Clavius, Christoph, In Sphaeram Ioannis de Sacro Bosco commentarius

Table of contents

< >
[91.] THEOR. 14. PROPOS. 16.
[92.] THEOR. 15. PROPOS. 17.
[93.] THEOR. 16. PROPOS. 18.
[94.] COMMENTARIVS.
[95.] COMMENTARIVS.
[96.] COMMENTARIVS.
[97.] TERRAM, ET AQVAM ESSE ROTVNDAS.
[98.] COMMENTARIVS.
[99.] COMMENTARIVS.
[100.] COMMENTARIVS.
[101.] COMMENTARIVS.
[102.] COMMENTARIVS.
[103.] AN EX TERRA, ET AQVA VNVS FIAT GLO-bus, hoc eſt, an horum elementorum conuexæ ſuperficies idem habeant centrum.
[104.] TERRAM ESSE CENTRVM MVNDI.
[105.] COMMENTARIVS.
[106.] COMMENTARIVS.
[107.] COMMENTARIVS.
[108.] COMMENTARIVS.
[109.] COMMENTARIVS.
[110.] Omnes ſtellæ 4. magnit. Quartæ.
[111.] Omnes ſtellæ 12. Tertiæ magnit. 2. Quartæ 6. Quintæ 4.
[112.] IN PLAGA ERGO AVSTRALI STELLÆ omnes 316. Primæ magnitud. 7. Secundæ 18. Tertiæ 60. Quar-tæ 168. Quintæ 53. Sextæ 9. Neb. 1. IN TOTO AVTEM FIRMAMENTO STELLÆ omnes, præter tres in cincinno. 1022. vt ſupra dictum eſt.
[113.] VSVS PRÆCEDENTIS TABVLAE.
[114.] DE STELLARVM DECLINATIONIBVS inueſtigandis.
[115.] DE QVANTITATE STELLARVM.
[116.] Proportiones diametrorum ſtellarum omnium ad diametrum terræ.
[117.] Quoties diameter cuiuſuis ſtellæ diametrum terræ, uel diameter terræ diametrum ſtellæ in ſe contineat.
[118.] Proportiones magnitudinum ftellarum omnium ad magnitudinem terrę.
[119.] Quoties magnitudo cuiuſuis ſtellæ magnitudinem terræ, uel magnitu-do terrę magnitudinem ſtellæ in ſe contineat.
[120.] TERRAM ESSE IMMOBILEM.
< >
page |< < (62) of 525 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div173" type="section" level="1" n="59">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3133" xml:space="preserve">
              <pb o="62" file="098" n="99" rhead="Comment. in I. Cap. Sphæræ"/>
            vnius ſupra Horizontẽ eminebat tunc temporis in Meridiano circulo con-
              <lb/>
            ſtituta; </s>
            <s xml:id="echoid-s3134" xml:space="preserve">In inſula u
              <unsure/>
            ero Rhodo terram, ſeu Horizontem ſtringere quodammo
              <lb/>
            do uidebatur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3135" xml:space="preserve">Cum ergo nunc, ut Mercatores referũt, eadem ſtella adhuc ra
              <lb/>
            dat quodammodo Horizontem eiuſdem inſulæ, quis non uidet, ſtellã illam
              <lb/>
            in eodem ſemper parallelo extitiſſe, atque adeo ſuper polos Zodiaci motũ
              <lb/>
            non fuiſſe? </s>
            <s xml:id="echoid-s3136" xml:space="preserve">Nã alias lata fuiſſet in circulo Eclipticæ Parallelo, qui oblique
              <lb/>
            interſecat parallelũ Aequatoris, atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s3137" xml:space="preserve">adeo amplius non poſſet contingere i@
              <lb/>
            lum Horizontem. </s>
            <s xml:id="echoid-s3138" xml:space="preserve">Præterea ſtella polaris in extremitate caudæ urſę minoris,
              <lb/>
            quæ abeſt à polo Zodiaci grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s3139" xml:space="preserve">24. </s>
            <s xml:id="echoid-s3140" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3141" xml:space="preserve">prope polũ arcticũ exiſtit, ſi mouetur cir
              <lb/>
            ca polos Zodiaci, neceſſe eſt, ut aliqñ à polo mundi abfutura ſit gradibus fe-
              <lb/>
            re 47. </s>
            <s xml:id="echoid-s3142" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3143" xml:space="preserve">eo amplius, pro quãtitate nimitũ ſemidiametri illius paralleli, quẽ
              <lb/>
            circa polũ Zodiaci deſcribit, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3144" xml:space="preserve">diſtãtiæ poli mũdi, à polo Zodiaci, ac ꝓinde
              <lb/>
            occaſura in Horizõte Romano, ubi polus arcticus grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s3145" xml:space="preserve">42. </s>
            <s xml:id="echoid-s3146" xml:space="preserve">ferme ſupra Ho-
              <lb/>
            rizontẽ attollitur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3147" xml:space="preserve">Cũ ergo ſtella polaris in tot ſeculis ſedẽ nõ videatur mu
              <lb/>
            taſſe reſpectu poli, veriſimile nõ eſt, eã motã eſſe ſuꝑ polos Zodiaci ab occa
              <lb/>
            ſu in ortum. </s>
            <s xml:id="echoid-s3148" xml:space="preserve">Quare fictitius omnino eſt motus ille, quem ſtellis fixis tribuũt
              <lb/>
            Aſtronomi: </s>
            <s xml:id="echoid-s3149" xml:space="preserve">alioquin ſtella polaris plus nũc diſtaret à polo mũdi, quàm olim:
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s3150" xml:space="preserve">quod falſum videtur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3151" xml:space="preserve">Ad utrumque argumentũ ita reſpondemus. </s>
            <s xml:id="echoid-s3152" xml:space="preserve">Cum Cano
              <lb/>
            pus exiſtat circa Colurũ Solſtitiorũ, ita ut tempore Plinij paulo ante illum
              <lb/>
