Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

List of thumbnails

< >
11
11
12
12
13
13
14
14
15
15
16
16
17
17 (1)
18
18 (2)
19
19 (3)
20
20 (4)
< >
page |< < (57) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div116" type="section" level="1" n="76">
          <pb o="57" file="0077" n="81" rhead="Liber Septimus."/>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div117" type="section" level="1" n="77">
          <head xml:id="echoid-head84" style="it" xml:space="preserve">De figura Aetheris. Cap. II.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5660" xml:space="preserve">FIguram eius orbicularem eſſe oportet, habet enim concauam ſuperficiem, qua aeri conterminus eſt; </s>
            <s xml:id="echoid-s5661" xml:space="preserve">ha-
              <lb/>
            bet etiam conuexam ſuperficiem qua cęlo Lunæ ſubijcitur, ac cõmicitur: </s>
            <s xml:id="echoid-s5662" xml:space="preserve">Ætheris igitur figura orbis eſt.</s>
            <s xml:id="echoid-s5663" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div118" type="section" level="1" n="78">
          <head xml:id="echoid-head85" style="it" xml:space="preserve">De Aetheris motu. Cap. III.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5664" xml:space="preserve">SI verum eſt oceanum diurno motu affici, ob quandam à cęlo ſibi inditam circu mductionem; </s>
            <s xml:id="echoid-s5665" xml:space="preserve">etiam par eſt
              <lb/>
            credere non ſolum aerem, ſed etiam æthera eadem conuerſione cieri: </s>
            <s xml:id="echoid-s5666" xml:space="preserve">pręſertim verò cum æther ſi@ Lunę
              <lb/>
            cęlo contiguus; </s>
            <s xml:id="echoid-s5667" xml:space="preserve">quod etiam veriſimile eſt eadem motione circumuerti, ſecumque proinde Aethera raptare.</s>
            <s xml:id="echoid-s5668" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div119" type="section" level="1" n="79">
          <head xml:id="echoid-head86" style="it" xml:space="preserve">De illuminatione Aetheris. Cap. IIII.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5669" xml:space="preserve">CVm Aether ſit ſupra Atmoſphęram, quo halitus non aſcendunt, erit omnino defæcatus, ac purus, ac pro-
              <lb/>
            inde omnino diaphanus; </s>
            <s xml:id="echoid-s5670" xml:space="preserve">quare nullo modo etiamſi totus lumine perfunda@ur, co @ſpicuus redditur,
              <lb/>
            nihilque in toto hoc Aethere reperitur quod ſplendeat, niſi in ſuprema eius parte aliquando Co@etæ efful-
              <lb/>
            geant, quod fieri poſſe exiſtimo; </s>
            <s xml:id="echoid-s5671" xml:space="preserve">vt ſuo loco demonſtrabo.</s>
            <s xml:id="echoid-s5672" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div120" type="section" level="1" n="80">
          <head xml:id="echoid-head87" style="it" xml:space="preserve">De quantitate Aetheris. Cap. V.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5673" xml:space="preserve">VT Aetheris quantitatem aſſequamur, nobis opus eſt prius diſtãtiam concaui regionis Lunæ à centro ter-
              <lb/>
            ræ perſcrutari: </s>
            <s xml:id="echoid-s5674" xml:space="preserve">quæ quidem perſcrutatio omnibus adeo ſemper mirabilis viſa eſt, vt etiam eorum com-
              <lb/>
            plures, qui ſapientes haberi volunt eam humani viribus ingenij imparem putent; </s>
            <s xml:id="echoid-s5675" xml:space="preserve">pręſertim cum ſacræ etiam
              <lb/>
            litteræ eam admirari vi
              <unsure/>
            deantur; </s>
            <s xml:id="echoid-s5676" xml:space="preserve">altitudinem enim cæli quis dimenſus eſt, ait ſapiens.</s>
            <s xml:id="echoid-s5677" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5678" xml:space="preserve">Verum enim vero breuiter ac facile oſtendi poteſt qua ratione Aſtronomi, ſolertia vtique magna, eam di-
              <lb/>
            menſi fuerint. </s>
            <s xml:id="echoid-s5679" xml:space="preserve">primo itaque præſcire oportet Lunam non ſemper eandem diſtantiam a centro terræ ſerua-
              <lb/>
            re; </s>
            <s xml:id="echoid-s5680" xml:space="preserve">quod Aſtronomi ex colligunt, quodipſa aliquando maior aliquando minor, cæteris paribus, appareat.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s5681" xml:space="preserve">obſeruant igitur eam cum maxima apparet, quod accidit in quadrato eius ad ſolem aſpectu, tunc enim terris
              <lb/>
            proximior fit; </s>
