Blancanus, Josephus, Sphaera mvndi, sev cosmographia demonstratiua , ac facile methodo tradita : in qua totius Mundi fabrica, vna cum nouis, Tychonis, Kepleri, Galilaei, aliorumq' ; Astronomorum adinuentis continentur ; Accessere I. Breuis introductio ad geographiam. II. Apparatus ad mathematicarum studium. III. Echometria, idest Geometrica tractatio de Echo. IV. Nouum instrumentum ad Horologia

Table of contents

< >
[21.] De Circulis Sphæræ generatim. Cap. II.
[22.] DeHorizonte. Cap. III.
[23.] De Meridiano Circulo. Cap. IV.
[24.] De Aequatore, ſeu Aequinoctiali circulo. # Cap. V.
[25.] Vſus Tabellæ.
[26.] De Zodiaco. # Cap. VI.
[27.] Vſus, & declaratio Tabulæ ſequentis.
[28.] Tabula declinationem omnium Eclypticæ graduum, & conſequenter Solis.
[29.] De duobus Coluris. Cap. VII.
[30.] De duobus Tropicis. Cap. VIII.
[31.] De duobus Circulis Polaribus. Cap. I X.
[32.] De Circulo ſecundi motus. Cap. X.
[33.] De alijs Circulis, qui in materiali Sphæra non ponuntur. Cap. XI.
[34.] De quinque Zonis, & Climatibus. Cap. XII.
[35.] Finis Libri Primi.
[36.] LIBER SECVNDVS DE TOTO MVNDO IN VNIVERSVM.
[37.] De Mundi loco. Cap. I.
[38.] De totius Mundi motu. Cap. II.
[39.] De Mundi fabrica. Cap. III.
[40.] De Mundi quantitate, & Magnitudine. Cap. IIII.
[41.] De mundano lumine, & vmbra. Cap. V.
[42.] Finis Libri Secundi.
[43.] LIBER TERTIVS DEPARTIBVS MVNDI, ET PRIMO DE PARTE ELEMENTARI.
[44.] De loco partis Elementaris. Cap. I.
[45.] Systema Mundi ſecundum Philolaum Phthagoricum, & eius ſectatores.
[46.] De figura partis Elementarijs. Cap II.
[47.] De motu Sphæra Elementaris. Cap. III.
[48.] De Magnitudine Sphæræ Elementaris. Cap. IIII.
[49.] Finis Libri Tertij@
[50.] LIBER QVARTVS DE TERRA De loco Terræ. # Cap. I.
< >
page |< < (11) of 300 > >|
    <echo version="1.0RC">
      <text xml:lang="la" type="free">
        <div xml:id="echoid-div33" type="section" level="1" n="22">
          <p>
            <s xml:id="echoid-s1326" xml:space="preserve">
              <pb o="11" file="0027" n="27" rhead="Liber Primus."/>
            Babilonif: </s>
            <s xml:id="echoid-s1327" xml:space="preserve">eſt autem dies naturalis integra Solis conuerſio conſta@s die, ac nocte artificiali.</s>
            <s xml:id="echoid-s1328" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s1329" xml:space="preserve">7 Determinat quãtitatem duorum circulorum Æquatoris, ac Tropicis paralellorum, qui intelliguntur
              <lb/>
            deſcribi ex polis Mundi interuallo vſq; </s>
            <s xml:id="echoid-s1330" xml:space="preserve">ad Horizontem, ideſt qui tangant Horizontem in punctis vbi Me-
              <lb/>
            ridianus eum ſecat. </s>
            <s xml:id="echoid-s1331" xml:space="preserve">qui deſcribitur ex po@o conſpicuo, dicitur circulus paralellus ſemper apparentium ma-
              <lb/>
            ximus: </s>
            <s xml:id="echoid-s1332" xml:space="preserve">qui verò ex occulto polo circinare vſq; </s>
            <s xml:id="echoid-s1333" xml:space="preserve">ad Horizontis contactum intelligitur, dicitur paralellorum
              <lb/>
            ſemper occultorum maximus: </s>
            <s xml:id="echoid-s1334" xml:space="preserve">maximi videlicet reſpectu aliorum omnium, qui intra eos ex ijſdem polis
              <lb/>
            delineari poſſunt: </s>
            <s xml:id="echoid-s1335" xml:space="preserve">ac propterea ijſdem minores. </s>
            <s xml:id="echoid-s1336" xml:space="preserve">Hos porrò binos circulos, antiqui Sphæræ ſcriptores, vti
              <lb/>
            Proclus, appellabant circulos poiares; </s>
            <s xml:id="echoid-s1337" xml:space="preserve">circuli tamen noſtri polares coincidunt cum iſtis in rebus, cuius po-
              <lb/>
            lus eleuatur gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s1338" xml:space="preserve">23. </s>
            <s xml:id="echoid-s1339" xml:space="preserve">{1/2}. </s>
            <s xml:id="echoid-s1340" xml:space="preserve">Nam ſi in ſphæra materiali polus tantundem eleuetur, circuli noſtri polares Horizon-
              <lb/>
