Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

Table of contents

< >
[31.] De duobus Circulis Polaribus. Cap. I X.
[32.] De Circulo ſecundi motus. Cap. X.
[33.] De alijs Circulis, qui in materiali Sphæra non ponuntur. Cap. XI.
[34.] De quinque Zonis, & Climatibus. Cap. XII.
[35.] Finis Libri Primi.
[36.] LIBER SECVNDVS DE TOTO MVNDO IN VNIVERSVM.
[37.] De Mundi loco. Cap. I.
[38.] De totius Mundi motu. Cap. II.
[39.] De Mundi fabrica. Cap. III.
[40.] De Mundi quantitate, & Magnitudine. Cap. IIII.
[41.] De mundano lumine, & vmbra. Cap. V.
[42.] Finis Libri Secundi.
[43.] LIBER TERTIVS DEPARTIBVS MVNDI, ET PRIMO DE PARTE ELEMENTARI.
[44.] De loco partis Elementaris. Cap. I.
[45.] Systema Mundi ſecundum Philolaum Phthagoricum, & eius ſectatores.
[46.] De figura partis Elementarijs. Cap II.
[47.] De motu Sphæra Elementaris. Cap. III.
[48.] De Magnitudine Sphæræ Elementaris. Cap. IIII.
[49.] Finis Libri Tertij@
[50.] LIBER QVARTVS DE TERRA De loco Terræ. # Cap. I.
[51.] De Motu Terræ. Cap. II.
[52.] De Terræ illuminatione, & vmbra. Cap. III.
[53.] PAGINAS 38. & 39.
[54.] EXPLANATIO, ETCONSTRVCTIO FIGVRAE PONENDAE INTER
[55.] De Terræ figura. Cap. IV.
[56.] De Mutatione rotunditatis terræ. Corrollarium.
[57.] Tantum æui mutare poteſt longæ@a vetuſtas.
[58.] De Magnitudine. Cap. V.
[59.] Terræ magnitudo abſoluta.
[60.] De altitudine Montium. Cap. VI.
< >
page |< < (19) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div42" type="section" level="1" n="25">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2055" xml:space="preserve">
              <pb o="19" file="0035" n="35" rhead="Pars Prima."/>
            Aequatoris grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s2056" xml:space="preserve">16. </s>
            <s xml:id="echoid-s2057" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s2058" xml:space="preserve">ſic de reliquis, quæ ſolers, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2059" xml:space="preserve">induſtrius Lector facilè per ſe reperiet.</s>
            <s xml:id="echoid-s2060" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2061" xml:space="preserve">Aliter idem ſine Tabella hac, aſſequemur per ſolam multiplicationem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2062" xml:space="preserve">diuiſionẽ multiplicentur gra-
              <lb/>
            dus, minuta, ſecunda, &</s>
            <s xml:id="echoid-s2063" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s2064" xml:space="preserve">per quatuor nam producti numeri dabunt partes temporis vel horæ, vna deno-
              <lb/>
            minationes minores, quam ſint partes Aequatoris multiplicatæ, ideſt productus numerus ex multiplica-
              <lb/>
            tione graduum, dabit minuta horarum; </s>
            <s xml:id="echoid-s2065" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s2066" xml:space="preserve">ex min. </s>
            <s xml:id="echoid-s2067" xml:space="preserve">Aequatoris, prouenient ſecunda horarum, &</s>
            <s xml:id="echoid-s2068" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s2069" xml:space="preserve">v.</s>
            <s xml:id="echoid-s2070" xml:space="preserve">g.</s>
            <s xml:id="echoid-s2071" xml:space="preserve">gr.</s>
            <s xml:id="echoid-s2072" xml:space="preserve">9.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s2073" xml:space="preserve">multiplicati per 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2074" xml:space="preserve">dabunt minuta horæ 36 |. </s>
            <s xml:id="echoid-s2075" xml:space="preserve">minuta 40. </s>
            <s xml:id="echoid-s2076" xml:space="preserve">Aequatoris, dabunt ſecunda 160. </s>
            <s xml:id="echoid-s2077" xml:space="preserve">horarum, quæ ef-
              <lb/>
            ficiunt min. </s>
            <s xml:id="echoid-s2078" xml:space="preserve">2|. </s>
            <s xml:id="echoid-s2079" xml:space="preserve">40||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2080" xml:space="preserve">ſecunda 20||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2081" xml:space="preserve">quadrupli ata efficient 80|||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2082" xml:space="preserve">tertia horæ, ideſt 1||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2083" xml:space="preserve">20|||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2084" xml:space="preserve">Econtra ſi ho-
              <lb/>
            ræ, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2085" xml:space="preserve">minuta, ſecunda, tertia horæ diuidantur per 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2086" xml:space="preserve">producent partes Aequatoris vna denominatione