            extiterit, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3153" xml:space="preserve">nunc paulo poſt eundẽ reperiatur, fit, ut parallelus Eclipticæ a
              <lb/>
            dicta ſtella ab occaſu in ortũ deſcriptus eo in loco fere coincidat cum paral-
              <lb/>
            lelo Aequatoris per eandẽ ſtellam ducto, ut in globo Aſtronomico appare-
              <lb/>
            re poteſt. </s>
            <s xml:id="echoid-s3154" xml:space="preserve">Vnde mirum non eſt, quod ſtella illa in 15. </s>
            <s xml:id="echoid-s3155" xml:space="preserve">gradibus, quos, ſecun-
              <lb/>
            dum Ptolemæi ſententiam, à tempore Plinij uſque ad noſtram æratem confe
              <lb/>
            cit ab occaſu in ortum, ſenſibiliter declinationem ab Aequatore non muta
              <lb/>
            uerit, ac proinde ſemper Horizontem Rhodi uiſa ſit radere; </s>
            <s xml:id="echoid-s3156" xml:space="preserve">quemadmodũ
              <lb/>
            & </s>
            <s xml:id="echoid-s3157" xml:space="preserve">Sol circa ſolſtitia in 23. </s>
            <s xml:id="echoid-s3158" xml:space="preserve">gradibus, quos in Ecliptica perambulat, (quorũ vn
              <lb/>
            decim ante, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3159" xml:space="preserve">undecim poſt ſolſtitiũ utrumuis ſumuntur) uix dimidiato gra-
              <lb/>
            du declinationem mutat. </s>
            <s xml:id="echoid-s3160" xml:space="preserve">Futurum tamen erit, ut longo poſt tempore ſenſibi
              <lb/>
            liter ſtella illa declinationẽ mutet, atque adeo Horizontem Rhodi amplius
              <lb/>
            non tangat: </s>
            <s xml:id="echoid-s3161" xml:space="preserve">ſicuti & </s>
            <s xml:id="echoid-s3162" xml:space="preserve">aliarum ſtellarum declinationes mutatas eſſe videmus,
              <lb/>
            quia longius abſunt a Coluro ſolſtitiorum. </s>
            <s xml:id="echoid-s3163" xml:space="preserve">Quod uero attinet ad ſtellã po-
              <lb/>
            larem, reſpondemus, eam in taliloco cęli ſitam eſſe (ut ex globo Aſtronomi
              <lb/>
            co conſtat) ut ab Hipparcho, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3164" xml:space="preserve">Prolemæo hucuſque motu illo ab occaſu in
              <lb/>
            ortum ſemper magis ac magis ad polum accedat. </s>
            <s xml:id="echoid-s3165" xml:space="preserve">Id quod re ipſa accidit. </s>
            <s xml:id="echoid-s3166" xml:space="preserve">Nã,
              <lb/>
            ut auctor eſt Ptolemæus lib. </s>
            <s xml:id="echoid-s3167" xml:space="preserve">1. </s>
            <s xml:id="echoid-s3168" xml:space="preserve">Geographiæ, cap. </s>
            <s xml:id="echoid-s3169" xml:space="preserve">7. </s>
            <s xml:id="echoid-s3170" xml:space="preserve">ſtella polaris tẽpore Hip-
              <lb/>
            parchi diſtabat à polo grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s3171" xml:space="preserve">12. </s>
            <s xml:id="echoid-s3172" xml:space="preserve">min. </s>
            <s xml:id="echoid-s3173" xml:space="preserve">24. </s>
            <s xml:id="echoid-s3174" xml:space="preserve">nunc autem ſolum diſtat grad. </s>
            <s xml:id="echoid-s3175" xml:space="preserve">3. </s>
            <s xml:id="echoid-s3176" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3177" xml:space="preserve">ſe
              <lb/>
            mis, aut circiter. </s>
            <s xml:id="echoid-s3178" xml:space="preserve">Itaque ex hac mutatione potius confirmatur motus ſtellarũ
              <lb/>
            ab occaſu in ortum. </s>
            <s xml:id="echoid-s3179" xml:space="preserve">Succeſſu tamen temporis elongabitur eadem ſtella pola
              <lb/>
            ris a polo. </s>
            <s xml:id="echoid-s3180" xml:space="preserve">Ex his liquido cõſtare arbitror, duo illa argumenta non conclu-
              <lb/>
            dere, fictitium eſſe hunc motum ab occaſu in ortum in ſtellis fixis deprehen-
              <lb/>
            ſum. </s>
            <s xml:id="echoid-s3181" xml:space="preserve">Quare experientiis Aſtronomorum ſides habenda eft, donec in contra-
              <lb/>
            rium aliud quid afferatur, quo demonſtretur, vera nõ eſſe, quæ de motu ſtel-
              <lb/>
            larum ab occaſu in ortum ſuper polos Zodiaci traduntur ab Aſtronomis.</s>
            <s xml:id="echoid-s3182" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div175" type="section" level="1" n="60">
          <head xml:id="echoid-head64" style="it" xml:space="preserve">PROPTER QV AE PHAENOMENA ASTROMI
            <lb/>
          motum trepidationis ſtellis fixis attribuerint.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3183" xml:space="preserve">
              <emph style="sc">Qvoniam</emph>
            uero ſupra dictum eſt, ſtellas fixas non ſolum duplici </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>