            tem exactè perſtringent. </s>
            <s xml:id="echoid-s1341" xml:space="preserve">Omnes porrò ſtellæ quæ intra ipſos ad polos comprehenduntur ſunt Ortus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1342" xml:space="preserve">
              <lb/>
            Occaſus expertes: </s>
            <s xml:id="echoid-s1343" xml:space="preserve">illæ quidem, quæ circumpolares, ac conſpicuæ ſunt, perpetuæ ſunt apparicionis: </s>
            <s xml:id="echoid-s1344" xml:space="preserve">aliæ ve-
              <lb/>
            rò alterius depreſſi poli circũpolares, ſunt perpetuæ occultationis; </s>
            <s xml:id="echoid-s1345" xml:space="preserve">vt in materiali Sphæra rite conſtituta
              <lb/>
            apparere poteſt.</s>
            <s xml:id="echoid-s1346" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s1347" xml:space="preserve">8 Horizon eſt initium à quo altitudines, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1348" xml:space="preserve">depreſſiones ſtellarum ſumuntur, aut numerantur: </s>
            <s xml:id="echoid-s1349" xml:space="preserve">nume-
              <lb/>
            rantur enim in circulis ab horizonte incipientibus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1350" xml:space="preserve">ab eo aſcendentibus recta, ſeu perpe@diculariter, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1351" xml:space="preserve">
              <lb/>
            per ſtellam propoſitam incedentibus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1352" xml:space="preserve">inde per verticem loci; </s>
            <s xml:id="echoid-s1353" xml:space="preserve">qui propterea circuli Verticales dicuntur.
              <lb/>
            </s>
            <s xml:id="echoid-s1354" xml:space="preserve">tanta autem eſt altitudo alicuius Aſtri, quantus eſt Arcus circuli huius Verticalis inter horizontem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1355" xml:space="preserve">ip-
              <lb/>
            ſum aſtrum interceptus: </s>
            <s xml:id="echoid-s1356" xml:space="preserve">idem de depreſſione intelligendum, quæ tanta eſt quantus eſt arcus Verticalis ab
              <lb/>
            Horizonte vſq; </s>
            <s xml:id="echoid-s1357" xml:space="preserve">depreſſam ſtellam interiectus: </s>
            <s xml:id="echoid-s1358" xml:space="preserve">totq; </s>
            <s xml:id="echoid-s1359" xml:space="preserve">graduum eſſe dicuntur prædictæ altitudines, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1360" xml:space="preserve">depreſ-
              <lb/>
            ſiones, quot gradus ſunt in prædictis arcubus. </s>
            <s xml:id="echoid-s1361" xml:space="preserve">ſumi autem debent hæ diſtantiæ in circulis ad horizontem
              <lb/>
            perpendicularibus, quoniam diſtantia debet ſumi ſecundum lineas breuiſſimas, quales ſunt perpendicula-
              <lb/>
            res, linea enim perpendicularis vnica eſt, ſtata, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1362" xml:space="preserve">determinata, quia ab vno loco yna tantum perpendicu-
              <lb/>
            laris erigi poteſt; </s>
            <s xml:id="echoid-s1363" xml:space="preserve">at obliquæ lineæ infinitæ ex eodem loco duci poſſunt, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1364" xml:space="preserve">ideo ſunt variæ, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1365" xml:space="preserve">indetermina-
              <lb/>
            tæ quantitatis, ideo inconueniens eſt ſecundum eas, diſtantias menſurare; </s>
            <s xml:id="echoid-s1366" xml:space="preserve">ſequeretur enim idem punctum
              <lb/>
            ab eodem loco habere diſtantiam eandem, maiorem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1367" xml:space="preserve">minorem, quod eſt abſurdum: </s>
            <s xml:id="echoid-s1368" xml:space="preserve">quapropter cum vo-
              <lb/>
            lumus metiri altitudinem poli, ſeu diſtantiam eius ab horizonte, eam menſuramus in circulo Meridiano,
              <lb/>