              <lb/>
            maiores partibus horarijs, ideſt, ex tertijs hor. </s>
            <s xml:id="echoid-s2087" xml:space="preserve">prouenient ſecunda graduum: </s>
            <s xml:id="echoid-s2088" xml:space="preserve">ex ſecundis hor. </s>
            <s xml:id="echoid-s2089" xml:space="preserve">prouenient
              <lb/>
            min. </s>
            <s xml:id="echoid-s2090" xml:space="preserve">graduum: </s>
            <s xml:id="echoid-s2091" xml:space="preserve">ex minutis hor. </s>
            <s xml:id="echoid-s2092" xml:space="preserve">prodibunt gradus: </s>
            <s xml:id="echoid-s2093" xml:space="preserve">ex horis denique, producentur partes vnius ſexagenæ
              <lb/>
            graduum. </s>
            <s xml:id="echoid-s2094" xml:space="preserve">ſic, ſi hora 1. </s>
            <s xml:id="echoid-s2095" xml:space="preserve">20|. </s>
            <s xml:id="echoid-s2096" xml:space="preserve">40||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2097" xml:space="preserve">diuidantur per 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2098" xml:space="preserve">producentur primus vnus quadrans, vnius ſexagenæ gra-
              <lb/>
            duum, ideſt, gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s2099" xml:space="preserve">15. </s>
            <s xml:id="echoid-s2100" xml:space="preserve">deinde 20|. </s>
            <s xml:id="echoid-s2101" xml:space="preserve">diuiſa per 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2102" xml:space="preserve">efficient 5. </s>
            <s xml:id="echoid-s2103" xml:space="preserve">gradus: </s>
            <s xml:id="echoid-s2104" xml:space="preserve">40||. </s>
            <s xml:id="echoid-s2105" xml:space="preserve">vero dabunt, 10|. </s>
            <s xml:id="echoid-s2106" xml:space="preserve">hor. </s>
            <s xml:id="echoid-s2107" xml:space="preserve">ſic etiam horę 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2108" xml:space="preserve">
              <lb/>
            diuiſæ per 4. </s>
            <s xml:id="echoid-s2109" xml:space="preserve">efficient, 1. </s>
            <s xml:id="echoid-s2110" xml:space="preserve">ſexagenam graduum: </s>
            <s xml:id="echoid-s2111" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s2112" xml:space="preserve">patet, quia viciſſim 60. </s>
            <s xml:id="echoid-s2113" xml:space="preserve">gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s2114" xml:space="preserve">efficiunt horas 4.</s>
            <s xml:id="echoid-s2115" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2116" xml:space="preserve">4 Bis in anno facit Aequinoctium: </s>
            <s xml:id="echoid-s2117" xml:space="preserve">quod accidit cum Sol eſt in principio Arietis, aut Libræ, vbi ſcilicet
              <lb/>
            Eclyptica Aequatorem ſecat: </s>
            <s xml:id="echoid-s2118" xml:space="preserve">in hiſce enim duobus punctis Sol ob diurnam conuerſionem, Aequatorem
              <lb/>
            terit. </s>
            <s xml:id="echoid-s2119" xml:space="preserve">quod vt rectè intelligas, conſtitue Solem Sphæræ materialis, qui circulo ſecundi motus, affixus eſt,
              <lb/>
            ſub altero horum punctorum, vti in principio Arietis; </s>
            <s xml:id="echoid-s2120" xml:space="preserve">eoque ibi manente, motu diurno circũuolue Sphæ-
              <lb/>
            ram: </s>
            <s xml:id="echoid-s2121" xml:space="preserve">atque interim obſerua viam Solis, eumque videbis Aequatoris iter obire. </s>
            <s xml:id="echoid-s2122" xml:space="preserve">Quoniam vero Aequator
              <lb/>
            ab horizonte bifariam ſecatur, cum vterque ſit circulus maximus, erit ſemper vnus ipſius ſemicirculus ſu-
              <lb/>
            pra horizontem, alter infrà: </s>
            <s xml:id="echoid-s2123" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s2124" xml:space="preserve">quia Sol pariter cum Aequatore vniformiter mouetur, fit vt arcus diurnus,
              <lb/>
            ſit ſemper æqualis arcui nocturno, ideſt, dies nocti æqualis in vniuerſa terra: </s>
            <s xml:id="echoid-s2125" xml:space="preserve">excepta Sphæra paralelia, in
              <lb/>
            qua æquator non ſecatur ab horizonte, ſed ipſi congruit. </s>
            <s xml:id="echoid-s2126" xml:space="preserve">idem accidit in principio Libræ.</s>
            <s xml:id="echoid-s2127" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2128" xml:space="preserve">5 Ab Aequatore incipiunt declinationes omnium cæli punctorum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2129" xml:space="preserve">Stellarum: </s>
