Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

List of thumbnails

< >
41
41 (25)
42
42 (26)
43
43 (27)
44
44 (28)
45
45 (29)
46
46 (30)
47
47 (31)
48
48 (32)
49
49 (33)
50
50 (34)
< >
page |< < (34) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div69" type="section" level="1" n="46">
          <pb o="34" file="0050" n="50" rhead="De Mundi Fabrica."/>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div70" type="section" level="1" n="47">
          <head xml:id="echoid-head49" style="it" xml:space="preserve">De motu Sphæra Elementaris. Cap. III.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3344" xml:space="preserve">TRes ſuntſecundum Phyſiologos motus ſimplices, circularis, rectus ſurſum, qui & </s>
            <s xml:id="echoid-s3345" xml:space="preserve">aſcenſus dicitur; </s>
            <s xml:id="echoid-s3346" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3347" xml:space="preserve">
              <lb/>
            rectus deorſum, qui & </s>
            <s xml:id="echoid-s3348" xml:space="preserve">deſcenſus; </s>
            <s xml:id="echoid-s3349" xml:space="preserve">reliqui motus mixti dicuntur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3350" xml:space="preserve">Circularis primo hac ratione huic fe-
              <lb/>
            rè toti ſphæræ ineſſe videtur, nam Mare Oceanum, vt nonnulli tradunt, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3351" xml:space="preserve">nos ſuperius explicauimus in
              <lb/>
            mundi motu, ab ortu in occaſum motu primi mobilis quamuis lentè, videtur tamen cieri. </s>
            <s xml:id="echoid-s3352" xml:space="preserve">Secundo quia
              <lb/>
            veriſimile eſt cęlum Lunæ circulariter moueri, ergo etiam veriſimile eſt ſupremam huius ſphęræ partem,
              <lb/>
            quæ cælum Lunæ contingens eſt, illud in gyrum ſubſequi. </s>
            <s xml:id="echoid-s3353" xml:space="preserve">Motus rectum deorſum, ideſt, deſcenſus cer-
              <lb/>
            nitur manifeſtè in omnibus grauibus, quæ niſi impediantur deſcendunt, vt aqua, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3354" xml:space="preserve">terræ partes, lapides,
              <lb/>
            grandines, &</s>
            <s xml:id="echoid-s3355" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s3356" xml:space="preserve">Motus autem rectus ſurſum, ideſt, aſcenſus manifeſtè apparet in rebus leuibus, vt in bullis
              <lb/>
            aeris, quæ in aqua aſcendunt, in fumis, vaporibus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3357" xml:space="preserve">omnibus halitibus, &</s>
            <s xml:id="echoid-s3358" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s3359" xml:space="preserve">quæ omnino ob leuitatem
              <lb/>
            ſumma petunt.</s>
            <s xml:id="echoid-s3360" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3361" xml:space="preserve">Vt autem perfectè Tyrones intelligant, qua ratione hi motus in hac Elementari ſphæra peragantur, in-
              <lb/>
            ſpiciendum eſt appoſitum ſchema; </s>
            <s xml:id="echoid-s3362" xml:space="preserve">in quo terra, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3363" xml:space="preserve">centrum eius ſit vbi C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3364" xml:space="preserve">cælum Lunæ A D B E. </s>
            <s xml:id="echoid-s3365" xml:space="preserve">motus
              <lb/>
            igitur circularis fit circa centrum C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3366" xml:space="preserve">vti ſi quid moueretur per prædictam circumferentiam ab A. </s>
            <s xml:id="echoid-s3367" xml:space="preserve">in F. </s>
            <s xml:id="echoid-s3368" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3369" xml:space="preserve">
              <lb/>
            ab F. </s>
            <s xml:id="echoid-s3370" xml:space="preserve">in E. </s>
            <s xml:id="echoid-s3371" xml:space="preserve">atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s3372" xml:space="preserve">hinc in G. </s>
            <s xml:id="echoid-s3373" xml:space="preserve">inde in B. </s>
            <s xml:id="echoid-s3374" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3375" xml:space="preserve">ſic deinceps.</s>
            <s xml:id="echoid-s3376" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <figure number="28">
            <image file="0050-01" xlink:href="http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/zogilib?fn=/permanent/library/xxxxxxxx/figures/0050-01"/>
          </figure>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3377" xml:space="preserve">Deſcenſus verò incipit à parte ſuperiori, ideſt, à quolibet cę-