            qui vnus eſt ex circulis verticalibus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1369" xml:space="preserve">perpendicularibus ad horizontem, vnde tanta poli altitudo ſupra
              <lb/>
            horizontem in quauis regione quantus eſt Meridiani arcus ab horizonte, vſque ad ipſum polum. </s>
            <s xml:id="echoid-s1370" xml:space="preserve">Eadem
              <lb/>
            omnino intelligas de depreſſionibus inſra horizontem, quæ pariter in verticalibus circulis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1371" xml:space="preserve">perpendi-
              <lb/>
            cularibus ad horizontem ſumendæ; </s>
            <s xml:id="echoid-s1372" xml:space="preserve">Quando igitur dicemus, Sol initium Crepuſculi eſt infra horizontem
              <lb/>
            gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s1373" xml:space="preserve">18. </s>
            <s xml:id="echoid-s1374" xml:space="preserve">hi 18. </s>
            <s xml:id="echoid-s1375" xml:space="preserve">accipiendi ſunt in circulo verticali deſcendente infra horizontem recta, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1376" xml:space="preserve">per Solem tranſeun
              <lb/>
            te: </s>
            <s xml:id="echoid-s1377" xml:space="preserve">cuius pars ab horizonte vſque ad Solem eſt arcus gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s1378" xml:space="preserve">18. </s>
            <s xml:id="echoid-s1379" xml:space="preserve">hoc dixerim propter Aſtronomiæ Tyrones, qui
              <lb/>
            haſce diſtantias non in circulis verticalibus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1380" xml:space="preserve">rectis, ſed in Aequatore aut in Zodiaco accipiendas eſſe falsò
              <lb/>
            exiſtimant. </s>
            <s xml:id="echoid-s1381" xml:space="preserve">Altitudinem igitur Solis ſupra horizontem ſic per Sphæram materialem reperies. </s>
            <s xml:id="echoid-s1382" xml:space="preserve">Conſtitues
              <lb/>
            horizontem Sphæræ exactè ad Libellam ſeu æquidiſtantem horizonti Mundi, poſtea obuerte Meridianum
              <lb/>
            ad Solem ita vt ipſa ſit verticalis tranſiens per Solem, quod tunc erit cum vmbra partis illius illuſtratæ tota
              <lb/>
            cadet in partem eiuſdem oppoſitam, tunc ſtylo tange Meridianum in tali gradu, vt vmbra ſtyli cadat ad cen
              <lb/>
            trum Sphæræ, arcus enim Meridiani ab horizonte vſque ad ſtylum terminatus, erit altitudo quæſita.</s>
            <s xml:id="echoid-s1383" xml:space="preserve"/>
          </p>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s1384" xml:space="preserve">9 In horizonte conſtituta ſunt quatuor puncta, quæ ipſum in quatuor quadrantes dirimunt; </s>
            <s xml:id="echoid-s1385" xml:space="preserve">quæque
              <lb/>
            nobis, quatuor mundi plagas, ac præcipuos ventos indicant; </s>
            <s xml:id="echoid-s1386" xml:space="preserve">ſunt autem Ortus, Occaſus, Septentrio, Meri-
              <lb/>
            dies, vt videre eſt in horizontis limbo, cuius figuram ad 7. </s>
            <s xml:id="echoid-s1387" xml:space="preserve">Propoſitionem apparatus exhibui: </s>
            <s xml:id="echoid-s1388" xml:space="preserve">cui præterea
              <lb/>
            addidi, quatuor alios ventos, minus principales, quorum cognitio, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1389" xml:space="preserve">per ſe iucunda eſt, atq; </s>
            <s xml:id="echoid-s1390" xml:space="preserve">etiam ad multa
              <lb/>
            @onducit; </s>
            <s xml:id="echoid-s1391" xml:space="preserve">Quæomnia vt rectè horizon indicet, debet prius Aſtronomicè cõſtitui, vti ſequenti cap. </s>
            <s xml:id="echoid-s1392" xml:space="preserve">docebo.</s>
            <s xml:id="echoid-s1393" xml:space="preserve"/>
          </p>
        </div>
        <div xml:id="echoid-div35" type="section" level="1" n="23">
          <head xml:id="echoid-head25" style="it" xml:space="preserve">De Meridiano Circulo. Cap. IV.</head>