            <s xml:id="echoid-s5682" xml:space="preserve">ac proinde probabile eſt eam prope confinium cæli, atque ætheri attingere. </s>
            <s xml:id="echoid-s5683" xml:space="preserve">2. </s>
            <s xml:id="echoid-s5684" xml:space="preserve">aſſumunt eam
              <lb/>
            quando eſt in aliquo certo Eclypticæ gradu, v. </s>
            <s xml:id="echoid-s5685" xml:space="preserve">g. </s>
            <s xml:id="echoid-s5686" xml:space="preserve">tempore alicuius Eclypſis lunaris, tunc enim certum eſt
              <lb/>
            eam eſſe in oppoſito Solis gradu: </s>
            <s xml:id="echoid-s5687" xml:space="preserve">quod ſi hoc @cire non poſſent, numquam adeo exacte lunares Eclypſes
              <lb/>
            prædicerent.</s>
            <s xml:id="echoid-s5688" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5689" xml:space="preserve">Gradus igitur ille cum ſit notus, notam etiam habebit diſtantiam à vertice illius loci, in quo debet fieri hęc
              <lb/>
            inueſtigatio; </s>
            <s xml:id="echoid-s5690" xml:space="preserve">quam diſtantiam ſuppono facilitatis gratia eſſe ſub meridiano illius loci quandoquidem hoc
              <lb/>
            fieri poteſt, vt ſcilicet Luna ſit ſimul, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5691" xml:space="preserve">in meridiano, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5692" xml:space="preserve">in gradu Eclyp. </s>
            <s xml:id="echoid-s5693" xml:space="preserve">certo. </s>
            <s xml:id="echoid-s5694" xml:space="preserve">ſit igitur figura in qua terra
              <lb/>
            A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5695" xml:space="preserve">concauum Lunæ citimæ ſit D E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5696" xml:space="preserve">ſimulque idem arcus D E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5697" xml:space="preserve">referat meridianum in quo Lunam poni-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0077-01" xlink:href="fig-0077-01a" number="49">
                <image file="0077-01" xlink:href="http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/zogilib?fn=/permanent/library/xxxxxxxx/figures/0077-01"/>
              </figure>
            mus apud E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5698" xml:space="preserve">ſitque, exempli gratia, in primo gradu ♈. </s>
            <s xml:id="echoid-s5699" xml:space="preserve">ac proin-
              <lb/>
            de in æquatore. </s>
            <s xml:id="echoid-s5700" xml:space="preserve">intelligatur etiam triangulum C A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5701" xml:space="preserve">in quo con-
              <lb/>
            ſidero angulum C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5702" xml:space="preserve">qui notus euadit ex nota diſtantia puncti E.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s5703" xml:space="preserve">æquatoris a vertice D. </s>
            <s xml:id="echoid-s5704" xml:space="preserve">illius loci, i. </s>
            <s xml:id="echoid-s5705" xml:space="preserve">ex noto arcu D E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5706" xml:space="preserve">cognoſcitur
              <lb/>
            angulus C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5707" xml:space="preserve">illi ex ce tro inſiſtens, ex 1. </s>
            <s xml:id="echoid-s5708" xml:space="preserve">propoſ. </s>
            <s xml:id="echoid-s5709" xml:space="preserve">Appar. </s>
            <s xml:id="echoid-s5710" xml:space="preserve">deinde con-
              <lb/>
            ſidero angulum C A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5711" xml:space="preserve">quem Aſtronomus obſeruator cognoſce-
              <lb/>
            re poteſt per inſtrumentum, quo vtetur in hac obſeruatione, v. </s>
            <s xml:id="echoid-s5712" xml:space="preserve">g. </s>
            <s xml:id="echoid-s5713" xml:space="preserve">
              <lb/>
            per Quadrantem; </s>
            <s xml:id="echoid-s5714" xml:space="preserve">latus enim A D. </s>
            <s xml:id="echoid-s5715" xml:space="preserve">Quadrantis noſtri congruet li-
              <lb/>
            neæ A D. </s>
            <s xml:id="echoid-s5716" xml:space="preserve">quo tempore Dioptra, per quam collimabitur in Lunam
              <lb/>
            erit in linea A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5717" xml:space="preserve">quare arcus Quadrantis inter Dioptram
              <unsure/>
            , & </s>
            <s xml:id="echoid-s5718" xml:space="preserve">latus