              <lb/>
            li puncto, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3378" xml:space="preserve">tendit verſus C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3379" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3380" xml:space="preserve">quidem per lineas rectas in C.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s3381" xml:space="preserve">concurrentes: </s>
            <s xml:id="echoid-s3382" xml:space="preserve">quare ſi plura grauia ſint in punctis A. </s>
            <s xml:id="echoid-s3383" xml:space="preserve">F. </s>
            <s xml:id="echoid-s3384" xml:space="preserve">D. </s>
            <s xml:id="echoid-s3385" xml:space="preserve">B. </s>
            <s xml:id="echoid-s3386" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3387" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s3388" xml:space="preserve">
              <lb/>
            quæ ſuę inclinationi libera relinquantur, ſuapte natura deſcen-
              <lb/>
            dent per lineas rectas A F. </s>
            <s xml:id="echoid-s3389" xml:space="preserve">F C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3390" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3391" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s3392" xml:space="preserve">ad medium quare deſcenſus
              <lb/>
            hic in C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3393" xml:space="preserve">tandem deſinit. </s>
            <s xml:id="echoid-s3394" xml:space="preserve">quod ſi graue ob impetum in deſcenſi
              <lb/>
            aqui
              <unsure/>
            ſitum vltra C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3395" xml:space="preserve">procederet, non amplius deſcenderet, ſed
              <lb/>
            aſcenderet. </s>
            <s xml:id="echoid-s3396" xml:space="preserve">Aſcenſus demum rectus è contrario incipit à me-
              <lb/>
            dio C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3397" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3398" xml:space="preserve">quoquouerſus recta tendit ad quælibet cæli puncta,
              <lb/>
            cælum enim (vt ille cecinit) vndiq; </s>
            <s xml:id="echoid-s3399" xml:space="preserve">ſurſum: </s>
            <s xml:id="echoid-s3400" xml:space="preserve">ſic leuè quodpiam
              <lb/>
            ex C. </s>
            <s xml:id="echoid-s3401" xml:space="preserve">ſuæ ſponti relictum aſcendit æquè ad A. </s>
            <s xml:id="echoid-s3402" xml:space="preserve">per rectam C @. </s>
            <s xml:id="echoid-s3403" xml:space="preserve">
              <lb/>
            atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s3404" xml:space="preserve">ad B. </s>
            <s xml:id="echoid-s3405" xml:space="preserve">per rectam C B. </s>
            <s xml:id="echoid-s3406" xml:space="preserve">prout illi liberum fuerit.</s>
            <s xml:id="echoid-s3407" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3408" xml:space="preserve">Iuuenes igitur puerilem, ac vulgarem illam opinationem,
              <lb/>
            atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s3409" xml:space="preserve">imaginationem corrigant, qua grauia ablatis impedimen-
              <lb/>
            tis perpetuò deſcenſura putant. </s>
            <s xml:id="echoid-s3410" xml:space="preserve">ſimiliter animaduertant ho@
              <lb/>
            motus minime effici per lineas paralellas, verum per lineas ad
              <lb/>
            mundi medium ſeu centrum concurrentes, contra quam pueri,
              <lb/>
            ac ignarum vulgus opinantur; </s>
            <s xml:id="echoid-s3411" xml:space="preserve">ij enim putant mundum inſtar
              <lb/>
            furni eſſe, vt in adiecta figura repræſentatur, terramque vndi-
              <lb/>
            que cælum contingere, grauiaque in perpetuum, ni impedirentur, deſcenſura eſſe, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3412" xml:space="preserve">quidem per lineas
              <lb/>
            paralellas, v. </s>
            <s xml:id="echoid-s3413" xml:space="preserve">g. </s>
            <s xml:id="echoid-s3414" xml:space="preserve">grauia duo, G. </s>
            <s xml:id="echoid-s3415" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3416" xml:space="preserve">F. </s>
            <s xml:id="echoid-s3417" xml:space="preserve">putant deſcenſura deorſum in perpetuum per lineas paralellas infini-
              <lb/>
            tas G H. </s>
            <s xml:id="echoid-s3418" xml:space="preserve">F I. </s>