          <p>
            <s xml:id="echoid-s1394" xml:space="preserve">
              <emph style="bf">M</emph>
            Eridianus circulus à Meridie nomen accepit, quoniam eſt terminus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1395" xml:space="preserve">index temporis Meridiani
              <lb/>
            quamprimum enim eum Sol attigerit, meridies eſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s1396" xml:space="preserve">Eſt autem circulus Maximus tranſiens per vtrũ-
              <lb/>
            que mundi polum, per Verticem, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1397" xml:space="preserve">Imum cæli; </s>
            <s xml:id="echoid-s1398" xml:space="preserve">item per puncta duo Septentrionis, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1399" xml:space="preserve">Auſtri, quæ in hori-
              <lb/>
            zonte illius loci notantur, cuius eſt Meridianus: </s>
            <s xml:id="echoid-s1400" xml:space="preserve">centrum eius eſt idem cum centro Mundi; </s>
            <s xml:id="echoid-s1401" xml:space="preserve">Poli vero ſunt
              <lb/>
            punta duo Ortus, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1402" xml:space="preserve">Occaſus æquinoctialis in horizonte notata: </s>
            <s xml:id="echoid-s1403" xml:space="preserve">diſtant enim ab eo vndique per gr. </s>
            <s xml:id="echoid-s1404" xml:space="preserve">3
              <unsure/>
            0. </s>
            <s xml:id="echoid-s1405" xml:space="preserve">ſicuti
              <lb/>
            neceſſe eſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s1406" xml:space="preserve">eſt autem de genere fixorum circulorum, quia nullo ſicuti etiam horizon cietur motu, verum
              <lb/>
            omnes alij circuli intra hos duos, vti materialis Sphæra demonſtrat, conuoluuntur. </s>
            <s xml:id="echoid-s1407" xml:space="preserve">Præterea eſt de gene-
              <lb/>
            re pluralium circulorum, innumeri namque in mundo ſunt Meridiani, ſicut etiam horizontes; </s>
            <s xml:id="echoid-s1408" xml:space="preserve">omnes ta-
              <lb/>
            men per Mundi polos, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1409" xml:space="preserve">vertices tranſite debent; </s>
            <s xml:id="echoid-s1410" xml:space="preserve">Quemadmodum in Pepone omnes illæ diuiſiones tran-
              <lb/>
            ſeunt per eius pedem, ac florem, veluti duos ipſius polos. </s>
            <s xml:id="echoid-s1411" xml:space="preserve">In eo tamen Meridiani, & </s>
            <s xml:id="echoid-s1412" xml:space="preserve">horizontes differunt,
              <lb/>
            quod tot ſint horizontes in Mundo, quot ſunt in terra loca, at verò non tot Meridiani, quot loca: </s>
            <s xml:id="echoid-s1413" xml:space="preserve">innume-
              <lb/>
            enim loca, ſub eode Meridiano exiſtunt, vt facilè in materiali Sphæra cognoſcere eſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s1414" xml:space="preserve">Vnicus tamen Sphæ-
              <lb/>
            ræ materialis Meridianus, omnes Meridianus Mundi ob Sphæræ conuerſionem repræſentare poteſt: </s>
            <s xml:id="echoid-s1415" xml:space="preserve">in ea
              <lb/>
            enim conuerſione omnia terræ loca, ſub ipſo tanquam ſub proprio ſucceſſiuè conſtituuntur. </s>
            <s xml:id="echoid-s1416" xml:space="preserve">tandem Meri-
              <lb/>
            dianus recta proprio horizonti inſiſtit, bifariamque ſe mutuo diuidunt. </s>
            <s xml:id="echoid-s1417" xml:space="preserve">Vt autem quilibet habitator pro-
              <lb/>
            prij Meridiani poſitionem, ac ſitum in mundo perfectè inueniat, atque cognoſcat, ei neceſſe eſt prius Me-
              <lb/>
            ridianam lineam inuenire. </s>
            <s xml:id="echoid-s1418" xml:space="preserve">quæ nihil aliud eſt, quam veluti veſtigium quoddam ipſius Meridiani in </s>
          </p>
        </div>
      </text>
    </echo>