152122GEOMETR. PRACT.
circumuoluatur, donec eius linea fiduciæ rectæ a H, per quam extremum E, in-
ſpectum fuit, reſpondeat, notetur que vmbra verſa b F, abſciſſa. Eruntque tri-
angula a b F, a A E, æquiangula, propter rectos angulos b, A, & alternos b a F,
114. ſexts. A E a, æquales. Quamobrem ſi 22
Vt vmbra verſa b F, # ad quadrati lat{us} a b, \\ 1000. # ita ſpatium A a, \\ notum # ad A e,
cognita erit longitudo A E, in partibus ſpatij A a.
ſpectum fuit, reſpondeat, notetur que vmbra verſa b F, abſciſſa. Eruntque tri-
angula a b F, a A E, æquiangula, propter rectos angulos b, A, & alternos b a F,
114. ſexts. A E a, æquales. Quamobrem ſi 22
Vt vmbra verſa b F, # ad quadrati lat{us} a b, \\ 1000. # ita ſpatium A a, \\ notum # ad A e,
cognita erit longitudo A E, in partibus ſpatij A a.
Si forte dioptra latus d c, vmbræ rectæ interſecet, (quod raro continget, cũ
334. ſexti. plerunque AE, maior, ſit, quam A a,) erit tunc. 44
Vt lat{us} a d, 1000. # ad vmbram rectam \\ abſciſſam: # Ita ſpatium A a, # ad longitu- \\ dinem.
vt perſpicuum eſt, ſi ducatur ex a, recta ſecans latus d c, & c.
556. primi.334. ſexti. plerunque AE, maior, ſit, quam A a,) erit tunc. 44
Vt lat{us} a d, 1000. # ad vmbram rectam \\ abſciſſam: # Ita ſpatium A a, # ad longitu- \\ dinem.
vt perſpicuum eſt, ſi ducatur ex a, recta ſecans latus d c, & c.
Si denique dioptra fortaſsis per c, tranſiret, eſſet ſpatium A a, longitudini
quæſitæ æquale;
propterea quod tunc fieret angulus ſemirectus d a c, ideoque
& recta a c, ſi duceretur, faceret cum AE, angulum ſemirectum, atque adeo an-
gulo d a c, æqualem.
& recta a c, ſi duceretur, faceret cum AE, angulum ſemirectum, atque adeo an-
gulo d a c, æqualem.
2.
Eadem diſtantia longitudone A E, cognoſcetur, ſi tamin G, quam in H,
baculus, ſeu arundo adangulos rectos figatur, ita vt ex A, a, radij per arundinem
incedentes ad E, ferantur, ſpatiumque A a, cognitum ſit: vt in 2. probl. Num.
6. traditum eſt.
baculus, ſeu arundo adangulos rectos figatur, ita vt ex A, a, radij per arundinem
incedentes ad E, ferantur, ſpatiumque A a, cognitum ſit: vt in 2. probl. Num.
6. traditum eſt.
LONGITVDINEM in Horizonte è directo menſoris iacentem co-
gnoſcere, ad cuius extrema neque accedere liceat, neque è loco men-
ſoris eam dimetiri, neque vlla adſit altitudo, dummodo ad dextram
vel ſiniſtram per lineam perpendicularem ad locum aliquem ire poſ-
ſit menſor, ex quo vtrumque extremum appareat.
gnoſcere, ad cuius extrema neque accedere liceat, neque è loco men-
ſoris eam dimetiri, neque vlla adſit altitudo, dummodo ad dextram
vel ſiniſtram per lineam perpendicularem ad locum aliquem ire poſ-
ſit menſor, ex quo vtrumque extremum appareat.
PROBLEMA XIII.
1.
Longitvdo metienda ſit E D, è directo
81[Figure 81] menſoris in F, exiſtentis, ita vt neque ad eam acce-
dere liceat, neque eam è loco F, metiri, neque vlla
adſit altitudo: Sed ſolum per lineam perpendicu-
larem F G, ad locum G, vnde vtrumque extremum
D, E, videatur, poſsit accedere. Per problema præ-
cedens in quiratur ex G, tam longitudo F E, quam
F D. Hæc enim ex illa detracta notam relinquet propoſitam longitudinem D E,
81[Figure 81] menſoris in F, exiſtentis, ita vt neque ad eam acce-
dere liceat, neque eam è loco F, metiri, neque vlla
adſit altitudo: Sed ſolum per lineam perpendicu-
larem F G, ad locum G, vnde vtrumque extremum
D, E, videatur, poſsit accedere. Per problema præ-
cedens in quiratur ex G, tam longitudo F E, quam
F D. Hæc enim ex illa detracta notam relinquet propoſitam longitudinem D E,