            <s xml:id="echoid-s2130" xml:space="preserve">eſt autem declinatio,
              <lb/>
            diſtantia alicuius Stellæ ab Aequatore incipiens, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2131" xml:space="preserve">verſus alterutrum polorum tendens: </s>
            <s xml:id="echoid-s2132" xml:space="preserve">quæ diſtantia ſu-
              <lb/>
            mitur, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2133" xml:space="preserve">menſuratur in circulo maximo tranſeunte per mundi polos, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2134" xml:space="preserve">Stellam propoſitam, eſtque tanta,
              <lb/>
            quantus eſt arcus prædicti circuli, inter Aequatorem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2135" xml:space="preserve">Stellas concluſus. </s>
            <s xml:id="echoid-s2136" xml:space="preserve">huiuſmodi verò circuli dicuntur
              <lb/>
            circuli declinationum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2137" xml:space="preserve">conincidunt cum aliquo meridiano, ad vitandam tamen confuſionem non ponun-
              <lb/>
            tur in Sphæra materiali.</s>
            <s xml:id="echoid-s2138" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2139" xml:space="preserve">6 Sicuti Aequator in Cælo terminus eſt, à quo Aſtronomi declinationes incipiunt, ſic in terra termi-
              <lb/>
            nus eſt, à quo Geographi latitudines exordiuntur: </s>
            <s xml:id="echoid-s2140" xml:space="preserve">quod autem in Cælo eſt declinatio, idem omnino in ter-
              <lb/>
            ra eſt latitudo; </s>
            <s xml:id="echoid-s2141" xml:space="preserve">eſt enim latitudo cuiuſuis loci in terra, diſtantia eius ab Aequatore accepta, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2142" xml:space="preserve">menſurata in
              <lb/>
            meridiano illius, ideſt, eſt arcus meridiani ab Aequatore vſq; </s>
            <s xml:id="echoid-s2143" xml:space="preserve">ad illum locum numeratus. </s>
            <s xml:id="echoid-s2144" xml:space="preserve">Meridiani verò
              <lb/>
            eodem modo ſe habent ad Aequatorem in terra, ſicuti circuli declinationum ad eundem Aequinoctialem
              <lb/>
            in Cælo, tranſeunt enim vtrique per polos Aequatoris.</s>
            <s xml:id="echoid-s2145" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2146" xml:space="preserve">Porrò ſciendum eſt apud Geographos ſemper latitudinem regionis eſſe æqualem altitudine polari eiuſ-
              <lb/>
            dem, quod adhibita ſuperiori figura ſic oſtenditur. </s>
            <s xml:id="echoid-s2147" xml:space="preserve">in ea enim arcus A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s2148" xml:space="preserve">æquatur arcui C E. </s>
            <s xml:id="echoid-s2149" xml:space="preserve">cùm ſint ambo
              <lb/>
            quadrantes: </s>
            <s xml:id="echoid-s2150" xml:space="preserve">præterea arcus B C. </s>
            <s xml:id="echoid-s2151" xml:space="preserve">æquatur arcui D E. </s>
            <s xml:id="echoid-s2152" xml:space="preserve">vti ſupra oſtenſum eſt; </s>
            <s xml:id="echoid-s2153" xml:space="preserve">Ergo ſi hi duo demantur a qua-
              <lb/>
            drantibus A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s2154" xml:space="preserve">C E. </s>
            <s xml:id="echoid-s2155" xml:space="preserve">arcus qui remanent A B. </s>
            <s xml:id="echoid-s2156" xml:space="preserve">C D. </s>
            <s xml:id="echoid-s2157" xml:space="preserve">erunt æquales, quia ſi ab æqualibus æqualia demas, quæ
              <lb/>
            remanent æqualia ſunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s2158" xml:space="preserve">ſed arcus A B. </s>
            <s xml:id="echoid-s2159" xml:space="preserve">eſt poli altitudo C D. </s>
            <s xml:id="echoid-s2160" xml:space="preserve">verò eſt diſtantia Verticis ab Aequatore, ſiue
              <lb/>
            loci in terra ab Aequatore terreſtri: </s>
            <s xml:id="echoid-s2161" xml:space="preserve">ſunt igitur æquales, quod erat demonſtrandũ. </s>
            <s xml:id="echoid-s2162" xml:space="preserve">Idem in materiali Sphæ-
              <lb/>
            ra contemplari poteris; </s>
            <s xml:id="echoid-s2163" xml:space="preserve">videbis enim ſemper altitudinem poli, eſſe æqualem latitudini prædictæ.</s>