            <s xml:id="echoid-s3419" xml:space="preserve">Exiſtimant etiam homines terræ inſidere ſecundum lineas inuicem paralellas, hoc eſ@ ho-
              <lb/>
            mines ſtantes, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3420" xml:space="preserve">erectos, eſſe inuicem paralellos, quæ omnia figmenta ſunt ex mera inſcitia. </s>
            <s xml:id="echoid-s3421" xml:space="preserve">Hæc autem
              <lb/>
            omnia probantur experientia, quia in quouis loco terræ, etiam apud Antipodes, grauia tendunt verſus
              <lb/>
            centrum terræ per lineam rectam, ni impediantur; </s>
            <s xml:id="echoid-s3422" xml:space="preserve">leuia verò vbique terrarum aſcendunt, ni quid obeſt
              <lb/>
            per lineam rectam: </s>
            <s xml:id="echoid-s3423" xml:space="preserve">cum autem terra ſit ſphærica vt patebit, manifeſtum eſt hoſce motus fieri ſicuti di-
              <lb/>
            ximus.</s>
            <s xml:id="echoid-s3424" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s3425" xml:space="preserve">Vt autem adhuc perfectius grauium deſcenſus percipiatur, ſciendum eſt in quouis corpore graui reperi-
              <lb/>
            ri duo centra, centrum videlicet magnitudinis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3426" xml:space="preserve">centrum grauitatis. </s>
            <s xml:id="echoid-s3427" xml:space="preserve">Centrum magnitudinis eſt pun-
              <lb/>
              <figure xlink:label="fig-0050-02" xlink:href="fig-0050-02a" number="29">
                <image file="0050-02" xlink:href="http://echo.mpiwg-berlin.mpg.de/zogilib?fn=/permanent/library/xxxxxxxx/figures/0050-02"/>
              </figure>
            ctum æqualiter ab extremitatibus remotum, quod propriè in corpo-
              <lb/>
            ribus regularibus reperitur vti ſunt Sphæra, Pyramis, Cubus, Cy-
              <lb/>
            lyndrus, Octaedrum, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3428" xml:space="preserve">c. </s>
            <s xml:id="echoid-s3429" xml:space="preserve">Grauitatis centrum punctum eſt, in quo
              <lb/>
            ſi graue ſuſpendatur in æquilibrio manet, etiamſi huc illuc trasfera-
              <lb/>
            tur, ideſt, ſeruat eandem poſitionem, quam antea habebat; </s>
            <s xml:id="echoid-s3430" xml:space="preserve">cuius cau-
              <lb/>
            ſa eſt, quia vndique ab illo puncto ſunt æqualia momenta, vt tradit
              <lb/>
            Pappus Alexandrinus lib. </s>
            <s xml:id="echoid-s3431" xml:space="preserve">8. </s>
            <s xml:id="echoid-s3432" xml:space="preserve">Collect. </s>
            <s xml:id="echoid-s3433" xml:space="preserve">Mathem. </s>
            <s xml:id="echoid-s3434" xml:space="preserve">vnde ſequitur, vt cum
              <lb/>
            graue rectè deſcendit, ita deſcendat vt eius centrum grauitatis, re-
              <lb/>
            cta, ſeu ſecundum perpendiculum ad centrum vniuerſi deferatur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3435" xml:space="preserve">il-
              <lb/>
            la autem linea per quam centrum grauitatis deſcendit, dicitur linea
              <lb/>
            directionis, reliquæ verò eius partes per lineas, lineæ directionis pa-
              <lb/>
            ralellas, vt in Prima ſuperiori figura, ſi corporis graui Z L. </s>
            <s xml:id="echoid-s3436" xml:space="preserve">centrum
              <lb/>
            grauitatis fuerit Q. </s>
            <s xml:id="echoid-s3437" xml:space="preserve">in deſcenſu, punctum Q. </s>
            <s xml:id="echoid-s3438" xml:space="preserve">ſemper delabetur per li-
              <lb/>
            neam QC. </s>
            <s xml:id="echoid-s3439" xml:space="preserve">ipſaque erit linea directionis; </s>
            <s xml:id="echoid-s3440" xml:space="preserve">partes vero Z. </s>
            <s xml:id="echoid-s3441" xml:space="preserve">& </s>
            <s xml:id="echoid-s3442" xml:space="preserve">L. </s>
            <s xml:id="echoid-s3443" xml:space="preserve">per pa-
              <lb/>
            ralellas illi in eodem ſemper ſitu prolabentur. </s>
            <s xml:id="echoid-s3444" xml:space="preserve">Quo verò loco cen-
              <lb/>
            trum grauitatis in quouis corpore collocetur, ſubtiliſſima noſtra
              <lb/>
            ætate Federicus Commẽdinus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s3445" xml:space="preserve">Lucas Valerius infignes Mathem.</s>
            <s xml:id="echoid-s3446" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>