="echoid-s2722" xml:space="preserve">deprimitur; </s>
            <s xml:id="echoid-s2723" xml:space="preserve">ad quem cum Sol peruenit, Crepuſculi initium, aut finem facit.</s>
            <s xml:id="echoid-s2724" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2725" xml:space="preserve">6 Circuli domorum, ac poſitionum ſunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s2726" xml:space="preserve">quibus multa nugantur Aſtrologi iudiciarij.</s>
            <s xml:id="echoid-s2727" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2728" xml:space="preserve">7 Tandem ſunt circuli Horarij, de quibus in Gnomonicis agitur. </s>
            <s xml:id="echoid-s2729" xml:space="preserve">hi in horologijs ſolaribus horas
              <lb/>
            nidicant.</s>
            <s xml:id="echoid-s2730" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2731" xml:space="preserve">Hos omnes in Aſtrolabijs, ſeu Planiſphærijs depingunt, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2732" xml:space="preserve">explicant Aſtronomi.</s>
            <s xml:id="echoid-s2733" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div51" type="section" level="1" n="34">
          <head xml:id="echoid-head36" style="it" xml:space="preserve">De quinque Zonis, & Climatibus. Cap. XII.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2734" xml:space="preserve">EXplicatis iam Sphæræ circulis, facile eſt intelligere, quidnam ſint Zonæ, quiſuè earum vſus. </s>
            <s xml:id="echoid-s2735" xml:space="preserve">Zonæ
              <lb/>
            enim ſunt quinque faſciæ (ζων
              <unsure/>
            η etiam faſciat ſignificat) quæ totum cælum, ac terram circuncingunt.</s>
            <s xml:id="echoid-s2736" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2737" xml:space="preserve">Ea, quæ torrida appellatur inter vtrumq; </s>
            <s xml:id="echoid-s2738" xml:space="preserve">Tropicum contenta, mundum ambit.</s>
            <s xml:id="echoid-s2739" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2740" xml:space="preserve">Duæ verò temperatæ huic vtrinque aſſident, continenturque intra Tropicos, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2741" xml:space="preserve">Polares circulos lati-
              <lb/>
            norum.</s>
            <s xml:id="echoid-s2742" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2743" xml:space="preserve">Reliquæ duæ frigidæ impropriè Zonæ dicuntur, intra circulos enim latinorum Polares continentur.</s>
            <s xml:id="echoid-s2744" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2745" xml:space="preserve">Zonarum vſus maximè in Geographia apparet: </s>
            <s xml:id="echoid-s2746" xml:space="preserve">Terræ enim globus cæleſtibus Zoni
              <unsure/>
            s ſubdiuiditur, ac
              <unsure/>
              <lb/>
            polis pariter inſignitur: </s>
            <s xml:id="echoid-s2747" xml:space="preserve">à qualitatibus autem Zonarum, calore, temperie, frigore, etiam earum habitato-
              <lb/>
            res, animalia, plantæ afficiuntur. </s>
            <s xml:id="echoid-s2748" xml:space="preserve">quare de eis fuſius in introductione ad Geographiam.</s>
            <s xml:id="echoid-s2749" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2750" xml:space="preserve">Climata pariter ſunt Zonulæ quædam æquatori paralellæ, terramq; </s>
            <s xml:id="echoid-s2751" xml:space="preserve">ſecundum longitudinem præcin-
              <lb/>
            gentes: </s>
            <s xml:id="echoid-s2752" xml:space="preserve">tanta latitudine præditæ, quanta di
              <unsure/>
            es maxima inibi per ſemihoram variatur, ideſt in termino, v. </s>
            <s xml:id="echoid-s2753" xml:space="preserve">g.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s2754" xml:space="preserve">Boreali dies maxima longior eſt per ſemihoram, quam in termino Auſtrali. </s>
            <s xml:id="echoid-s2755" xml:space="preserve">Vitruuius libro primo ſic,
              <lb/>
            Κλιμα, græca dictio, quæ ſpatium terræ habitatæ ſignificat, duobus paralellis concluſum, quo diei longi-
              <lb/>
            tudo ad dimidiam horam variatur. </s>
            <s xml:id="echoid-s2756" xml:space="preserve">verum res penitus Geographica eſt.</s>
            <s xml:id="echoid-s2757" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2758" xml:space="preserve">De Galaxia, aut via lactea, nonnulli, neſcio quo iure, inter Sphæræ circulos tractant: </s>
            <s xml:id="echoid-s2759" xml:space="preserve">verum nullo mo-
              <lb/>
            do inter hoſce circulos connumeranda eſt, cum nihil aliud ſit, quam quidam firmamenti candor, ex debili
              <lb/>
            innumerarum ſtellarum lumine proueniens. </s>
            <s xml:id="echoid-s2760" xml:space="preserve">Hæc igitur in Sphæræ materialis explicationem ſufficiant.</s>
            <s xml:id="echoid-s2761" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div52" type="section" level="1" n="35">
          <head xml:id="echoid-head37" xml:space="preserve">Finis Libri Primi.</head>
        </div>
      </text>
    </echo>