            <s xml:id="echoid-s2164" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2165" xml:space="preserve">7 Iuxta Aequatorem ſumunt Aſtronomi aſcenſiones, deſcenſiones, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2166" xml:space="preserve">cæli mediationes, quę nihil aliud
              <lb/>
            ſunt, quam quidam arcus eiuſdem Aequatoris, quibus Aſtronomi menſurant ortum, occaſum, cælique me-
              <lb/>
            diationem alicuius arcus Eclipticæ, aut alicuius gradus, vel Stellæ: </s>
            <s xml:id="echoid-s2167" xml:space="preserve">vt enim dictum eſt, motus Aequatoris
              <lb/>
            ob ipſius vniformitatem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2168" xml:space="preserve">æquabilitatem cæte is lationibus menſurandis idoneus eſt. </s>
            <s xml:id="echoid-s2169" xml:space="preserve">Aſcenfio alicuius
              <lb/>
            arcus Eclypticæ eſt arcus Aequatoris, qui ſimul cum eo cooritur; </s>
            <s xml:id="echoid-s2170" xml:space="preserve">Deſcenſio verò eſt arcus Aequatoris, qui
              <lb/>
            vna cum eodem occidit; </s>
            <s xml:id="echoid-s2171" xml:space="preserve">Mediatio cæli eſt a rcus pariter Aequatoris qui cum eodem meridianum pertran-
              <lb/>
            ſit. </s>
            <s xml:id="echoid-s2172" xml:space="preserve">At vero aſcenſio alicuius puncti Eclypticæ, vel alicuius Stellæ, ſimiliter eſt arcus Aequatoris a ſectione
              <lb/>
            verna, ſeu ab Arietis initio verſus Orientem, ſeu ſecundum ſignorum ordinem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2173" xml:space="preserve">ſequelam, vſque ad hori-
              <lb/>
            zontem computatus, dum punctum illud, vel illa Stella eſt in horizonte, vel oritur. </s>
            <s xml:id="echoid-s2174" xml:space="preserve">idem proportionaliter
              <lb/>
            de cæli mediatione, ac deſcenſione eiuſdem puncti, vel ſtellæ intelligendum eſt. </s>
            <s xml:id="echoid-s2175" xml:space="preserve">Porrò aſcenſio, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2176" xml:space="preserve">deſcen-
              <lb/>
            ſio duplex eſt recta, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2177" xml:space="preserve">obliqua. </s>
            <s xml:id="echoid-s2178" xml:space="preserve">Recta eſt, quæ ſit apud horizontem rectum, ſeu in Sphæra recta: </s>
            <s xml:id="echoid-s2179" xml:space="preserve">obliqua,
              <lb/>
            quæ in obliquo horizonte, ſeu obliqua Sphæra. </s>
            <s xml:id="echoid-s2180" xml:space="preserve">Eſt autem aduertendum aſcenſiones, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2181" xml:space="preserve">deſcenſiones re-
              <lb/>
            @as æquales eſſe cæli mediationibus; </s>
            <s xml:id="echoid-s2182" xml:space="preserve">Meridianus enim apud quem perficiuntur mediationes, eſt inſtar re-
              <lb/>
            cti horizontis, ideſt, eodem modo ſe habet ad Aequatorem, quo horizon rectus; </s>
            <s xml:id="echoid-s2183" xml:space="preserve">quia vterq; </s>
            <s xml:id="echoid-s2184" xml:space="preserve">angulos rectos
              <lb/>
            cum Aequatore efficit: </s>
            <s xml:id="echoid-s2185" xml:space="preserve">imo meridianus omnis coincidit cum aliquo horizonte recto. </s>
            <s xml:id="echoid-s2186" xml:space="preserve">Hæc vero fuſius ex-
              <lb/>
            plicare eſt alterius loci, vbi videlicet agitur de ijs rebus, quarum aſcenſiones, deſcenſiones, mediationes con-
              <lb/>
            ſiderantur, vt ſunt Eclyptica, necnon Ortus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s2187" xml:space="preserve">Occaſus ſtellarum.</s>
            <s xml:id="echoid-s2188" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div43" type="section" level="1" n="26">
          <head xml:id="echoid-head28" style="it" xml:space="preserve">De Zodiaco. # Cap. VI.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s2189" xml:space="preserve">ZOdiacus vox græca eſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s2190" xml:space="preserve">ζωδιακος enim græcè dicitur à nomine ζωδιον, quod animalculum ſignificat. </s>
            <s xml:id="echoid-s2191" xml:space="preserve">Et
              <lb/>
            quoniã in Zodiaco collocata ſunt animalia illa Aries, Taurus, &</s>
            <s xml:id="echoid-s2192" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s2193" xml:space="preserve">ideo appellatus eſt a græcis ζωδιακος.</s>
            <s xml:id="echoid-s2194" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>