              <lb/>
            A D. </s>
            <s xml:id="echoid-s5719" xml:space="preserve">incluſus, qualis eſi
              <unsure/>
            et B F. </s>
            <s xml:id="echoid-s5720" xml:space="preserve">manifeſtabit angulum D A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5721" xml:space="preserve">trian-
              <lb/>
            guli extrinſecum; </s>
            <s xml:id="echoid-s5722" xml:space="preserve">quo cognito cognoſcitur etiam angulus intrinſecus C A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5723" xml:space="preserve">illi deinceps; </s>
            <s xml:id="echoid-s5724" xml:space="preserve">ambo enim ſi-
              <lb/>
            mulæquales ſunt duobus rectis, ſeu contineat gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s5725" xml:space="preserve">180. </s>
            <s xml:id="echoid-s5726" xml:space="preserve">ſi igitur angulus extrinſecus detrahatur a gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s5727" xml:space="preserve">180. </s>
            <s xml:id="echoid-s5728" xml:space="preserve">re-
              <lb/>
            manebit quantitas anguli interni C A E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5729" xml:space="preserve">nota. </s>
            <s xml:id="echoid-s5730" xml:space="preserve">notũ præterea eſt latus A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5731" xml:space="preserve">cum ſi@ſemid@ameter terræ, quam
              <lb/>
            ſupra indagauimus; </s>
            <s xml:id="echoid-s5732" xml:space="preserve">quare per 6. </s>
            <s xml:id="echoid-s5733" xml:space="preserve">propoſ. </s>
            <s xml:id="echoid-s5734" xml:space="preserve">Appar. </s>
            <s xml:id="echoid-s5735" xml:space="preserve">notum etiam erit latus C E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5736" xml:space="preserve">quia patebit quoties latus A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5737" xml:space="preserve">
              <lb/>
            cognitum contineatur in C E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5738" xml:space="preserve">quæ eſt diſtantia Lunæ à centro terræ. </s>
            <s xml:id="echoid-s5739" xml:space="preserve">quam Copernicus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s5740" xml:space="preserve">Tycho exquiſitis
              <lb/>
            inſtrumentis reperere continere ſemidiametros terræ 52. </s>
            <s xml:id="echoid-s5741" xml:space="preserve">toties enim latus A C. </s>
            <s xml:id="echoid-s5742" xml:space="preserve">in triangulo ſimili ingredi-
              <lb/>
            tur in latus C E. </s>
            <s xml:id="echoid-s5743" xml:space="preserve">ſemidiameter igitur totius ſphæræ elementaris, ſeu ſub@unaris tanta eſt, a qua ſi detrahatur
              <lb/>
            ſemidiameter terræ, necnon altitudo aeris, remanebit diſtantia ab aere ad citimam Lun@@, quæ eſt Aethe-
              <lb/>
            ris altitudo, quam inueſtigare propoſuimns. </s>
            <s xml:id="echoid-s5744" xml:space="preserve">ſemidiametri verò terræ 52. </s>
            <s xml:id="echoid-s5745" xml:space="preserve">efficiunt milliaria Aſtronomica
              <lb/>
            176,698. </s>
            <s xml:id="echoid-s5746" xml:space="preserve">quod patet multiplicando numer@m milliariorum vnius ſemidiametr@ per 52. </s>
            <s xml:id="echoid-s5747" xml:space="preserve">ab hiſce milliarijs ſi
              <lb/>
            detrahatur ſemidiameter terræ, vna cũ ae@is altitudine, quæ ſimul efficiunt, vt vidimus milliaria ferè 3,479. </s>
            <s xml:id="echoid-s5748" xml:space="preserve">
              <lb/>
            relinquetur hic numerus 175,219. </s>
            <s xml:id="echoid-s5749" xml:space="preserve">milliariorum; </s>
            <s xml:id="echoid-s5750" xml:space="preserve">interuallum videlicet a conuexo aeris ad concauum cęli Lu-
              <lb/>
            næ; </s>
            <s xml:id="echoid-s5751" xml:space="preserve">quæ eſt altitudo Aetheris@ quam indagare volebamus.</s>
            <s xml:id="echoid-s5752" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s5753" xml:space="preserve">Habita ſphæræ totius elementaris ſem@diametro, cognoſcitur etiam quoties ſphęra elementaris ſphæram
              <lb/>
            terræ @o@t
              <unsure/>
            ineat: </s>
            <s xml:id="echoid-s5754" xml:space="preserve">cognitis
              <unsure/>
            enim diametris duarum ſphærarum, cognoſcit@@ etiam earumdem proportio </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>